Recolzament a "Alternatives per a una crisi"

Avui he llegit l'article del senyor Biel Mir i m'he sentit molt identificat amb tot el que diu. I ja que demana opinions, aprofitaré per dir-hi la meva, fent uns comentaris al seu escrit. Clarament, estam passant uns temps de crisi molt greu i, per desgràcia, aquest inici de temporada pareix que no ens durà cap llum al final del túnel. Hi ha polítics que sí que ens preocupam per aquesta crisi, però, per desgràcia, els dos partits majoritaris només es preocupen per donar-se la culpa un a l'altre, sense donar solucions reals i creant un clima de crispació i enfrontament social que esperem que no vagi a més. Els polítics no hem d'estar tant per sortir a la foto i sí més per ajudar a cercar solucions. Però no tot sols, sinó amb ajuda de tot el poble.

Té tota la raó quan diu: "Aquells que creuen que això ho ha d’arreglar l’”ESTAT”, ja va sent hora que entenguin que aquest terme no fa referència a un ens superior amb mitjans per crear i destruir riquesa com li ve en gana". Ens hem de començar a donar compte que l'Estat som tots i que, mentre la gent no agafi consciència social, això no s'arreglarà tot sol. No podem quedar a ca nostra esperant que els altres ens solucionin els nostres problemes. La "societat del benestar" ha de començar a moure’s del seu sofà si vol seguir mantenint el seu estatus.

Es fa vostè dues preguntes que van directament al centre del problema de la crisi. Si trobàssim la forma de respondre afirmativament totes dues qüestions, tendríem més de mig problema resolt. Per desgràcia, encara no és així. A la seva primera pregunta es demana si podríem atreure turistes sense recórrer als turoperadors. El sector turístic, per desgràcia, ha estat incapaç fins ara d’associar-se per a crear una alternativa als "turoperadors" que fins ara ens duien els turistes. Ens hem acostumat, com si fóssim animals de corral, que ens dugin el menjar i ens el posin dins les menjadores i, ara que el pagès pareix que s’ha oblidat de nosaltres, no sabem com anar a cercar menjar. Ens calen alternatives per atreure els turistes i més encara si cercam un turisme determinat. Si volem un turisme de qualitat, hem d'oferir qualitat. I això s'aconsegueix amb mà d'obra qualificada. Necessitam preparar la gent per a donar un bon servei. Si volem turisme alternatiu al sol i platja hem de mirar quines opcions podem oferir. I en tenim moltes. A Mallorca tenim història, cultura, paisatges, natura, esports. Però hem de procurar no centrar-nos només en una d’aquestes opcions, ja que tornaríem a quedar encasellats en un tipus de turisme únic. Un clar exemple (i això em pot dur problemes amb el meu partit) és el golf. Tenim més de 20 camps de golf a Mallorca, dos d'ells a Capdepera, i no ens han servit per a millorar els hiverns, turísticament. I encara volen fer un camp nou a Son Bosc. En canvi, ens oblidam d’un turisme com l'ornitològic, que ve cercant les aus migratòries que passen l’hivern a diferents parts de l’illa, o que s’aturen per fer un alt durant les grans migracions des de l'Àfrica cap al nord d'Europa i a l'inrevés. Aquest turista el tenim oblidat, i no és un turista de classe baixa. Tot el contrari, a Anglaterra i altres països del nord d'Europa els ornitòlegs solen esser gent de classe mitja/alta, amb un bon poder adquisitiu. El mateix passa amb els botànics. Es posen les mans al cap quan vénen cercant orquídies de prat i es troben amb les destrosses que estan fent a Son Bosc, un dels pocs llocs a l'illa on podem trobar aquesta magnífica flor.

Trobar resposta a la seva segona pregunta és tan complicat o més que la primera. Trobar una alternativa econòmica al turisme o a la construcció seria la gran solució per a Capdepera en particular i per a Mallorca, o les Balears, en general. Per desgràcia, viure a una illa amb poques matèries primeres ens dificulta encara més trobar solucions, ja que portar-les de fora encareix encara més els productes. Fins i tot vostè, amb les seves reflexions, acaba tornat al turisme alternatiu de natura o d’història com a solucions per a Capdepera. Donant més importància als nostres trets culturals per a atreure la gent. I diu també una frase molt important, sobre la qual més d’un hauria de reflexionar: "Però cal pensar també que no podem portar gent, aquí, a trobar botigues tancades perquè la temporada encara no ha començat!". Fa un grapat d'anys havia hotelers que obrien i duien gent els mesos d’hivern. Per desgràcia, eren els anys de les vaques grasses i l’oferta complementària no estava per obrir, pareixia que ja li bastava amb sis o set mesos de feina. Aquestes darreres temporades, i sobretot aquest hivern, la gent es queixa que els hotels no obren tan prest com abans. Les vaques flaques han arribat. I si volem sortir tots d'aquest forat hem d’aconseguir ajuntar-nos. Fer feina tots junts cap a un objectiu comú. Iniciatives com la reivindicació de la regeneració de cala Agulla, amb quasi tots els sectors locals units (a la foto vaig trobar que n’hi faltaven alguns, encara) són, o haurien d'esser, primeres passes per a trobar solucions entre tots.

Bernat Artigues
President del comitè local d’UM-Capdepera