Incomoditats

Arribam a Cala Rajada i feim un quart d'hora de voltes fins que veim un cotxe que, a la fi, se'n va i hi podem ficar el nostre. Enfora del centre, evidentment. Després d'un dia “normal” amb declaració de renda, un embós en una canonada i quatre articles de periòdics vessant odi contra tot i contra tots els que no són dels “seus”. Per adobar-ho, feim un tomb per les muntanyes russes del passeig marítim. Molt bé. Amb poques paraules ho resumeix en Josep-Maria Terricabras: “Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran”.