Aviat Cap Vermell presentarà un nou llibre de la seva Sèrie que correspon a Lydwina, una obra de l’escriptor Franz Blei (1871-1942), que Miquel J. Flaquer ha traduït de l’alemany.

Lydwina forma part de la gran trilogia alemanya feta per tres escriptors que s’exiliaren a Mallorca durant la dominació nazi i que, després, cadascú a la seva manera, tractarà de reflectir l’exili i Mallorca en els seus texts.

A més de Blei, ens referim a Karl Otten i a Marte Brill que, com dèiem, representen una part important de l’exili alemany. D’aquestes obres, la de Blei i la d’Otten passen a Cala Rajada, i per això esperam l’interès dels gabellins per conèixer-les.

Va ser a les Jornades d’Estudis Locals del 2010 que molts ens assabentàrem de l’existència de Franz Blei i de Lydwina, ja que una de les comunicacions tractava aquest tema de la mà de Gabi Einsele. Més tard, fou Francisca Roca Araño, amb la seva tesi doctoral, la que ens va acabar d’il·lustrar sobre aquests tres autors de la trilogia.

Cap Vermell té en ment l’edició, com a mínim, dels dos texts que passen a Cala Rajada, i aquest anunci d’avui és el primer pas.

Lywina és un text breu, mai publicat en vida de l’autor, ja que ho fou el 1960. Formava part d’una obra més extensa titulada El cavall de Troia, de la qual només es troben algunes pàgines mecanografiades, però que ens donen a entendre que era, o podria haver estat, una obra important dins el conjunt de l’autor.

Franz Blei ens ha donat una gran sorpresa, ja que, amb el pròleg de Pere Joan Tous i l’epíleg de Miquel Llull, a més dels texts d’Einsele i Roca Araño esmentats abans, se’ns presenta com un personatge molt important de la cultura alemanya de la primera meitat del segle XX i, per tant, la seva aportació és molt interessant per a conèixer una part de la història de Cala Rajada, on Blei es va establir el 1932 per influència de la seva filla, Sibylle Blei.

.



* * *

«Aquesta època prodigiosa de la literatura en llengua alemanya, per sempre lligada al nom de la República de Weimar, havia tingut en Franz Blei, vienès de naixement i muniquès-berlinès d’adopció, un dels seus crítics literaris més sensibles i clarividents. Ja de per si, com a conseller d’algunes de les més innovadores editorials d’aquell temps, havia estat ell qui, en gran part, va descobrir i va promocionar Franz Kafka, Robert Musil, Robert Walser, René Schickele, Franz Werfel, Hermann Broch i un llarg etcètera d’autors que van anar després configurant la modernitat eclèctica i exuberant d’entreguerres, aquesta que després seria segada per la barbàrie genocida i culturicida dels nazis.»

(Del pròleg de Pere Joan Tous)

«Franz Blei i jo ens aturam a la petita taverna del camí, del camí del Far de Capdepera, evidentment, ens asseim a una taula amb cadires de bova i demanam dues copes de canya per no enterbolir-nos més les idees amb pensaments massa clars o massa quadriculats, i ens les bevem d’un glop.

Ens miram als ulls, demanam dues copes més i ens reconeixem com a passatgers del temps en un viatge que sembla que no té un final... esperat o conegut, si més no.»

(De l’epíleg de Miquel Llull)

Lydwina volia retratar la nombrosa colònia d’escriptors i artistes que, durant la dominació nazi, es varen exiliar a Cala Rajada (Mallorca), des d’on varen viure l’esclat de la Guerra Civil i tornaren emprendre el camí de l’exili –o, com Heinz Kraschutzki, un dels personatges de la novel·la, passaren llargs anys a les presons franquistes–. Per circumstàncies vitals i com a conseqüència d’un exili extremadament problemàtic que va patir el seu autor, presentam l’única part de l’obra que ha estat publicada en llibre (1960). Malgrat això, Lydwina ens ofereix un panorama ben interessant dels diferents personatges, alguns dels quals reals, i que ens demostren i actualitzen l’aportació que va fer aquest exili tant en la societat mallorquina com en la mateixa cultura alemanya. El pròleg de Pere Joan Tous i l’epíleg de Miquel Llull expliquen algunes de les claus per a interpretar l’obra, l’autor i la seva època.
(De la Contracoberta del llibre)