Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 744

Conversa de JM Rosa amb en Mateu Melis


 

En Mateu «Pillu» és un home interessat pel poble i ha tingut el coratge d'exposar i defensar públicament el seu parer durant els anys que ha fet de regidor. La seva activitat professional ha estat lligada al turisme i ho ha fet des de l’arena fins darrera les tables. Ara, fa de comptable i segueix observant i pensant amb allò que li agradaria que fos el seu poble.

Fem la conversa, altra cop, a la plaça de l’Orient. És un divendres de setembre on la plaça està plena de turistes que sopen i encara no s’ha post el sol. No hi ha massa renou, fa bona temperatura i ens disposem a parlar des poble que volem amb dues canyes per mig.

 - Mateu, l’any 2040 com t’agradaria que fos Capdepera?
- M’agradaria que seguís essent un poble.
Ha crescut molt però som els que som. No voldria que fos més gran. Al poble li falten trets que el defineixin, li falta caràcter, elements que li donin identitat. Tenim un Castell preciós, un moll preciós, però no anem cada dia al castell o al moll.
M’agradaria que els carrers i places on feim el dia a dia fossin més amables. A dia d’avui el poble està invadit pels cotxos. No hi ha lloc per aparcar. Inclús no pots passejar i molt manco caminar amb un nin petit que se mou. Bé, excepte el passeig marítim.

Parles de les senyes d’identitat més enllà del castell o el moll, però en un poble multilingüe, multiètnic com ho feries? La identitat és complexa. Quina és la imatge de Capdepera que tenen a altres pobles?
- Ls festes i la cultura són els principals instruments. I ho hem de fer amb la nostra cultura. Aquí tenim el ball de bot i no altres balls. La cultura i les festes son espais de trobada per fer poble i per construir identitat.
Es més, les places, com la de l’Orient fan poble i son espais imprescindibles.
Crec que la cultura, en sentit ample, és un dels motors de canvi i d’activitat econòmica.
M’agradaria que a Capdepera hagués un eix cultural. Que vagi del carrer de Ciutat (devers carrer Esparreguera) fins al Teatre. Un eix cultural, des de l’arxiu, Can Creu d’Inca com a centre cultural, als costats places, casc antic, castell, zona semipeatonal. Seria una zona que dinamitzaria Capdepera.
Amb l’edifici central de l’Ajuntament que és important perquè això fa que la gent s’atraqui, faci un cafè, hi hagi vida al centre des poble.
La cultura i els centres atreu gent i s’ha de menester que hagi aparcament per a que puguin venir.

- ...o que no entrin massa cotxes?
- No sé l’any 40 però avui encara estam enfora. M’agradaria que es recuperi la plaça des Sitjar com a plaça.  I feria, des de Can Rata  un parell de plantes d’aparcament davall l’edifici de l’Ajuntament, amb prioritats pel veïns del casc antic. Avui la plaça des Sitjar és un pàrquing de cotxos i no un espai de vida.

- En Tolo Alzina parla d’un aparcament dissuasiu a l’entrada del poble amb un bon servei públic que te dugui prop de casa teva...
- Una cosa no lleva s’altra. A tot el casc antic hi poden viure 700 persones? Idò i deu haver no 700 cotxos però 500 tal vegada. Passejar cap al Castell hi veure cotxes aparcats en zones restringides no és lo seu.

- Sembla que el cotxe és un dels grans problemes des poble. Perquè a Cala Rajada...
- Si. Cala Rajada igual o pitjor. Crec que l’Ajuntament ha de comprar un solar a l’entrada i poder deixar el cotxe per anar caminant.
A Cala Rajada m’agradaria que Elionor Servera fos semipeatonal. I definir una zona entre Plaça des Pins, Cala Agulla i voltar cap al Cap Vermell de predomini del vianant sobre el cotxe.
Però per això hem de menester poder deixar el cotxe. Places d’aparcament. No sé que pot costar però...

... hi ha hagut administracions que ho han fet sense posar doblers, a canvi de donar les explotacions dels aparcaments. De totes maneres, el subsòl és públic, no tens per que expropiar o comprar...
- Mira, es xerra molt de canviar el model turístic. Anar cap a un turisme de major qualitat. Aquí crec que la iniciativa privada, sobretot els hotels i part de l’oferta complementària han fet un esforç de millora, però la part pública també ho ha de fer, ha d’anar «d’acorde».  Hem de tenir més espai per passejar, no pot haver-hi el renou que hi ha i la majoria d’aquest renou ve del trànsit. S’ha de recuperar espai públic i que torni ser de la persona i no tant del cotxe.

´- Hem de tenir un segell de turisme, una marca?
- Nosaltres tenim de tot. I crec que hem de seguir així. Tenim un Passeig Marítim, diria que únic, ple de locals de bona qualitat...

- ... crec que té coses millorables. La mateixa oferta, els mateixos restaurants, la podríem trobar a Canàries, per exemple,...
- Si. Molt probablement. Però és una oferta que encara que millorable, es bona. Tenim una respectable oferta complementaria. Mira, tenim una bona oferta de vespre. Encara tenim discoteques. Hi ha turistes d’altres zones que venen aquí per la nostra oferta d’oci nocturn. Es una oferta controlada i que ha de continuar essent controlada. No la podem perdre.
En definitiva, les infraestructures del municipi han d’acompanyar a l’activitat privada que ha millorat.
I afegiria un altre tipus de turisme. El nàutic. I es podria fer fora ampliació dels moll. Crec que seria un bon turisme. Igual que pensar en aprofitar la activitat pesquera per poder tenir «visitants» a les barques de bou. A bon preu!  Semblant al turisme rural.

Haurà pesca professional l'any 2040?
-  
Si. Segur. Una de les millors coses fetes és la reserva marina que va ser un projecte de tots. I garanteix la pesca als propers anys.

Coneixem gent de les nostres generació, cinc anys amunt o a baix que s’han dedicat a la pesca. Però al camp no gaire gent. De manera professional, tindrem agricultura l'any 2040?
És cert que tenim amics que es dediquen a la pesca i no tant a l'agricultura. El problema de Capdepera és històric. Del com es va anar configurant la propietat. Es bàsicament minifundista. Les finques son petites, excepte 4-5 finques (Can Patilla, Son Jaumell, es Camp des Mig, Cala Moltó...). Comprar maquinaria i mantenir l'explotació amb aquestes mides de finques fa que sigui poc rentable. No podem competir. Crec que caminarà més per a que el camp hagi experiències d’alta qualitat o usos «recreatius» més que professionals.
La mar crec que si seguirà tenint futur. Una cosa important feta per l’Ajuntament és pagar la Càtedra de Medi Ambient i Turisme. I això me recorda un altre somni que tenc: que al poble hagi una extensió, una seu universitària enfocada al Medi Ambient, Turisme... 

- Mateu, i creus que hem de caminar tot sols o podem tenir projectes amb els nostres pobles veïnats? Veus línies de feina plegats?
- No. Te som sincer, no ho veig. Podem tenir projectes supramunicipals com el tren, però vam perdre la oportunitat de mancomunar la piscina, el teatre...

- Ara toca triar. N’has parlat de molts projectes, de molts somnis del que t’agradaria que fos Capdepera. Anem a concretar tres.

Somni respecte al poble.
Eix cultural que vagi des del carrer de Ciutat fins al Teatre, acompanyat d'aparcaments dissuasius i places per donar vida al poble 

Somni sobre la gent
Crec que hem tocat sostre. No podem seguir creixent i ara toca adaptar les infraestructures a la quantitat de gent que som. 

La dinàmica del poble
El sentiment de poble s'ha de reforçar, incentivant els actes cultural i festius i sempre amb la nostra identitat com a poble.

 JM Rosa