Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 731
Miquel Piris

Foto feta fa uns dies a un supermercat de Cala Rajada. Morralla, descarts, peixos massa petits per a morir

Ha deixat sa feina de picapedrer perquè guanya més doblers anant a pescar amb so motor elèctric i s’escopeta. Ho ven tot als restaurants” juliol, 1985

Vaig arribar a pescar tantes morenes amb s’escopeta que, quan els hi treia sa pell, me venia vomitera. Les regalava totes als amics. Jo ni en volia menjar”. Agost, 2005

A Cala Lliteres, en arribar s’hivern, faig maig”. Juny, 2020

“-Mira, les barques del bou són només a 50 metres d’on eren ahir. Fan arreu.

-Ells diuen que el que fan ells és llaurar.

-Sí, com si llaurassin un bosc ple d’arbres. No en deixen cap”. Juny, 2020

"El problema general de la pesca hoy en día, que sea industrial, artesanal o incluso recreativa, reside en una palabra: tecnología. Los tiempos en que el hombre salía al mar para pescar su comida o pescado para la venta, por la fuerza de sus brazos y según sus preciosos conocimientos como pescador han desaparecido para dar paso a una tecnología cuya eficacia crea un desequilibrio insoportable entre las necesidades y deseos del hombre y la capacidad de los océanos para proporcionar suficiente pescado. Hoy en día, no es necesario “ser pescador", sólo hay que saber leer un GPS, una sonda, un sonar... para atrapar peces sin límites. Esta noble actividad ha perdido toda su consistencia y nobleza. Además de la tecnología, la atracción de la ganancia también empuja a la humanidad a extremos suicidas. Es hora de volver a la "ineficiencia" de la pesca, prohibiendo las tecnologías destructivas, para ganar en "eficiencia" y sobre todo en sostenibilidad". Això darrer m’ho explicava fa uns dies el doctor en veterinària i biologia marina i especialista en taurons, Eric Clua, un enamorat de la natura i de Cala Rajada. Ara, amb el documentalista Agustí Torres, i la biòloga marina Ana Maria Abril han muntat l’organització Shark Med.

Abril, Torres i Clua: l’equip que lidera Shark Med canviant l’esca que posen dins d’un tambor de rentadora reutilitzat per atraure taurons davant la nostra costa.

Clua ajudant a un tauró a tornar a posar-se en moviment.

Aquest estiu he acompanyat Clua i Torres diverses vegades a fer el manteniment dels BRUVs (baited remote underwater video system), una mena de “capcers” equipats amb càmera on hi posen esquers per atraure els taurons i filmar-los. Com que poden monitoritzar-ho des de terra les 24 hores, ja s’han pogut banyar amb ells dos pics. Shark Med ha estat la primera organització a filmar taurons en llibertat amb aquest sistema a les nostres aigües.

La bona notícia és que encara queden taurons. La dolenta és que la meitat dels que han aconseguit filmar duia hams a la boca i/o arrossegaven bocins de xarxa. Per acabar-ho d’adobar, aquest estiu la collita ha estat ben magre. Clua coneix de primera mà de la importància de mantenir la població d’aquestes criatures per a la salut del mar degut als anys que va treballar a la Polinèsia Francesa estudiant-les i treballant en la seva conservació.

Un 50% dels taurons filmats per Shark Med tenien hams clavats i arrossegaven fils o bocins de xarxa, com aquest.






Aquesta tintorera té la mandíbula dislocada probablement després de lluitar per no ser pescada i va arrossegant un fil de pescar.

 Segons Clua, “la desaparición masiva de tiburones en el Mediterráneo está desequilibrando los ecosistemas marinos. Debemos considerar la desaparición de los grandes tiburones blancos, que son los únicos depredadores de los delfines, y la desaparición de las tintoreras, que son los principales competidores de estos mismos delfines en las poblaciones de calamares, para comprender la razón por la que los pescadores de Mallorca se quejan de la desaparición de sus peces en sus redes y palangres. Consumidos por cada vez más delfines que no tienen depredador ni competidores directos. La culpa de está situación es del hombre, no de los delfines."

Bussejar amb taurons, a més, és un negoci a tot el món. Es comptabilitzen més de vuitanta llocs per fer-ho a 30 països diferents, un d’ells, el País Basc. Segons un estudi fet a la Polinèsia Francesa, on va treballar Clua, cada exemplar de tauró llimona proporciona uns guanys de 200.000 euros anuals a l’economia local gràcies als turistes que hi van a veure’ls. 

Un tauró viu beneficia els pescadors, l’ecosistema i podria tenir repercussions positives en un tipus de turisme molt diferent al de borratxera.

He recordat aquesta conversa i les frases que encapçalen l’escrit durant les nombroses nedades que he fet aquest estiu bussejant. A la fi, després d’anys, he vist qualque anfós de més de vint centímetres. A la fi! Però si ara haguessin de batejar el nostre poble, li haurien de posar Cala Tuta: esbarts de milers d’individus. Oblades a rompre. Morenes, poquetes. Una estrella de mar (només!). I plàstics! Tots els plàstics del món, especialment quan entra nord. Sembla que la Reserva que també van impulsar amb saviesa els mariners, comença a funcionar. Després, vas un dia fins al faralló d’Aubarca i tens la impressió que continua sent un desert. Tot i això, segons estudis recents, el faralló de Cala Rajada és el punt amb més biomassa de totes les Balears per davant del Toro. La reserva comença a donar resultats. Pel meu gust, però, tot va massa lent.

“-112? Som a davant s’Arenalet d’Aubarca i hi ha un pescador furtiu amb escopeta…"

- "Mos sap greu però sa barca de vigilància ja és a Sa Colònia i no pot tornar”. Agost, 2020. S’hauria de dotar de més mitjans per a la vigilància i garantir l’actuació immediata contra els furtius? No seria hora ja de prohibir les barques del bou, de les barques d’arrossegament, pel bé de la supervivència de la pesca sostenible que practiquen tots els altres pescadors? Tan difícil seria que els hams de palangre fossin biodegradables per a protegir els pocs taurons que queden? Han de venir fins a ca nostra els palangrers del sud d’Espanya? S’hauria de limitar la capacitat tecnològica dels vaixells per a detectar peix, especialment en vaixells grans, i augmentar la tecnologia per a vigilar les bones praxis de pesca? Ara que el maleït virus ens obliga a aturar, podríem repensar el tipus de turisme que rebem i apostar per valorar el peix costaner i els taurons com autèntics pols d’atracció per a un turisme que no vengui a Cala Rajada tan sols a engatar-se? 

Hem vist morir les nècores. Fa poc, a Eivissa i al faralló de Cala Rajada, van morir també totes les ostres vermelles. Casualitats? Tocs d’atenció, d’alarma? El 50% de l’oxigen que respiram prové de mars i oceans. Cal que ens  posem a treballar perquè no hi faci falta cap de les peces que han trigat milions d’anys a adaptar-s’hi. Vam dir adéu als lleons marins. Ara a les nècores. Per ventura a les ostres vermelles. Deixarem desaparèixer també els taurons?

Clua conclou: “Tendríamos que movernos de una pesca industrial destructiva hacia una pesca artesanal (barcos más pequeños con más gente a bordo) menos destructiva, con pescadores que conocen, aman y respetan al mar: en Mallorca lo llevan en su ADN.”

Miquel Piris