Si existia, a Capdepera,  un racó que s’hauria d’haver conservat per ser pura història del poble, aquest era, sens dubte, l’aljub i tot l’espai cobert adjacent, comprès entre l’acabatall del carrer de sa Font i el de  Doctor Fleming que, per art de manca d’ imaginació de polítics d’infaust record, fou convertit en infrautilitzat lloc -que, de ben segur, altres  localitats del nostre entorn, amb què hem confrontat semblances, haurien sabut conservar i apreciar-.  Versus “Rentadors de Vila Nova” o “Convent de Franciscanes”, valors patrimonials sentimentals, històrics.

 Pou i abeurador

Idò, passejant, ens trobam a aquest punt que assenyalava, el coster de Fleming, el qual  desemboca rere un tortell que fa el viarany, a la part alta del carrer Sanç I.  

En temps passat: A Doctor Fleming,  taller mecànic Tòfol Beltran /  trencadora de fruits secs / Pensió i apartaments.

Actualment: Centre de fisioteràpia.  Cap negoci, ara mateix, al carrer Sanç I

 Fa anys: Abans de fer-hi l’escalonada al desnivell entre Sud i l’anomenat carrer del Recreo, hi existia la barberia d’homes d’Antoni Ferrer Massanet, es Ferrer barber, i, més tard, de Salvador Moll que, a més, era el cobrador dels rebuts de consum de llum del poble.

 A la part del darrere del teatre del Recreo, trobàvem una activitat de venda i  exportació de camamil·la, recol·lectada a diferents indrets del terme, per una família provinent de la península, que va durar anys.

 Quan, abans de 1970, encara no passava el carrer i s’havia de baixar cap al Recreo per una estreta i petita escalonada de pedra i argila, a la part alta, hi havia una zona plena de llenyam i fullaca de pi, que anava destinada al forn de pa de Can Mangol, situat a cent metres.  Aquesta zona confrontava amb la part posterior de la farinera del carrer Sud, de la mateixa propietat del forn; ambdós negocis utilitzaven idèntica matèria primera.

També hi trobàvem dues portasses que conduïen a l’interior d’un saló, que es va utilitzar com a centre de missatgers o local per a reunions festeres, bauxes  i activitats diverses. Es tractava del Teatre del Recreo, de la família del bar del mateix nom que, en aquest carrer, comptava amb una fonda-pensió per a gent passant.


Teatre Oriental 

Carrer del Llum.-  S’inicia a  Dones de llata i acaba a la plaça de l’Orient.

Temps enrere: Confecció de sabates i espardenyes/ Primera central elèctrica/ adrogueria, ferreteria i quincalleria/ Bar-cafè/ Ferreria i llauneria / Forn i pastisseria/ Supermercat/ Sabateria/ Bar-restaurant/ Gestoria/ Autoescola/ Corresponsalia i banca/ Corredoria d’assegurances/ Assessoria laboral/ Oficina administrativa d’obra de pauma/ Peixateria /Fisioteràpia/ Transports i agència/ Agrupació socialista-republicana/  Teatre Oriental

Actualment: Tenda d’informàtica / Oficina de Correus / Apotecaria

De 10 activitats comercials que varen existir a aquest no molt llarg carrer del Llum - abans “Calvo Sotelo” i “Guillermo Timoner”- resten ara mateix tres portals oberts cara al públic.

Recordança: El Teatre Oriental o cinema del Recreo fou el tercer espai d’oci de Capdepera, rere Can Bibí i es Sindicat. Quan va haver de tancar, en virtut d’un acord entre el fill de Joan Flaquer Juan – propietari del bar i del cinema-,  Antoni i el senyor Josep Balaguer- que va obrir el Teatre Principal (avui, Municipal), amb què volia així eliminar la competència- el gran saló caigué en desús. Amb el temps i per la venda de l’immoble del cafè del Recreo a una immobiliària, aquest bar, de tants de records i alegries, roman tancat a l’espera d’una necessària rehabilitació-que no acaba d’arribar i ofereix un degradat i trist aspecte, que si l’amo en Joan, madò Maria, els seus fills, Climent i Toni, i el net Joan ho poguessin veure, de ben segur recularien.


Façana del primitiu cafè.


Barra de bar del Cafè Recreo

• Enfront del Recreo, Joan Serra Melis i Jordi Nadal tenien una gran cotxeria per acobitiar el camió de transport de mercaderies- anomenat “Es Rus” per la seva procedència i que efectuava diàriament el trajecte a Ciutat, en qualitat d’agència d’articles, queviures i utensilis per als negocis i particulars del poble-. El motor anava amb gasogen, era fabricat el 1946 i, com es pot veure a la fotografia que adjuntam a aquest article, comptava amb Joan Lareu – que més tard va emigrar a Alemanya –, Antoni Figuereta i Miquel Caragol, com a mecànics i conductors, a més de repartiment domiciliari. A l’interior de la cabina, el “jefe”, Joan Serra.  (Fotografia que ens ha fet arribar l’artista, estudiós i  investigador gràfic, a qui li ve de naixença, mestre Antoni Flaquer Coix).

• La primera central elèctrica de Capdepera, - d’aquí el nom de carrer del Llum - quan encara la central de Cala Rajada no estava ni tan sols concebuda,  estigué situada al cap de cantó esquerre de dalt del carrer, a  “Can Pruna”.  Alguns dels nostres col·laboradors recorden com, cada vespre a les 23 hores, es feia un senyal, apagant momentàniament el fluid elèctric i tornant-lo a encendre uns cinc minuts, per avisar al veïnatge que  haurien d’encendre espelmes si volien veure-hi per anar-se’n a dormir o continuar vetllant. Els caps de setmana, el senyal d’avís es retardava fins a les 24 hores, per a donar temps a la gent que era al cine a retornar a casa seva.

• La primera pastisseria de Capdepera, a partir de 1945, estava situada als locals en què, fins fa poc temps, hi havia el supermercat “Schlecker”, propietat del matrimoni Jaume Melis Mayol i Antònia Melis Gili. També allí  hi tenien el forn de pa. Però els pastissos únicament es despatxaven els caps de setmana, que era quan la gent feia festa; el mateix que el gelat de frigo del “Recreo”, que madò Maria servia amb simpatia i cordialitat, especialment als nins i nines.

Seguirem!  Fins aviat!