Per Carme Triay Fuster


 

El passat dilluns 3 d’abril, un grup d’alumnes de 1r de batxiller de l’IES Capdepera vàrem anar a fer una excursió fins al Claper dels Gegants amb la intenció d’aplicar els coneixements sobre la prehistòria a les Illes Balears que hem estudiat al centre, a més de visitar aquest espai d’interès cultural i històric del que gaudeix el nostre municipi.

La sorpresa que ens vàrem endur en arribar-hi fou decepcionant. El poblat talaiòtic està descuidat, abandonat, amagat entre les plantes de la garriga. Si no fos per un panell que dona una mínima informació sobre el lloc, i quatre cordes mal col·locades, aguantades per un parell de pals rovellats, semblaria que tan sols es tracta d’un munt de pedres apilades enmig del camp. Les excavacions no estan acabades i les herbes se n’han apoderat. No hi ha tan sols un camí marcat per on passejar sense fer malbé les restes arqueològiques.

Aquesta mala gestió del jaciment contrasta amb la cura que es té del castell, que s’ha convertit en el símbol del municipi. En realitat, però, les dues zones han estat declarades BIC (Bé d’Interès Cultural) i, per tant, es mereixen el mateix respecte. Així com es protegeix i es dona importància al castell, també s’hauria de tenir en compte el Claper dels Gegants. Com a mínim perquè no hi hagi fems dins el talaiot.
 

Per això, demanam que s’hi acabin les excavacions i es delimiti la zona a fi de visibilitzar les restes i donar-los el prestigi que es mereixen. Llavors, es podrien promoure activitats i excursions a nivell educatiu (destinades a escoles o instituts) i a nivell local i turístic. Es tractaria tan sols d’informar que aquest recurs existeix i emprar-lo com a eina de divulgació de la història i cultura.

Aquestes propostes no són res de nou, no ens estam inventant res que no es faci a altres llocs. Aquí al costat tenim diversos exemples dels que prendre mostra. Estam parlant del poblat talaiòtic de s’Illot, sense anar massa enfora. Allà s’hi han acabat les excavacions i s’ha proporcionat informació a l’abast del públic, de manera que qui hi va pot entendre allò que veu. També s’hi han instal·lat passarel·les per on passejar i s’hi ha construït un centre d’interpretació que rep visites d'associacions i particulars a diari. Tot plegat és el resultat d’una sèrie d’actuacions que es feren fa un parell d’anys per revalorar un jaciment que, com el Claper, estava abandonat.

Una història semblant és la del poblat de ses Païsses, un dels jaciments amb més renom i més ben conservats de Mallorca. Els dos poblats s’han explotat de manera respectuosa com a recurs turístic i cultural.

Òbviament, no som nosaltres qui organitzarem un pla per revalorar i tornar a donar vida al Claper dels Gegants. D’això se n’hauria d’encarregar un grup d’arqueòlegs i tècnics formats, contractats per l’administració competent que n’és responsable. Així, no tan sols es crearien nous llocs de feina dins el municipi, sinó que també es posaria un emplaçament oblidat al punt de mira per aprofitar-lo i donar-li prestigi, ajudant a convertir el poble en el centre cultural i històric que es mereix ser.

 

Carme Triay Fuster
1batx B