Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2522

GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE

A N Y   1. 9 8 0 :   (1ª part )


DE CULTURA, RELIGIONS , PESCADORS  I     CENTENARIS


Arxiu: Bartomeu Melis “Meyme”




EL COL•LECTIU “TORRE ESBUCADA” I EL “CINEMA-CLAVE”

   L’activitat del col•lectiu de Cala Rajada, denominat “Torre Esbucada”,  ja va començar a finals de l’any precedent. Aquest grup vol reactivar la cultura en aquest indret, a l’hivern. Per això ha creat una secció depenent de l’entitat, destinada a la realització de cinefòrum en el Cinema Juva, amb la denominació de “Cinema-Clave”.
   La pel•lícula “Don Camilo” (que tracta de l’enfrontament entre el capellà del poble i el batle comunista), inaugurà el cicle.  El col•loqui, a la finalització de la projecció, fou protagonitzat per Antoni Garau (rector de la parròquia del Carme), Nicolau Alzina (Secretari local del PCIB i Tinent-Batle) i Joan Pellicer (excapellà, regidor de Cultura i membre del PSM).
   Altres títols d’aquest cicle són  “El último vals”, “Nosferatu”, “El anacoreta”, “Novecento”, “Camada negra” i “Roma”, de Federico Fellini, que comptà amb la participació, al debat final, de Jaume Santandreu (capellà-obrer i poeta), autor de “Camí de coix”; el col•lectiu feminista “Pelvis” i els metges, doctors Martínez i Balaguer.












Cinema -Clave del Col·lectiu Torre Esbucada




101 ANYS DE L’ESGLÉSIA EVANGÈLICA LOCAL

   Amb motiu de la commemoració, al mes de març, el 101è aniversari dels inicis a Capdepera de l’església evangèlica, coneguda com “dels protestants”, i superades les diferències que en el transcurs dels segle s’han donat, se celebra en el recinte del carrer de Sant Pere – seu d’aquesta religió – un acte ecumènic al qual es convida a autoritats civils i eclesiàstiques de la localitat, sota la presidència d’antics pastors evangèlics. L’efemèride no es pogué celebrar en el precedent 1979, pels 100 anys, per causes no especificades, però que tenien a veure amb cert malestar entre catòlics i evangèlics de la  vila.
    Els mitjans de comunicació aprofitaren per fer un succint relat del que significava Capdepera respecte a altres poblacions de l’illa, en aquest sentit. El nostre poble es coneixia com “la capital del protestantisme de Mallorca”, inusual qualificació que, únicament, es pot admetre des del punt de vista del llarg període de durada d’aquestes pràctiques religioses que, de vegades, anaven emparentades amb “l’espiritisme” i que, més endavant, es va poder constatar que res tenien a veure l’una amb l’altra.


Façana de l'Església dels protestants a Capdepera
 
  S’entrevistaren diferents persones implicades amb el manteniment del culte protestant. Es recordaren les figures de Bartomeu Alou, conegut com “Mestre Forner” –iniciador a finals de 1878 de la Comunitat Evangèlica “gabellina”, que no va cristal•litzar en forma d’església fins al  març de 1879–, els pastors Guillermo Brown, Serafí Nebot Melis, Joan Castell, Antoni Sanxo, Humbert Capó o José Morales. També el conjunt dels membres integrants de la comunitat local –unes 120 persones, aproximadament–, distribuïdes en poc més d’una dotzena de famílies, que manifestaven, per exemple, que l’obra de pauma la consideraven com un instrument de repressió. Parlaven, i no molt bé, del vicari catòlic Gabriel Artigues, un perseguidor dels protestants gabellins, i sobre la polèmica del tancament de les seves escoles i de la capella, circumstàncies en les quals va prendre part mossèn Antoni Maria Alcover, així com de la separació dels cementiris.


Membres destacats de l'Església Evangèlica de Capdepera

   ”Afortunadament, la cultura, la música, les joves generacions del nostre poble –comentaven a l’entrevista– a l’uníson amb l’estat dels temps que corren, han llimat definitivament l’aspror existent al llarg del segle passat i han fet que el dur camí del cristià protestant s’hagi pogut anar acoblant, cada dia més, amb els catòlics, en benefici d’una millor convivència entre els gabellins.




UNA DONA, NOVA CENTENARIA: FRANCISCA RIERA NEBOT

   El 6 de noviembre, Francisca Riera Nebot ha complit 100 anys. Que es tengui record, es la segona dona que arriba a aquesta fita, (la supremacia, al nostre poble, de moment, es per als homes i això que es diu que les dones viuen més temps).
   Capdepera, idò, ret homenatge a madò Francisca, amb missa major i altar “fumat” a la parròquia, amb sermó de Pere Orpí i càntics de la coral “Mare de Deu de l’Esperança”. A continuació, desfilada amb la Banda de Música, cap a l’Ajuntament, on se serveix refrigeri per a tot el poble assistent. Amenització musical i folklòrica a càrrec de l’agrupació local de ball de bot i “Sa Gavella”.
   Francisca Riera viu al carrer del Centre, en companyia del seu gendre Mateu Orpí, vidu de l’única filla de la centenària, malauradament finada a jove edat,  i amb el nét, la seva dona i les besnétes. Madò Francisca, nascuda al barri gabellí de Vila Roja, en el si d’una família conradora, va dedicar gran part de la seva vida a fora vila, amb la seva germana, treballant al camp, a una finca a prop de Canyamel i, els vespres, fent llata a voler. Activitat, aquesta, que mai no ha abandonat.


Francisca Riera Nebot, centenària

   Amb una lucidesa quasi impròpia de tan avançada edat, ens relata vivències de la seva llarga existència; de la religiositat que, des de sempre, l’ha acompanyada, de l’Esperança –madò Francisca encara conegué gent que vivia dins el Castell–, de les festes populars que recorda i, amb uns ulls eixerivits, s’emociona quan parla de la “festada” dels 100 anys, de les ninetes tan formoses que precedien al “carretó” que la portava a l’església, i de les moltíssimes felicitacions dels veïnats. ”Gràcies, moltes gràcies a tots, que la “Marededeueta” us ho premiï”, acaba dient.




HOMENATGE A TRES MESTRES D’ESCOLA

   L’Associació de Pares d’Alumnes del Col.legi s’Alzinar ret homenatge a Isabel Amengual Espinosa, Vicenç Nadal Bosch i Miquel Moll Coll, tres veterans mestres d’escola als quals es fa entrega d’una placa d’argent a cadascun. La festa, amb agraïment pels llargs anys docents a les nostres aules –que queda patent amb els parlaments que honoren als tres protagonistes–, compta amb les actuacions de la rondalla juvenil  “Sa Gavella” i de l’agrupació “Aplec de Gabellins”.
   Dona Isabel ha desenvolupat la seva tasca des de 1946 fins enguany, en què ha arribat la seva jubilació. El mestre don Vicenç ha exercit el magisteri a Cala Rajada des de 1943, fins l’any passat. Pel que respecta  a don Miquel Moll, primer director que fou de “S’Alzinar”, aquest va iniciar la seva carrera a Capdepera, d’on és natural, al 1934, i es va retirar fa dos anys. Una bona empremta han llegat els tres mestres a favor de l’educació tant a Capdepera com a Cala Rajada. Enhorabona i gràcies.




LA BANDA DE MÚSICA NO VOL ACTUAR

   Donen, els músics, la culpa del seu malestar i la discordança en les relacions amb la Sala, al regidor de Cultura Joan Pellicer (conegut com “Pare Tiu”, per la seva condició d’excapellà), ja que el polític no es receptiu amb les peticions del membres de la Banda de Música, els quals cerquen la concòrdia i una més racional elaboració del programa anual  d’actuacions publiques.
   Pellicer envesteix el  batle, que l’acusa de ser el responsable que la Banda vulgui aplegar i que no hagi fet, el col•lectiu, acte de presència a les processons de Setmana Santa. El regidor, responsable així mateix de la publicació d’un Butlletí d’Informació Municipal, explica en aquest full les desavinences entre la Corporació Municipal i la Banda de Música (arguments que són refutats pel batle Moll, que diu que la polèmica l’han creada  Pellicer i el PSM i no l’Ajuntament.


Banda de Música de Capdepera

   El PSM titlla de falses i tendencioses les manifestacions de la primera autoritat  en culpar a Pellicer del “mal funcionament” de la Banda. La formació política esgrimeïx: ”Són nombroses les gestions del nostre regidor per aconseguir la concòrdia i fer retornar els músics dissidents que abandonaren l’agrupació. Pellicer va sufragar, com a cosa personal, amb els seus propis doblers, el cost dels faristols, amb lla intenció d’arribar a un enteniment entre els membres”.
   Finalment, no s’arriba a un acord, ja que el plenari municipal deixa sobre la taula l’assumpte a la primera reunió consistorial que se celebra. Tot seguit, la Banda de Música es dissol i deixa de publicar-se el Butlletí Municipal del qual, com s’ha dit, Joan Pellicer era el cap.
   La música, ja es sap, duu música…




PERE MOREY MELIS, NOU PRESIDENT DELS PESCADORS

   Un nou tarannà en el si de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada, propiciat per la joventut que integra la Junta Directiva, dóna un necessari impuls a l’entitat.
   El canvi es fa palès amb motiu de l’elaboració dels programes de les festes del Carme, patrona de la gent de la mar, que es presenten en català, malgrat les queixes d’alguns grups que comenten que els estiuejants d’altres latituds que es troben, en les dates de juliol, entre nosaltres no entenguin “un prebe”.  Dintre el ventall d’actes programats s’inclou una “taula rodona” sobre literatura catalana, amb dissertacions de l’escriptor “gabellí” Josep Albertí,a més de Damià Pons, Jaume Santandreu i Miquel Àngel Riera.
   La Confraria fa saber les noves normes que regulen les activitats de les embarcacions esportives, malgrat no tenir-hi molt a veure (més aviat es tracta de “la competència”), les quals, a partir d’ara, hauran de navegar a 250 metres de les platges i a 100 de la resta del litoral i no podran produir ones per ràpida circulació dis el moll, en evitació de soscaires amb les petites barques amarades al port. Per altra part, es recomana que les petites embarcacions de pesca procurin abstenir-se de sortir a la mar amb un sol tripulant, en evitació de perills.


Pere Morey Melis, president de la Confraria de Pescadors

    La Confraria ha elaborat uns nous estatuts de funcionament intern, que són aprovats pel Govern Civil. Això implica la celebració d’eleccions en el si de l’entitat. Una vegada promulgats els compromissaris corresponents i celebrades les votacions per a l’elecció de confrare-director, és elegit Patró Major de la Confraria, Pere Morey Melis. Fins aleshores, el més jove president que han tingut mai els pescadors de Cala Rajada.


BARTOMEU MELIS