Avui, a l'hora que es coneixia l'accident d'un bus de l'Imserso a la carretera entre Sant Llorenç i Son Servera amb vint-i-quatre ferits, set d'ells greus, jo intentava arribar a Manacor amb el bus de línia. La nit abans havia descarregat tots els horaris possibles i m'havia tornat a escandalitzar perquè Cala Rajada continua sense línia directa amb Palma. T'obliguen a anar a Manacor i allà cercar-te la vida amb altres línies de bus o tren. El problema és que el bus arriba a les 11:55 i el tren surt a les 11:56: un minut per baixar, arribar a l'estació, comprar el bitllet i pujar al tren! Mon pare, que ha agafat béns pocs busos a la seva vida i continua confiant en el gènere humà amb excés, em deia que tendria temps, que allò ho havien de tenir controlat. Al final vaig trobar la manera de quadrar amb la línia que va de Cala Millor a Palma (ells sí que en tenen) perquè em donava un marge de 10 minuts agafant-lo al Molí. O sigui, que encara que arribàssim cinc minuts tard, hauria d'esperar cinc minuts més. Ja ho veurem!
En sortir de Son Moll ja anava quasi tanta gent dreta com asseguda.
A les 10:10 hem sortit puntuals de la parada del carrer Castellet. En arribar a la parada de Son Moll ja hi ha una dotzena de persones dretes, algunes d'elles molt majors, però no hi ha possibilitat de moure's per cedir-los el lloc. He intentat posar-me el cinturó, però estava enganxat amb el seient de tal manera que m'havia d'aixecar o demanar a qualcú assegut darrere que m'ajudàs. He pensat: "Si tenim un accident, amb tota aquesta gent dreta, no crec que el cinturó serveixi de gaire". A Capdepera i Artà ha baixat part del passatge, però encara n'han pujat més dels que baixaven. Ja hi havia una vintena de persones de totes les edats, dretes als passadissos. I ara, imaginau l'accident del bus de l'Imserso amb tota aquesta gent dreta. Pentura xerraríem de més ferits greus i de morts.
El festival de gent dreta ha continuat fins a Manacor acumulant vint minuts de retard.
Amb tants usuaris pujant i baixant, amb el temps que es perd en comprar el bitllet, quan ens hem aturat a Sant Llorenç ja superàvem els 10 minuts de retard. Finalment, hem arribat vint minuts més tard del que estava previst i totes les meves previsions s'han transformat en un taxi directe a l'aeroport que m'ha costat 64 euros, una mica més que el bitllet d'avió a Barcelona. Al nostre aeroport sí que les coses -normalment- funcionen com un rellotge perquè Espanya sí que hi inverteix el que faci falta: clar, tots els euros que en treu l'Estat de ports i aeroports illencs se'n van a Madrid directes.
A Cap Vermell llegesc que els batles del Partit Popular de la zona s'han reunit per reclamar, de nou, el tren de Llevant. El dia de la marmota. En aquesta ocasió, ni el batle d'Artà ni el de Manacor (PSOE i MÉS) no hi eren perquè, segons expliquen, la convocatòria no deia que fos per això. En fi, que jo només he de patir aquestes situacions de tant en tant, però em sap molt de greu pels que ho patiu quasi cada dia.
Amb les més meves desgraciades aventures per anar de l'aeroport a Cala Rajada ja he omplert un raig d'articles, vídeos i programes. I sembla que la cosa no acabarà fàcilment. Aquí en teniu dos exemples (flastomies incloses):
https://ib3alacarta.com/play/
Periodista