PESCADORS, MARINERS I CONTRABAN

CAPDEPERA 1800-1925

llucià rinyon


El lector no avisat no sospita que darrere una portada que indueix a error s'hi troba Pescadors, mariners i contraban, de Josep Terrassa, un estudi seminal, a partir d’ara imprescindible per a tot aquell que vulgui conèixer la  història de Cala Rajada.

 Consta de 15 capítols: Capdepera i la mar. Els inicis del contraban. El comerç amb Alger. Els pescadors de corall. El progrés i el comerç marítim. El primer navilier: Joan Moll Amorós. Els mariners. L'exportació d'obra de pauma. El contraban arrela al poble. Bartomeu Servera Gili, un model de contrabandista. Els pescadors de llagosta. Cala Rajada i el comerç marítim. Miquel Caldentey Ginard i el contraban. La crisi de subsistències (1917-1919) i el contraban. El final d'una època.

 Tot i saber de la importància del contraban, és aquí on l’autor el documenta i l’insereix en l'economia local, mostrant la importància del sector per al desenvolupament de la contrada fins que les relacions de producció capitalistes s’imposen i aleshores es posa al servei del mercat internacional, obviant les necessitats locals.

 Sosté l’autor que Capdepera aixecà la deprimida economia local gràcies a la seva incorporació al trànsit comercial amb els ports peninsulars, exportant productes locals, fonamentalment obra de pauma, donat l’escanyolit mercat illenc, agreujat per la manca de vies de trànsit. Seria interessant estudiar les afiliacions polítiques de les elits locals dintre del marc general de la política espanyola de l’època: liberals afavoridors del lliure comerç enfront dels conservadors partidaris del proteccionisme i l’autarquia.

 Pels corredors comercials circulen esperits que acaben essent més decisius que les mercaderies: fervors religiosos, innovacions tècniques i polítiques, noves idees i valors, notícies extraordinàries que influeixen i modifiquen les conductes dels qui pensen que únicament acudeixen al tràfic comercial per bescanviar mercaderies. Aquesta podria ser una explicació al fet que a Capdepera, des de sempre, hi hagi hagut persones d’idees avançades. 

 És d’esperar que l’autor continuï investigant i bastint un entramat omnicomprensiu de la història cala-rajadera al qual poguem accedir en format de llibre, no com en aquesta ocasió en què publica estranyament camuflat rere un àlbum de fotos.