Una antiga tradició popular que es perd

    Entre els Darrers Dies i la Setmana Santa, entram en el període Quaresmal. A les escoles es recorda un personatge conegut com la Jaia Quaresma, també coneguda com sa Jaia Serrada. És la imatge d’una dona que simbolitza aquest període, amb diverses representacions però amb una mateix sentit: una dona vella, prima, vestida de pagesa, un rosari, i a les mans unes esgrelles i un bacallà. Sota el vestit llueix set peus, en representació de les setmanes d’aquest període. Aquests peus es dobleguen o es tallen, i així permet dur el compte del que falta perquè s’acabi la Quaresma. Quan arribava el dissabte de Glòria se solia cremar o amagar fins l’any vinent.

    Es tracta d’un  veritable calendari popular.

   Aquest costum de representar la Quaresma com una vella malsofrida sobre paper o un bocí de fusta s’estengué al llarg del segle XVIII per tots els Països Catalans i l’Alguer. En alguns llocs hi ha altres representacions, com un bacallà del qual pengen set arengades o  set pastanagues

   Actualment l’abstenció de menjar carn aquest dies gairebé no s’observa, i aquest costum tradicional a penes perdura a les escoles.

Jaia Corema

peu petit,

caga en terra

i pixa  en el llit.

Ara vénen set  setmanes

totes de menjar llegum

i llavors ve es costum

de menjar-nos ses panades.