Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 977

Gustavo, Toni Navarro i Suso Rexach posen glamour a l’acte presentat per Maria Vives i Joan Genovard.

Crònica social d'una celebració en primera persona del plural.


Amics, bon vespre i moltes gràcies per la vostra presència. No fa falta que digui quin és el motiu d’aquest acte, tots ho sabeu: “Cap Vermell” fa 40 anys. El nin va créixer, va passar l’adolescència amb tots els dubtes i inseguretats propis d’aquesta edat, va arribar a adult i s’encamina, si algú no ho impedeix, cap a la vellesa. És a dir, que duu camí de cobrar coneixement. O no.

Aquesta trobada, que convida a l’expansió, gojosa per molts de motius,  en canvi haurà de ser sòbria, plena de contenció. No fa falta que vos digui per què. En tot cas, estam segurs que dins cada un de nosaltres l’alegria més profunda hi fa estada. L’alegria i una espècie de sorpresa que tots experimentam en trobar-nos en aquesta cruïlla dels 40 anys, sense saber ben bé com hi hem arribat.

Així començaven Maria Vives i Joan Genovard, els conductors de la celebració dels 40 anys de la revista i associació cultural Cap Vermell. Un a cada banda de l'escenari amb la consigna de respectar al màxim els protocols COVID-19.



No hi hagué fotos de família. Els més vells, seguint indicacions dels metges, no assistiren. Ho retransmetérem en directe des del canal de facebook i també a la nostra web. Hores d’ara, dos dies després, més de 1000 reproduccions. Gràcies a tots els que fidelment seguiu les nostres peripècies. I si hi voleu tornar a veure, aquçi hi ha l'enllaç:

https://business.facebook.com/capvermell.org/videos/389954665611113/?__xts__[0]=68.ARASfLctivt4Rl0xhGIYGY7QbU9sDdh4CoaVQGe7_HfKoQNPHEZogUTb-pY-5fMVfxSDlTReOcYspdxGlactXXYRF-D5B3cJG7tnAGT3jgymsC45ct9wVgOFgWIZF66pPqB3CaQ9RoC4QXE-d02I8syXlpa2ofZmU5T2U0lsseJa9AhGdma3RdZ8wEupx4j__hMrbjiP3tZS4p2ztJU47YaKwX_BZ2uOeTCizccCk1OKU6IGFXKMgefha5L4WrtL-NHnistZkqe68-ewFQK-d1rFT8lzq8j1dUoZx-o8fOZzXJDw7a1zyZPk9-zzwsbu3bZxfns9rmXgVDd5&__tn__=k*F&tn-str=k*F

Biel Pérez ens envia aquesta carta, que es llegí tot just començar i que pot ser el resum dels sentiments que molts amics ens havien manifestat:

Amics estimats de Cap Vermell.

La celebració del 40 aniversari, m'ompl d'alegria i em posa en un greu dilema. El cor m'empeny cap a Capdepera: Cap Vermell, els amics i amigues, l'Esperança... Però els meus amics metges de família em demanen que tengui seny: tenc una edat, som persona de risc, el perill de contagi de la Covid-19 és molt alt, i va en augment... No seria una decisió assenyada participar en una trobada grupal, en un local tancat, on em puc posar (i n'hi puc posar d'altres) en situació de contagi. M'ho he pensat i repensat i he decidit quedar a ca nostra. Em sap molt de greu!

Vos desig una bona celebració. Don les gràcies i l'enhorabona a totes i tots els que heu fet possible arribar fins aquí. Que pugueu celebrar el cinquantè aniversari amb la mateixa vitalitat; i tant de bo, encara que sigui ajudat d'un gaiatet, hi pugui participar sense risc de contagis. que l'únic contagi sigui la vostra il·lusió i empenta.

Una abraçada molt forta (virtual).

Va ser un acte lluït, emotiu, contingut i amb contingut, però no vistós. Avui no hi ha cap acte vistós. Les mascaretes ens protegeixen de la COVID 19 –i molt- però no ens permeten compartir les sentides expressions facials. Ja podem anar mudats, que si no veus la cara no és el mateix. La complicitat ara se'exerceix amb la mirada. Alguns pensaven que havíem de suspendre l’acte. Però tot estava convocat i enllestit. Serem els que serem, sense retrets! La paella multitudinària esperarà a l’estiu o quan calgui. La farem!

Dia 18 és la data. L'aniversari assenyalat al calendari. Alguna cosa havíem de fer. Sobretot l'homenatge als fundadors i col·laboradors de tots aquests anys. Que no són pocs.

L'obsequi a fer era una de les sorpreses més ben guardades del vespre. Un petit gran obsequi, consistent en una escultura en ferro, dissenyada, especialment per a l’ocasió, per un il·lustre amic de la causa, el polifacètic artista Gustavo; una aportació més de qui si com a artista és molt gran, com a persona ho és encara més. Foren molts els que quedaren directament bocabadats. L'artista, que havia confirmat la seva assistència i al final desistí, ens manifestà la bona entesa entre ell i Cap Vermell. Una revista que sempre s'ha interessat per ell i la seva obra, des que l'any 1983 li dedicàrem una entrevista i ell ens va fer la portada.

Reconèixer i agrair públicament el treball de totes aquelles persones que al llarg d’aquestes quatre dècades han fet possible que la nau seguís el seu rumb, tot i que sovint no sabéssim aquest rumb a on duia exactament. 65 en total. Un a un. A continuació en teniu una mostra:









A continuació es projectaren tres vídeos: on recordàrem els 31 premis Cap Vermell que hem anat concedint al llarg dels darrers 20 anys. Un altre de les publicacions, llibres i discs publicats. Són ja 33 llibres i discs publicats tant de literatura, com d’ història.



També projectàrem un tercer vídeo fet de les aportacions dels lectors on ens deien: Què és per a tu Cap Vermell? Què és allò que més t’agrada? i què hi trobes a faltar? 



Un muntatge i unes paraules precioses que agraïm de debò i ens ajuden a créixer.

El bloc següent fou els dels parlaments:

Amb motiu d’aquesta celebració, ens han volgut acompanyar algunes persones a qui agraïm profundament la seva presència i que, des dels seus llocs de responsabilitat i des de les institucions que representen, han ajudat i ajuden a fer que brusques com “Cap Vermell” siguin possibles.

En primer lloc Josep de Luís Ferrer, president de l’Obra Cultural Balear, l’entitat que més ha fet i fa per ajudar a sobreviure la nostra llengua. La nostra vinculació a l’Obra neix amb el mateix naixement de la revista “Cap Vermell”, ja que en fórem el butlletí local, cosa que a més ens va donar cobertura legal abans que ens constituíssim en associació cultural. Tampoc podem passar per alt que, com  haureu vist, entre els guardonats amb el Premi Cap Vermell hi ha aquella gran persona que fou Climent Garau i Arbona, president de l’Obra entre 1970 i 1976.



De Luis senyalà: "hem de continuar l'enfortiment de la societat civil, per això és tan important Cap Vermell i l'OCB que nasqueren com a periodisme en la nostra llengua. Per això, gràcies!!!!”

També ens volgué acompanyar la senyora Maria Pastor Gelabert, Directora Insular de Cultura. Pastor, destacà que “Cap Vermell li fa enveja perquè és una manera de fer xarxa, de compartir la cultura i enfortir la societat"

Finalment, el president de l’Associació Cultural Cap Vermell fou l’encarregat de posar el tancador a aquest torn d’intervencions. Pep Terrassa, com a president, agraí a tots els col·laboradors el seu temps, els seus coneixements i els valors que hem compartit al llarg de tant de temps. Acabà dient que “Cap Vermell ha passat de ser una publicació a ser un dels projectes culturals més importants de Capdepera”.

Si hagué una taca negre a l’acte fou la no assistència de cap representant de l'equip de govern municipal.
“Lleig!, molt lleig!”
Però ells s’ho perderen i queda enregistrat per a sempre a les hemeroteques aquesta manca d’interès per la cultura i per la gent del poble.

El vespre de l’Esperança, acabà amb Suso Rexach a l’escenari cantant Aquesta terra. Tot un himne popular, el més adient pel dia de l’Esperança.



Tot plegat durà una hora. Però faltava el glamour final. El detall per a tots els assistents. No es podia brufar, ni brindar, ni tan sols fer un tast. Mai la gent havia partit d’un acte de Cap Vermell amb les mans buides i aquesta no seria la primera. Toni Navarro ens proposà fer una mini-tortada de xocolata dins d’un pot hermètic i que cadascú se’l menjàs a ca seva a la salut de Cap Vermell. Per cert, cal dir-ho, boníssim!!!



I així fou. Tothom se’n anà més content que un Pasco i al carrer alguns comentaven com havia anat.
Molts d’amics i moltes emocions i molts d’anys compartits.

L'any tot just acaba de començar. Temps tindrem per celebrar-ho d'altres maneres. De moment, l'any 2021, possiblement editem vuit llibres més. La feina no és d'un dia!

Gràcies col·laboradors i sobretot gràcies estimats lectors,... i per molts d’anys!