Com un estel filant

deixant al cel una ferida

profunda, sobtada i fugaç,

ens deixes el ressò silent

d’un adeu ineludible, forçós,

que no vols carregat de tristor,

ni una pluja de llàgrimes al cor,

ni paraules, ni posats de dolor.

El teu silenci ens sobrevola

deixant una remor a l’aire

que mai podrem oblidar.

El cop precís, cruent,

de tancar el llibre vital

que has escrit de nit i de dia,

en l’estiu i en l’hivern,

ens fa tremolar els fonaments

de la mort i la vida.

Els que l’hem llegit,

encara que sigui a tasts,

et sentirem aquí present,

vestits de melangia,

nus d'agonia i tristesa,

impedint que es desvaneixin

els teus dubtes i certeses,

els teus amors i els teus records.

Gràcies per continuar present al nostre viatge.


Joan Mercant «Castus»