Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 491
Epíleg dels capítols "gabellins" del llibre d'Arturo San Agustín. 
Per Bartomeu Melis "Meyme"





 Un renill de cavall roig a punta d’alba a Vilafranca de Bonany. Un renill que recorda el nostre periodista i escriptor Arturo San Agustín-- el qual ha protagonitzat els articles que, en el trancórrer de les darreres setmanes, hem vessat en aquesta revista digital – bones amazones de la seva jovenesa i que, a alguna d’elles, no li agradaven les carreres al trot, això tan mallorquí.  Arturo tancava la tirallonga de visites als indrets de Capdepera, que hem anat relatant, fent aturada a les quadres (mig gabellines) del poble d’en Tomeu Penya i Toni Frontera, de camí cap a Ciutat, al Terreno, que copsa tot l’argumentari del llibre  Mis días terrenales, amb 6 capítols dedicats al municipi capdeperí dels quals ja hem deixat, en part, constància, com hem dit, aquí mateix des de fa un mes.



__”L’esplèndida egua que estic admirant amb Antoni Frontera, gràcies a Joan Llabata, president de la Federació equina, anomenada “Nit de Llevant” (de Capdepera), la qual ho ha guanyat quasi tot a les competicions i que sap que galopar és fugir i que trotar és dansar; que sap que el galop és ofici i el trot és art. O així ho vull pensar! I, observant-la, admirant  “Nit de Llevant”  a través dels seus criadors i d’en Joan Llevates – m’hagués agradat conèixer algun més dels seus socis -- accepto i entenc, ai!, que el galop és sols joventut, és a dir, el temps de les fuites, d’aquell temps tan mallorquí.. “Nit de Llevant”,  i també totes les seves germanes, o filles?, que porten  per a competir, arreu dels hipòdroms de Palma i Manacor i d’algun altre, el cognom d’aquest  “Llevant”, que pertany no tan sols a una marca comercial sinó a la punta més oriental de l’illa de Mallorca: la que encapçala el far de Capdepera, des d’on hem realitzat aquest recorregut literari que avui finiquitam”, conclou Arturo.

“Fresquet ”, “Hivernada”,  “Copeo ”,Grec ”,  “Huracà “ , “Hereva”  i l’esmentada “Nit de Llevant”, i d’altres trotons “llevantins”, suposen una excel.lent promoció de la contrada gabellina, de la qual tenen cura amb molt d’entusiasme Joan  “Llevates” i Joan Pascual.

Mis días terrenales, d’editorial Comanegra,  és un més del llibres de San Agustín (Barcelona). A Comanegra també hi ha publicats En mi barrio no había chivatos i Antes de quitarnos las máscaras. Aquest escriptor fou Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, Premi Continuarà de RTVE, Premi  Plaza Mayor de poesia i finalista del Premi  Antonio Machado de narracions, amb guardons al Festival de Cinema Publicitari de Cannes per cinc documentals. Cuando se jodió lo nuestro i Benedetto XVI (aquesta obra recentment presentada a l’ambaixada d’Espanya a Roma, essent agregat cultural el diplomàtic gabellí Juan Maria Alzina de Aguilar), foren els més rellevants èxits del nostre autor, radicat durant quasi dos anys a Mallorca, al llegendari barri d’ El Terreno. Per Mis días terrenales ha comptat Arturo amb la col.laboració del reconegut fotògraf de Diario de Mallorca, Joan Llompart “Torrelló”, dels nostres temps de vivències periodístiques.

Tant de bo us hagi agradat. Són unes pàgines més per afegir a la petita o gran història del nostre indret gabellí.  Adeu, amics!


Bartomeu Melis "Meyme"