"Històries, curiositats i tradicions de Mallorca", de Gaspar Valero i Martí, n. 96 (13-08-21)

La Roda del Temps: La Mare de Déu d’Agost (15 d’agost) 1

El 15 d'agost és una de les dates importants del calendari de festes de Mallorca. Molts de pobles fan festa per la Mare de Déu d’Agost o la Mare de Déu Morta o la Dormició de la Mare de Déu, que d’aquestes maneres es coneix la diada de l’Assumpció de la Mare de Déu.

La crònica de l’any 2010 deia: “Tretze parròquies de Palma i vint-i-dues de la Part Forana exposaran els seus llits de la dormició de la Verge, la majoria entre els dies 14 i 22 d’aquest mes d’agost”. Enguany, el 2021, un total de 55 esglésies de Mallorca (42 de la part forana i 13 de Palma), exhibiran els “Llits de la Mare de Déu Morta”. Es tracta d’una imatge jacent dalt d’un tàlem -el llit o jaç pròpiament dit-, bellament ornamentat i sovint sota pal·li o cobri-cel. guardat per àngels que la vetlen. Representen muntatges efímers de gran qualitat artística amb aportacions que van des del segle XV al segle XX. Les convocatòries de fa uns anys comptaren amb l’impuls de les associacions ARCA i Amics del Patrimoni. Darrerament, l’organització ha anat a càrrec del Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca. Afirma Gabriel Carrió, coordinador del projecte, que aquests muntatges “representen les restes d’un naufragi”, perquè el seu major esplendor va ser en el segle XVII on eren part de tot un protocol festiu que incorporava diferents elements com processons –algunes de les quals encara es conserven, músiques, paralitúrgies teatrals i altre tipus de mobiliari. Mallorca és a dia d’avui un dels pocs llocs del món on es conserva aquesta tradició.
 

Una de les festes mariològiques més importants

Recollim de Gabriel Carrió: “El calendari cristià estableix per al 15 d’agost l’Assumpció de la Mare de Déu, una de les festes mariològiques més importants de l’any juntament amb la Immaculada Concepció. L’episodi fa part del cicle devocional de la Glorificació de Maria i consta tres estadis: el traspàs de la vida al més enllà, l’Ascensió al cel i la Coronació. Els textos bíblics no contenen cap narració sobre el destí final de la dona que parí Crist. Dins la cronologia del paleocristianisme, totes les referències escrites sobre els seus darrers instants de vida són molt posteriors als evangelis. El Concili d’Efes, de l’any 431, va titular Maria com a Mare de Déu —Theotokos— superant així la denominació habitual que, fins aleshores, era només Mare de Crist —Khristotokos. La festa, versemblantment, havia suplantat una diada pagana —Feriae Augusti— que commemorava la finalització de les tasques agrícoles, que incloïa el culte envers la deessa grega Àrtemis, assimilada a la romana Diana, els honors de la qual culminaven en aquesta data. Era tinguda com a deessa de la Lluna i com a reina del cel, entre d’altres invocacions. 

La preferència per a una eufemística dormició —que suposa alhora admetre la dualitat entre el cos i l’ànima— i no una mort física lligava amb la creença que Maria no participà de la corrupció de la carn i que entrà al cel per un procés particular que la distingia de la resta de persones. Orient defensà, des dels inicis, que fou l’ànima de Maria la que pujà a la Glòria mentre que a 4 Occident, triomfà —de manera més contundent a partir del segle xii— la idea que, a més de l’ànima, ascendí el cos mateix. Tota la literatura generada pot dividir-se en tres posicionaments que posen en relleu que, en els seus orígens, la Dormició, el Trànsit i l’Assumpció són tres conceptes diferents. El primer implica una elevació de l’ànima; el segon respon a una idea intermèdia: una transformació de la natura viva en celestial a partir d’una ascensió; i el tercer, que defensa la pujada al cel en cos i ànima. El dia primer de novembre de fou proclamada dogma de fe pel papa Pius XII amb la publicació de la butlla “Munificentissimus Deus”. La conclusió del document papal diu: «Declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Immaculada Mare de Déu, sempre Mare de Déu, complit el curs de la seva vida terrestre, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial»2

L’Assumpció de Maria segons la llegenda Àuria

Maria, quan tenia uns 72 anys d’edat, rebé d’un arcàngel —Gabriel o Miquel— l’anunci del defalliment lliurant-li una palma. Els apòstols, dispersos duent a terme la predicació, acudiren davant el llit mortuori transportats miraculosament. A l’estança, també hi comparegueren profetes, sants i un cor d’àngels. Finalment, descendí Crist. La mare sol·licità d’aquest la salvaguarda del seu cos i de la seva ànima de tota corrupció, així com viure amb ell al cel. Aquí es produí el decés i l’amortallament del cos. Després de la vetlla i el plany, Maria fou conduïda pels apòstols en un taüt fins un sepulcre nou —a l’hort de Getsemaní, segons moltes versions— i fou enterrada. Al tercer dia, els apòstols obriren l’urna per a Tomàs, l’únic absent al sepeli i que havia acabat d’arribar, perquè pogués venerar la Verge. Dins el sarcòfag només hi trobaren les seves vestidures funeràries, endevinant la resurrecció. En algunes ocasions, es representa una nova vinguda de Crist just abans de produir-se l’elevació de Maria. La presència d’àngels és també aquí freqüent. Veient-se sols, els deixebles protagonitzaren una nova escena de plany. En aquest moment, Tomàs, incrèdul, rebé el cingle marià que servirà de prova per dispersar els seus dubtes envers l’Assumpció. Una vegada al cel, es produí la Coronació per part de la Santíssima Trinitat, escena que disposa, naturalment, de nombroses variants.
 

Notes sobre la festa a Mallorca

El bisbe Berenguer Batle (1333-1349) alçà la festa de l’Assumpció a la categoria de la festa de Nadal. La processó de l’Assumpta a la Seu de Mallorca començà l’any 1456 per petició del governador del regne Francesc d’Erill i dels jurats de la Ciutat de Mallorques.  Aleshores, se’n fixà el cerimonial conservat encara a primeries del segle xvi. Llavors, els canonges de la Seu, vestits d’apòstols, portaven en processó la imatge gòtica de la Mare de Déu Morta que encara es conserva actualment. A principis del segle XVII els cossiers ballaven a Sineu per a la Mare de Déu d’Agost. El 15 d’agost de 1755 encara es documenta la processó de la Mare de Déu a la Seu. Com diu el P. Gabriel Llompart : «una bona part de les esglésies importants celebren processons en les quals els apòstols carreguen amb la imatge de la Mare de Déu morta: la tradició actual de Valldemossa i la tradició escrita de Felanitx de mitjan segle XVIII”. La tradició demana —i els convents de clausura segueixen fidels a la demanda— que la jardineria prepari amb mesos d’antelació testos, grans i menuts, d’alfabeguera que es disposen al voltant del llit de la Mare de Déu» 3
 

La processó de ses Crestes de Valldemossa

La processó que se celebra el 14 d'agost en homenatge a la Mare de Déu Morta o l'Assumpta, té aquest nom per les àurees o nimbes que, a manera de diadema, i com a vestigi de la indumentària escènica d'arrel medieval, duen els 4 homes, que simbolitzen els apòstols, portadors del llit de la Mare de Déu. Duen també el nom de l’apòstol corresponent. A més de les 'crestes', van vestits amb una túnica blanca i  llueixen un floc vermell. És tradició que els homes que porten la Mare de Déu siguin casats.


La processó de la Mare de Déu d'Agost es va fer per primera vegada l'any 1531. El 1567, el bisbe Dídac d'Arnedo, en la seva visita pastoral, ordenà als obrers de l'Assumpta que fessin un llit per a la figura de la Mare de Déu, per posar-lo enmig de l'església. L'any 1595, l'historiador Binimelis remarca la solemnitat de la celebració, amb participació de molta gent de tota Mallorca i amb complement de danses i corregudes.

Els quatre portadors tenen assignada sempre la mateixa posició, una de les quatre barres que sostenen el llit; aquesta tradició els ha arribat per 'deixa' o herència de l'antecessor. La revetla de l'Assumpta, acabada la funció religiosa, agafen la Mare de Déu Morta, que està situada vora l'altar major, fan una volta al temple i, a continuació, surten pel portal lateral, i tornen a entrar a l'església pel portal major. Acabada la processó es canta una Salve, col·locada la Verge damunt el llit, llavors duen la imatge a l'altar major, el públic la venera i el celebrant reparteix brotets d'alfabeguera. És tradició que passant els infants per damunt la Verge, s'alliberen de trencadura, i també que passar un didal serveix perquè els infants tinguin bona dentició. 4

El pare Llompart aprofundeix en la processó de les Crestes i la compara amb la processó de Felanitx, fa temps desapareguda: “Es tracta d’una tradició lligada a diverses famílies, en virtut de la qual un dels seus membres participa anualment en la festa de la Mare de Déu d’Agost portant en la processó la imatge sobre les espatles. El nom al·ludeix al dispositiu que porten damunt el cap en forma de cresta, —som davant d’una interpretació vulgar de gent camperola— tots i cadascun d’ells, a més de dur una indumentària general a manera d’alba. Què dimoni era aquesta cresta?...

L’única consueta local conservada a Mallorca del segle XVIII, la del rector Esteban Bordoy, ens diu que en el seu temps ja havia desaparegut aquest costum a la seva parròquia de Felanitx, «per lo ridícul que era veure dotze pagesos endiumenjats amb antipares i dalmàtiques». I és que, aclareix, en temps anteriors al seu, la imatge de la Mare de Déu jacent era portada per «deu homos vestits amb camis i dalmàtiques, amb una cresta aont estava escrit el nom d’un apòstol. Davant hi anava Sant Joan i darrera Sant Pere, amb capa pluvial». Heus aquí què eren les crestes. El recurs per a identificar els apòstols: el nom propi. Ja que no es podia utilitzar cap altre recurs com el de portar en la mà l’instrument propi del seu martiri —com es feia en el Corpus Christi de la Seu de Palma des del segle XV— perquè com que calia carregar la imatge, haurien restat embarassats i embolicats. Els pagesos de Valldemossa sols duien darrerament l’alba; els pagesos de Felanitx, abans de la crítica Il·lustració, portaven a més dalmàtiques, llevat del figurant de Sant Pere, capa pluvial”. 5

 Marededéus dormides

Diuen M. Gambús i A. Reig: “La Marededéu dormida de la Seu, la procedent del desaparegut convent de Sant Domingo, la conservada a la parròquia de Santa Eulàlia i l’originària de l’església del Sant Esperit segueixen el model formal que marcarà el recorregut desenvolupat a Mallorca durant cinc-cents anys com a expressió de la devoció mariana entorn l’Assumpció de l’ànima. En termes generals aquestes imatges de notable grandària, presenten una disposició jacent tot remarcant l’obliqüitat del cap, amb les mans en actitud orant i mostrant els peus nus; són abillades amb un hàbit daurat i estofat, cenyides amb un cíngol recorregut habitualment per una inscripció relativa a l’exaltació de Maria al cel, i a més són cobertes amb un mantell que des del cap s’estén a tot el llarg, de tal manera que la plasticitat dels seus plegaments delimiten el perfil general de la figura. En el cap se les hi afegeix una corona estrellada, a vegades recorreguda per capets d’àngel emmarcats en estels de vuit puntes, que també hi podem localitzar en les voreres del mantell. (...)

El dia 1 de maig de 1527, Joan de Salas signava un contracte amb Damià Cruïlles i Rafael Calafat, obrers de la Verge Maria de la parroquial de Valldemossa, amb la finalitat d’obrar una imatge de l’Assumpció, en fusta de xiprer i de vuit pams de llargària. El document precisa que la sanefa sigui recorreguda per pedreria de fusta, igual que el cinyell de la túnica, i a més sol·licita una diadema estrellada amb una creu central. Dos mesos de termini per l’execució i un preu de divuit ducats completen els pactes subscrits. Dos anys més tard, el dia 8 de desembre de 1529, Joan de Salas i Bartomeu Mas, en representació de la vila de Campos, subscrivien un acord notarial pel qual el primer s’obligava a realitzar una talla de l’Assumpció de la Mare de Déu en fusta de xiprer, de nou pams de llargària, amb un termini d’execució de quatre mesos i divuit ducats d’or com a preu pactat. Les dues imatges referides, presenten entre elles notables semblances i indubtablement són de la mateixa mà. Més petites que la de Santa Eulàlia, totes dues molt simplificades en línies i ornamentació, responen al tipus habitual de les Marededéus dormides, i en el cas de Valldemossa, aquesta no sembla ajustar-se massa a les indicacions formals pactades. Les dues talles responen a una escriptura més evolucionada, des d’una lectura classicista, però amb una rebaixa considerable de la qualitat artística si les comparem amb l’altra talla documentada a Salas per a l’església de Santa Eulàlia. En qualsevol cas, són obres menors, però que marquen una de les formes cinccentistes de l’evolució tipològica de les verges dormides, de dimensions més reduïdes, austeres i naturalistes en els plegaments de la indumentària, així com en els recursos cromàtics”6

Els llits de la Mare de Déu Morta

Diuen A. Pascual i J. Llabrés sobre els llits de la Mare de Déu: “L’escenografia clàssica: el llit de pal·li L’any 1671 el canonge Pere-Joan Belloto pagà la magnífica urna barroca de fusta tallada i daurada que porta les armes de la seva família i que ha donat lloc a la tipologia més clàssica del llit de la Mare de Déu d’Agost a Mallorca. Es tracta del que podem anomenar llit pal·li, constituït per l’urna amb la talla mariana protegida per un pal·li les vares del qual són sostingudes per quatre escultures d’àngels, obrats quasi sempre de grandària natural. Tota l’escenografia escultòrica és composta sobre un gran cadafal escalonat adornat amb els típics cossiols d’alfabeguera i de bellveure. En alguns casos, el llit té adossat un altar parat amb la creu, els candelers i les sacres. Un altre llit notable d’aquest estil és el del convent de la Concepció de Palma, encarregat l’any 1685 per la priora sor Prudència Sureda, que en el contracte amb l’escultor mestre Miquel Barceló expressava: «...que fasse un llit per nostra Señora en la conformitat que esta el de la Seu de Mallorca ço es quatre Angels de nou palms de altaria cade qual de ells, ab quatre hastas labradas, y dalt de ellas sos poms tambe labrats y una urna sobre la cual estara nostra Señora». En el cas de la Concepció, hem de dir que quan s’exposa el llit de la Mare de Déu d’Agost en el marc de l’església és el moment de gaudir d’una de les millors escenografies de l’art barroc a Mallorca.

Altres llits de pal·li per destacar són el de Santa Creu de Palma i el de Binissalem (procedent del convent de Sant Domingo), que han restat incomplets. En les parròquies de la part forana ens crida l’atenció el llit de Muro obrat dins la més pura plàstica barroca. Un conjunt original és el llitet del convent de Santa Magdalena, una versió en menut del  model que ara comentam. Del segle XVII ençà coneixem alguns models de llits, d’aparença molt rica, obrats en fusta tallada, daurada i policromada, dels quals ja només se’n conserven escassos exemplars a les cases senyorials de Palma. Un d’ells és el de can Rosinyol de Sagranada que té una capçalera magnífica decorada amb relleus escultòrics d’àngels i la Verge Maria acompanyada de sants. El llit de la Mare de Déu d’Agost de la parròquia de Santa Eulàlia a Palma s’inspira, probablement, en aquests exemplars luxosos de l’espai domèstic perquè l’estructura del seu pavelló amb els pilars entorxats rematats per florons és molt semblant a la del moble que acabam de comentar. Aquí tan sols afegirem que, sota el cobricel, s’acull la magnífica talla gòtica policromada de Maria, el seu rostre s’inspira molt en l’escultura funerària medieval. 

El barroc: el llit coronat

Avançat el s. XVIII l’art barroc evolucionà cap al gust francès i italià. És a partir d’aquell moment quan a les cases de la noblesa borbònica de Palma apareixen les grans consoles de fusta tallada i daurada decorades amb relleus escultòrics i formes de voluta com les que hi ha a can Vivot. Més tard, durant el regnat de Carles III (1757-1788) la consola prengué les formes rocalles que, molt sovint, foren aplicades fins al punt de distorsionar la pròpia aparença del moble. En aquest període observam com alguns llits de la Mare de Déu d’Agost s’inspiren en les traces de la gran consola barroca i que es rematen a la capçalera amb un petit dosser que penja des d’una corona aixecada a no massa alçària.

D’aquest model de llit coronat volem remarcar el del convent de Santa Clara que, com a les consoles de la primera època, té les potes unides per una xambrana, totes amb la silueta molt trencada. En els quatre cantons del moble s’hi veu un cap de querubí i altres figures d’àngels apareixen entorn del moble tot aportant-li una nota de gran teatralitat.

El neoclassicisme: el llit de baldaquí

L’arribada a Mallorca el 1810 de l’escultor català Adrià Ferran i Vallès (1774-1842) va comportar una renovació de l’art local i, sobretot, una etapa d’esplendor en el disseny del moble. L’Adrià creà el llit de la Mare de Déu d’Agost de la parròquia de Sant Jaume a Palma. Era una obra espectacular que va marcar una nova pauta estètica en la interpretació artística d’aquest tipus d’escenografies sacres i donà lloc a un model de llit que podríem anomenar de baldaquí.

A mesura que avança el segle XIX es nota una decadència en el disseny dels llits de marededéus. Una excepció és el cas de l’església parroquial de Sant Julià de Campos, reconstruïda en estil neorenaixentista entre els anys 1868 i 1873, segons projecte de l’escultor Miquel Torres. El llit de la Mare de Déu d’Agost va ser dissenyat en el mateix estil que el general de l’església, de manera que concordàs amb la seva plàstica historicista”. 7

Festes del carrer de l’Argenteria de Palma

El diari d’11 d’agost de 1918 esmenta les festes del carrer de l’Argenteria, amb música i amb ‘retreta’ ciclista: “Fiesta callejera. Los vecinos de la calle de la Platería y adyacentes preparan para el miércoles y jueves próximo bonitos festejos populares en honor de la festividad de la Asunción de Nuestra Señora. El programa es como sigue: El dia 14 a las 9 de la noche, gran sinfonia por una nutrida orquesta compuesta por los principales profesores de Palma, en un tablado levantado en la plaza de Coll. A las once de la noche gran baile en el mismo tablado. Dia 15 por la mañana reparto de tortas a los cofrades al son de gaitas y tamboriles. A las ocho y media expléndida retreta ciclista con opción a los siguientes premios para las bicicletas que concurran mejor adornadas e iluminadas: 1o Cubre cámaras Hispania, 2o Un farol Suizo, 3o Una cámara Liberti, 4o Porta equipajes, 5o Una bomba celuloide y 6o Un timbre Nolla. Los ciclistas que deseen tomar parte en dicha retreta pueden inscribirse en la casa Nolla, plaza de Coll o en casa del Clavero Platería, no 41. La fiesta será amenizada por la banda que dirige el señor Serra. Las calles seran adornadas e iluminadas por medio de bombillas eléctricas” (La Almudaina 11-08-1918).

Festes dels Hostalets

Els Hostalets feien la festa de la barriada per la Mare de Déu d’Agost. El 1882 es bastí un oratori dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, que tingué categoria de Vicaria in capite a partir del 1905 i fou enderrocat el 1940. L’actual església parroquial del Sagrat Cor fou començada a construir l’any 1913 i s’enllestí el 1934.

El diari del 17 d’agost de 1929 esmenta les festes: “Fiestas de los Hostalets”. El diari mostra una foto amb aquesta explicació: “Artístico arco y corredor levantado en la explanada de Son Costa para dar acceso al recinto donde se celebran las berbenes organizadas para los dias 15 y 17 del actual con motivo de las populares fiestas de aquella barriada” (La Almudaina 17-08-1929, p 2)

 Gaspar Valero i Martí

Notes

1 Nota bene: Aquest dossier és, en gran part, deutor dels continguts del llibre: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació), L’Assumpció de la Mare de Déu, Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca, Palma, 2018, talcom s’anota en els llocs corresponents.

2 Carrió i Vives, G.: «El símbol de l’Assumpció de Nostra Senyora».

3 Llompart, Gabriel: «La Mare de Déu morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia»

4 Notes extretes de: Joan Cabot Estarellas, "Processó de ses Crestes". A: Revista Miramar, núm. 18, p. 8-9 / Autors diversos, Calendari de festes de les illes Balears i Pitiüses, p. 172 / Antoni X. Colom Colom, "La Mare de Déu d'Agost", Revista Miramar, núm. 26; plecs de cultura popular, p. X / Valero, G. (coord): Valldemossa. Guia de passeig. Palm: IEB, 1999.

5 Llompart, Gabriel: «La Mare de Déu morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia».

6 Gambús, Mercè; Reig, Antònia (comissariat): “Marededéus dormides. Del gòtic al Renaixement”

7 Llabrés Mulet, J.; Pascual Bennasar, A., «Els llits de la Mare de Déu d’Agost a Mallorca, una expressió d’art i de devoció».

Bibliografia

- Carrió i Vives, Gabriel, «El símbol de l’Assumpció de Nostra Senyora». A: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu. Palma: Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca, 2018.

- Gambús, Mercè; Reig, Antònia (comissariat): “Marededéus dormides. Del gòtic al Renaixement”. A: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu. Palma: Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca,, 2019

- -Llabrés Mulet, Jaume; Pascual Bennasar, Aina, «Els llits de la Mare de Déu d’Agost a Mallorca, una expressió d’art i de devoció». A: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu. Palma: Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca,, 2019

- Llompart, Gabriel, «La Mare de Déu morta a Mallorca, entre el folklore i la litúrgia». A: Carrió i Vives, Gabriel (coordinació): L’Assumpció de la Mare de Déu. Palma: Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca, 2018, 1-10

- Valero i Martí, G.; Font, B.; Bueno, J.: Les festes a Palma. Història, tradició i vigència. Palma: Ajuntament, 2010

http://assumpciodelamarededeu.net/documents/


Nota de redacció.
Les següents imatges corresponen al Llit de la Mare de Déu de Capdepera. Publicades a Cap Vermell l'any 2013.