Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 1802

Marina Moyà i Jaume Oliver ofereixen un gran concert de saxòfon dins el cicle
«A recer de les murades»


Divendres dia 7 d’agost de 2020, a les 19h, aquests dos grans virtuosos del saxo varen oferir el tercer concert d’un cicle que presentà Pere Cortada, amb el recordatori de les noves mesures que acompanyen els esdeveniments culturals en motiu de la mai no desitjada COVID19. Tot i així, els assistents feren un esforç perquè la cultura anés endavant, com bé recordà Marina Moyà al final del concert.

Primerament, per aquest esdeveniment hi hagué un canvi d’ubicació: si abans s’havia efectuat rere la torre d’en Nunis, aquesta vegada l’acte va ser davant les portes de la capella de l’Esperança del castell de Capdepera. En aquest racó també es va poder gaudir d’un concert únic, perquè els intèrprets eren uns joves (un d’Alcúdia i l’altra de Capdepera) que ho donen tot per la música, fet que va poder experimentar el públic assistent, que marxà ben satisfet de l’acte.


Seguidament, un Allegro de Mozart serví per obrir el concert que presentà Marina, amb una naturalitat que li és característica. El sol governava les seves primeres notes i el virtuosisme dels dits àgils i falaguers dels músics feien que l’espectador es deixés emportar per una melodia familiar i alhora divertida i harmoniosa. La tarda queia sobre el castell i la disposició del públic era en grups familiars en la seva majoria. Després sonà Op. 54 en Sol menor d’Offenbach, regal que et llepava les orelles. S’ha de dir que els intèrprets hagueren d’adaptar algunes peces que en un principi s’havien composades per violoncel o piano, fet que se’ls hi pot atribuir com a un doble mèrit. 


Posteriorment, vengué el torn d’interpretar unes peces úniques, modernes, a nivell individual; mentre un dels músics entrava dins la capella, l’altre interpretava una peça en forma de vals d’un cromatisme i una tècnica espectaculars, era increïble veure les mans i la força en la interpretació de Marina Moyà, que havia començat el concert amb un saxo baix, que semblava un instrument pesat, però que ella manejava amb soltesa, tot i el volum de l’instrument; tot just acabà Marina, quan entrà en escena en Jaume, que comentà el motor creatiu de la peça de D. Salleras, el seu mestre, que motivat alhora pel seu altre mestre, que li comentà que podia crear una peça amb la seva tècnica d’escalfament, va crear Mi Bailaora, una obra que com bé comentà el jove músic, té reminiscències del flamenc, del cante jondo o fins i tot el zapateado. L’obra, no va deixar indiferent a ningú.


També, sonà una composició de Telemann, que com bé recordà Oliver, va ser un autor que injustament rebé l’ombra de Bach, tot i així, autodidacta que estudià a la Universitat de Liepzig, va fer obres de gran valor musical. Els dos músics demostraren el seu talent, mentre giraven les partitures que s’aguantaven per les gafes, mentre el públic s’acoblava a la perfecció als tempos marcats pels joves intèrprets, cuinats al forn del Conservatori Professional de Mallorca i altres bandes, però que de ben segur que mereixen un major reconeixement que el que ara els hi pugui donar la situació que estem vivint. Aquest concert ha estat una d’aquestes oportunitats que ambdós han sabut aprofitar, i no ho dic per la oportunitat, sinó per la templança alhora de demostrar la seva professionalitat i vàlua, a més de transmetre als assistents la seva passió per la música. Marina també presentà una peça de Jean Marie Leclair, un compositor barroc francès, que fou músic del rei francès Lluís XV i que sonà com un bàlsam embriagador amb una interpretació magistral dels dos protagonistes. L’amor conjugable per l’instrument que toquen de ben segur que els hi donarà altres noves satisfaccions. Mentres, la pedra medieval del castell i els assistents varen ser testimonis d’una celebració per la cultura, que és el que en definitiva va ser aquest concert. Si en això li sumam les dificultats per les que es passa, té doncs, triple mèrit: primer per mantenir la bandera de la música des de la masia gabellina, en el cas de Marina, que no és poc; segon per oferir un concert idíl·lic en un paratge igualment fantàstic, i tercer, perquè es demostrà que la música educa les persones fins i tot en un temps hostil i incert.


Finalment, tres passatges d’obres de Paganini, Bizet i Tchaikovsky inundaren els merlets i ens transportaren en la seva magnífica interpretació cap a un nou limb on tot es possible i tot està per fer, on la música encoratja els assistents, però també aquest nou jovent que lluita per fer-se un lloc dins la música, el seu hàbitat, tan fràgil com ho pugui ser la crullada torre d’en Nunis o la casa del Governador. Quan acabà el concert els músics agraïren l’assistència del públic i donaren les gràcies als coordinadors d’un cicle que està obtenint bons resultats. I és que a recer de les murades hi roman un lloc on el cor musical de tots els gabellins hi és present. Enhorabona!
  

Joan Cabalgante Guasp