El concepte de lo polític
El concepte de lo polític, amb escasses cent pàgines, provocà i provoca rius de tinta, encara més, és un llibre que no ha deixat de provocar des de la seva publicació (C. S. 1932). No defrauda les expectatives dels lectors, encara més, les ultrapassa. Tot i sabent que de la seva lectura se’n sortirà nafrat és aquesta imprescindible per mirar d’entendre què és la política.
No defalleix les expectatives, és un atac frontal a l’humanisme, al pensament liberal i democràtic, a l’estat de dret, al parlamentarisme, llibre de capçalera de l’extrema dreta i per damunt de tot brillant, seductor i mal de pair. I arribats a la darrera pàgina impossible no plantejar-se una pregunta torbadora: I, si aquest homenet tingués raó? Si tingués, encara que només fos, una petita part de raó?
Copsar El concepte de lo polític és tenir un criteri autònom que no recondueixi a altres àmbits estètics, socials, econòmics, religiosos, culturals o morals, i aquest és la distinció entre amic i enemic. Aquest binomi és el nucli consistent que ens permet entrar en l’esfera política. L’enemic és l’altra, aquell amb el qual els antagonismes esdevén irresolubles i, arribat el cas, desemboquen en la guerra. Aquesta sempre és una possibilitat fent que la política sigui existencialment agònica i impossible de defugir.
“Aquest poder sobre la vida física de les persones eleva a la comunitat política per sobre de tot altra tipus de comunitat o societat”
Quins siguin els amics i els enemics no ve al cas, dependrà de les circumstàncies. En qualsevol cas son els altres, els qui posen en perill la pròpia comunitat. Quan Rússia decideix que l’enemic és Ucraïna i l’envaeix es mostra sobirana i obliga a posicionar-se: rendir-se o declarar-se enemic de Rússia, no hi ha terme mig. I ningú més que ells poden prendre la decisió. Fins i tot els tercers se decanten per un costat o l’altra, creure que es possible mantenir-se neutral és una ingenuïtat.“Seria, a més erroni creure que un poble qualsevol està en condicions d’apartar de sí la distinció entre amics i enemics... si un poble te por dels riscos i penalitats vinculats a la existència política... apareixerà un altra poble que l’eximirà d’uns i altres... i determinarà qui és l’enemic...”.
“Sobirà és qui decideix sobre l’estat d’excepció”. Quan una agrupació d’homes és capaç de separar els enemics se transforma en associació política (proletaris i burgesos, independentistes i estatistes, islamistes i infidels, metròpoli-colònia etc.) apareixent noves realitats que semblen irracionals vistes des de fora del conflicte. Una vegada les tropes russes entren en territori ucraïnès aplicar conceptes interpretatius anteriors a la invasió és condemnar-se a no entendre el que passa. (Els independentistes catalans capaces de fitxar l’enemic, però irrellevants per a la lluita han convertit el seu procés en un acudit anunciat).
El pensament liberal ignora la política que és substituïda per l’ètica i l’economia. Els Estats liberals s’ordenen al voltant de la producció i el consum. L’individualisme liberal no està en condicions de demanar el sacrifici de la pròpia vida i se despolititza. Així i tot, la violència no cessa camuflada rere un vocabulari pacifista.
La impossibilitat dels estats liberals d’enviar els seus fills al camp de batalla faria patent la seva debilitat, ara mateix davant Rússia. Una vegada desfermat el conflicte no és possible entendre el que passa a partir de la racionalitat liberal-burgesa, s’imposa la política, la distinció amic-enemic.
La política alemanya (i de la UE) de dependència energètica russa en la creença liberal que els negocis impedeixen una conflagració entre socis mostraria la impossibilitat de defugir de la concepció agònica de la política.
“Seria una torpesa creure que un poble sense defensa no te més que amics, i un càlcul escandalós suposar que la falta de resistència commourà l’enemic”.
La guerra te per objecte delimitar les pròpies fronteres, adduir motius humanitaris degradant i criminalitzant a l’enemic acaba convertint-la en despietada i cruel.
“Adduir el nom de la ’humanitat’, apel·lar a la humanitat, confiscar aquest terme... sols pot posar de manifest la aterradora pretensió de negar a l’enemic la qualitat d’homes, declarar-los hors-la-loi i hors l’humanité, i portar així la guerra a la més extrema inhumanitat”
El concepte de lo polític és un test de resistència, sotmet a una prova d’estres les creences, valors i conviccions pròpies, posa al descobert les debilitats del propi argumentari i mostra fins a quin punt ens alimentam de frases fetes, tòpics, eslògans, prejudicis, llocs comuns, dogmes i trivialitats.