Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2587

GIRANT L’ULLADA CAP ENRERA

A  n  y     1.9 8 0    ( 3ª PART)


CALA RAJADA LLUITA PER UNES ESCOLES  I   CAPDEPERA  REIVINDICA EL SEU LLEGAT


Arxiu: Bartomeu Melis “Meyme”

       


EDUCACIÓ INCOMPLEIX EL PROMÈS SOBRE UN CENTRE ESCOLAR
   L’Ajuntament de Capdepera admet la donació, per part de l’associació de veïns “Es Faralló”, d’uns terrenys per a la construcció d’un grup escolar a Cala Rajada. El petit complex denominat  “S’Auba”, al carrer Méndez Núñez, en un futur -motivat pel seu tancament- donarà el nom al nou edifici que es construirà als esmentats terrenys.
   Els habitants del port titllen de vergonyosos els incompliments fets per la Delegació del Ministeri d’Educació a les Illes quant a la dotació de dues  aules de preescolar a “S’Auba” i dels corresponents mestres. Una de les dues aules promeses s’ha muntat gràcies al sufragi de l’Ajuntament.
   L’Associació de Pares d’Alumnes ha entès la decisió de les Religioses Franciscanes, que han renunciat a fer escola als petits de 4 i 5 anys a causa que han rebut una comunicació d’una imminent posada en funcionament de les dues unitats, per la qual cosa  havien de cessar en la comesa que fins al moment present tenien amb els menors.
   El malestar dels pares d’alumnes ve produït perquè se’ls ha dit que hauran de traslladar els infants a l’Escola Graduada de Capdepera  –grup escolar que aglutina els estudiants de tot el municipi– fins que un nou centre vegi la llum a Cala Rajada.

L’ A.P.A. ES MANIFESTA A “ LA SALA” I A “EDUCACIÓ”
    A causa de la passivitat existent a la Sala pel que fa a l’entrega al Ministeri, per part del Ajuntament, d’uns terrenys per a construir-hi el nou Centre, els veïnats i l’associació de pares fan una manifestació a la plaça del Sitjar.
   La publicació, al B.O.E., que a Cala Rajada es construirà una Escola Graduada, al carrer Juan Sebastián Elcano, cantonada amb el de Ses Monges, que constará de dues unitats mixtes d’E.G.B. i altres dues per preescolar –a l’espera de la construcció d’un nou Centre– encén encara més els ànims dels manifestants.
   No acaben aquí les protestes, sinó que es traslladen nombrosos veïnats a la Delegació d’Educació, a Ciutat, i fan palesa la seva disconformitat, ja que el que volen a Cala Rajada és una escola gran que abasti tota la població estudiantil i no haver-se de desplaçar diàriament a Capdepera.
   El Delegat els promet que, per al proper curs, a Cala Rajada s’impartirà fins a 3r d’E.G.B. Arribada l’hora, no es presenta cap professor per a aquesta especialitat i, per tant, no es posa en marxa el tercer curs, amb el consegüent desencís dels pares.
   La Delegació remet a l’Ajuntament, amb caràcter d’urgència, un escrit sol•licitant la presentació d’escriptura de propietat d’un terreny superior als 5.000 metres quadrats, amb la finalitat d’incloure’l al pla de construccions escolars del propvinent 1981. 



DESAPARICIÓ DE COMUNICACIÓ DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ

   L’escrit del Ministeri d’Educació esmentat desapareix de la Sala. Així ho comenten alguns polítics de l’oposició. Transcorreguts  uns mesos i de forma casual, el regidor Francesc Terrasa troba l’escrit traspaperat. S’arma un guirigall consistorial i sembla que hi ha sospites que certs membres del Consistori volen boicotejar la construcció d’escoles a Cala Rajada.Alguns sectors de veïnats esgrimeixen demagògicament que la creació d’un centre escolar a Cala Rajada contribuiria a separar els dos nuclis de població. Son titllats d’estretor de mires i s’adverteix als polítics que estan a favor de la no construcció que això obrirà una ferida molt profunda en les relacions entre Capdepera i Cala Rajada.
   Les gestions efectuades pels pares resulten infructuoses i aquests se senten enganyats desprès de reiterades visites al Ajuntament i a Educació.
   Els alumnes son traslladats a “S’Alzinar” de Capdepera i els més petits resten a “S’Auba”.
   La polèmica i les divergències són al carrer. Membres de l’A.P.A. expliquen als mitjans de comunicació: ” Nosaltres hem donat proves de ser més gabellins que la majoria dels que ens acusen de separatistes. Hi ha multitud d’ocasions d’unir, al marge de les activitats purament docents, com són excursions, futbol, esports, música, etc. Constantment podem comprovar com els pedagogs recomanen evitar les grans massificacions en matèria escolar i, per altra part, aquestes recomanacions apunten que els nins tenguin l’entorn escolar ubicat en el seu lloc de residència, el més a prop possible del propi ambient familiar i social”, argumenten aquests pares.



SORTIDA D’EMERGÈNCIA A LES COVES I CARTELLS PROMOCIONALS
   L’Ajuntament posa en marxa una campanya per regularitzar les llicències d’activitats industrials i permisos d’obertura d’establiments comercials.
Una de les decisions de batlia, en aquest sentit, és l’exigència, a la propietat de les Coves, d’obrir un accés de sortida d’emergència del interior de les grutes, per a casos d’extrema necessitat. Resulta estrany, desprès de tant de temps, que les Coves no disposin de tan important requisit.
   Per part de l’alcaldia, es commina el propietari perquè, en endavant, als fullets propagandístics i cartells estàtics promocionals de les Coves hi figuri  el nom de Capdepera i, concretament, recomana no confondre els turistes o visitants amb l’indicatiu d’Artà, devora s’Era de Pula, a la carretera de Son Servera, on, per manca d’un rètol assenyalant que, tot seguit, es troben les Coves, s’obliga a fer una llarga voltera fins al poble, per un camí ple de corbes i havent de retrocedir cap a Canyamel.
   ” Magre favor es fa a qui vol visitar les grutes, que pensa (mapa en la mà i amb la senyal de trànsit errònia) que les Coves es troben aferrades a la localitat artanenca”, comenten a la Sala.


Sortida d'emergència de les Coves , al costat de la recepció



“EL GUERRERS DE SON FAVAR”
   Així mateix, l’Ajuntament gabellí insta el consistori del poble veïnat a observar que a les guies turístiques es parli de la “península de Llevant” i no s’escrigui “península d’Artà”. També posa peu fiter contra que a les promocions del nucli artanenc i quan tracten del museu destaquin com a principal joia les figures de bronze dels segles II i V a.C. dels “Guerrers de Son Favar” i no anomenin, en cap moment, que la possessió on foren trobades les estatuetes està situada en el terme de Capdepera.
   Els “guerrers”, ocasionalment, són traslladats al Museu de Mallorca, a Ciutat, on figuren exposats i no se cita el poble de Capdepera com el del seu origen. L’Ajuntament ha sol•licitat recuperar les figures, sense èxit.


Els guerrers de Son Favar



USURPACIÓ FORANA DEL NOSTRE ENTORN
   En la repassada que l’equip de govern de Capdepera fa sobre diferents publicacions que tenen el municipi veïnat com a protagonista, han pogut constatar, sense ànim polític de lesionar les bones relacions d’ambdós municipis, que “entre les platges més conegudes de l’entorn del litoral d’Artà s’hi troben la de Cala Rajada, la de Canyamel, Cala Agulla i refugis apassionants per a l’espeologia a recòndites coves baix terra, on destaquen unes famoses Coves que porten el nom del poble d’Artà, just a 7 quilòmetres d’aquesta localitat”.
   El regidor de Cultura, Joan Pellicer , comenta: ”Jo tinc una cama artanenca, però  som gabellí” i es just que vulguem reivindicar el nostre llegat. Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu. Per tant, continuarem insistint a l’Ajuntament d’Artà”. (Transcorregut un quart de segle, encara es troben publicacions amb aquests errors, sense que ningú ho hagi fet corregir. I com deia “mestre Sinto” de l’impremta “La Actividad” de Ca’n Bujosa: “És que  vosaltres “els capdeperins” no sou com els altres, de bons que voleu ser vos foten” (sic).
   El consistori gabellí reclama a l’artanenc  que declari d’urgència la neteja de la brutícia i aigües pudentes que, procedents d’Artà, s’aboquen al torrent que té la seva desembocadura a la platja de Canyamel. Passat un cert temps sense que es doni solució al problema, l’Ajuntament de Capdepera interposa plet judicial contra el d’Artà, per manca de depuradora que solucioni els mal olors i l’enterboliment de les aigües. El Conseller d’Ordenació del Territori, el gabellí Miquel Pascual, ha iniciat els tràmits cap a una solució del contenciós entre les dues corporacions.



CLUB PETANCA CALA RAJADA
   Un nou esport ha nascut a Cala Rajada: la petanca. Es tracta d’una versió moderna del “joc de la teia”, tan popular entre la gent major de fa 50 anys, els diumenges horabaixa. La petanca és més sofisticada que “la teia”, peró té molts d’adeptes per Ciutat i altres indrets. Aquí, entre nosaltres, 3 cala-rajaders adoptius –Sebastiá Adrover, Tòfol Irles i Basili Vivancos– han creat el Club Petanca Cala Rajada, a fi de concórrer al Campionat de Mallorca de 3ª categora. L’equip està funcionat molt bé en les competicions en què participa i els adeptes a la petanca creixen al municipi.


Membres del Club Petanca de Cala Rajada



MARATÓ INTERNACIONAL DE WINDSURF
  Se celebra a Cala Rajada la “Marató Internacional de Windsurf”, entre Cala Agulla i el port de Ciutadella. Hi participen, a més del campió d’Europa, el norueg Jan Wangaard, representants de Suècia, Nova Zelanda, Alemanya, Anglaterra i Espanya, a més de 3 surfistes de Palma i dos de les Canàries. Luis Cumberlege i Heinz Lewandowski, ambdós de Cala Rajada, formen la representació local. Lewandowski  fou el guanyador de l’edició del passat any.
  Les 600.000 pessetes en premis i trofeus, finançats pels comerços locals i la Delegació Provincial d’Esports, fan més atractiva la difícil prova, que guanya Wangaard, fent honor al seu historial victoriós.
   Un grup local d’aficionats al surf es reuneixen a na Ferradura per fer una reivindicació a favor del projecte, embrionari, per a construir allí un centre per a la pràctica de l’esport. Experts en temes mariners adverteixen  del perill que l’esmentada construcció podria tenir per a l’arena de la veïna platja de Son Moll.


Arribada a Ciutadella dels participants a la marató de winsurf


  TROBADA DE CORALS INFANTILS

   La  III Trobada de Corals Infantils de Mallorca té lloc a la vila d’Esporles, i hi participa la Coral Infantil de Capdepera, dirigida per Elionor Gómez, amb Aina Maria Nadal, Elionor Peñalver, Maria Isabel Llinàs i Miquel Piris entre altres nins i nines que les cròniques no anomenen. L’encontre se celebra a la finca-museu “La Granja”, amenitzant les intervencions de les 10 Corals actuants els alumnes de l’Escola Universitària del Professorat d’ E.G.B. i el grup “Música Viva”.
   L’expectació que la convocatòria havia despertat arreu de l’illa ha col•lapsat la localitat esporlerina i a la petició de l’organització feta als pobles participants, de cara a ser la seu de la celebració de la diada el proper any, tots els presents ho han declinat. S’ha hagut de votar i Capdepera serà el poble que aculli la propvinent edició d’aquesta trobada de corals.


Components de la Coral Infantil a la III trobada 



ES CONTRAMESTRE RECHAC ES JUBILA
   Antoni Rechac Font, Contramestre del Port de Cala Rajada, es jubila. Per aquest motiu se celebra un dinar promogut pels pescadors i mariners de la contrada, al qual assisteixen les autoritats locals i membres destacats de la Comandància de Marina de Balears.
   Visiblement emocionat, Antoni Rechac (fill d’aquestes terres gabellines) manifesta el seu agraïment per la recepció de regals i distincions en reconeixement a l’excel•lent tasca desenvolupada entre nosaltres en el transcurs de 20 anys i pels més de 30 de servei en diferents destinacions.
Salvador Vera Rincón, que serà el substitut del contramestre jubilat i que assisteix al dinar d’acomiadament, és presentat pels seus superiors als assistents.


EL CEMENTIRI MUNICIPAL CATÒLIC (I PROTESTANT)
   S’han presentat queixes verbals, per part de veïnats indignats, per les flaires que desprenen les instal•lacions funeràries del cementiri. Demanen a l’Ajuntament quan se’l dotarà d’una cambra frigorífica per dipositar-hi els morts per accident o ofegament a la mar.
   L’actual estància, on han de romandre els cossos dels difunts, pendents d’autòpsia, és insalubre i, per això, el fosser ha amenaçat amb dimitir, perquè els tufs són alarmants i s’escampen cap a la carretera en època d’estiu. En Biel Pont diu que posa una barra de gel damunt el finat que hagi d’estar uns dies pendent de la burocràcia…
   Els involuntaris visitants del cementiri es troben sense unes mínimes i dignes condicions per ser exhumats. Els familiars, molts d’ells estrangers, que vénen a recollir el cadàver (amb perdó) de qualque parent, es troben amb problemes i fortes olors, moltes vegades.
   De fet, s’estranyen com el cementiri estigui dividit en dos sectors: el més gran per als catòlics i un de més reduït per als evangèlics, protestants, o d’altres religions. Inclús hi ha hagut temps en què, al segon emplaçament, hi ingressaven els traspassats per motius de suïcidi i els ateus.
   L’Ajuntament ha assegurat que s’unificarà el cementiri, s’eliminarà del rètol la paraula “catòlic” i s’intal•lará la cambra frigorífica. Sembla que la intenció municipal és ampliar el complex mortuori.


Entrada habitual (no la principal) al Cementiri 


BARTOMEU MELIS "MEYME"