Miquel Piris 
Resposta a Miquel Estelrich -capítol V- final-




Els astronautes, efectivament, estan exposats a la radiació còsmica. A la terra, a més altura, també se’n registra més. A Cala Rajada n'arriba poca perquè el camp magnètic terrestre ens protegeix d'aquesta radiació, fa de filtre. Així i tot, a nivell de la mar, n'arriba una mica. Aquest tipus de radiació, en part, són els raigs gamma, i és radiació ionitzant: pot causar alteracions a les cèl·lules i provocar càncer. Són les radiacions més perilloses que hi ha. En el cas dels astronautes, els darrers estudis indiquen que no tant com es pensava. Com pots veure a la següent il·lustració, no té res a veure amb el 5G. És com comparar la potència d’un motor a reacció GE9X, el més potent del món, amb l’aleteig d’una mel·lera.



Que els astronautes rebin més radiació ionitzant que un humà a nivell de mar és un fet científic incontestable. Però no té res a veure amb el 5G.

Les radiografies es fan amb Raigs X. Com es pot comprovar a l'espectre, són les que tenen més capacitat ionitzant just després dels rajos gamma. Per tant, sí, poden provocar càncer. Els científics se'n van adonar al cap de poc que aquests tipus de rajos fossin descoberts, l'any 1895, i des de llavors que els seus usuaris, com ara dentistes, han utilitzat proteccions de plom (encara que també ara hi ha debat sobre això, com amb els astronautes). Però això no té res a veure amb el 5G, com es pot comprovar a la il·lustració.

Efectivament, com ja he dit en altres articles d’aquesta sèrie, els rajos ultraviolats del sol poden resultar perillosos si se n'abusa: més de 30 minuts sense protecció el mes de juliol a migdia, efectivament, provoca cremades en quasi tots els tipus de pell. I és que aquests rajos són ionitzants i, per tant, poden provocar càncer de pell. Val a dir, però, que fa poc temps s’ha detectat que la població es protegeix tant del sol que un terç d'aquesta té deficiència de vitamina D. Mos hem passat de frenada.  Aquesta mancança, si es prolonga en el temps, pot provocar raquitisme, i això també és greu. O sigui, que entre poc i massa: per Primavera i Estiu es recomanen exposicions d'uns 15 minuts a braços, cames i cara tres pics per setmana entre les 10:00 i les 16:00. Com es pot comprovar a la il·lustració, tampoc té res a veure amb el 5G.

Si repasses els meus articles, t'adonaràs que en cap moment he dit que els rajos gamma, els rajos X o la radiació ultraviolada fos innòcua. Jo et parlava de la llum visible, que és tota una altra cosa. I aquesta radiació, la llum visible, és del tot innòcua: la llum no ens crema, però els ultraviolats, sí. A no ser que et posin 24 hores al dia davall uns focos gegants com els del camp del Mallorca. En la representació de l'espectre electromagnètic, la llum visible, és la que ve just després dels ultraviolats i és la primera radiació no ionitzant (atenció perquè hem canviat de tipus de radiació) que trobam en aquest descens cap al 5G. I llavors és quan, fent servir una analogia que usen els experts, et deia que per entendre com n'és de poca cosa una ona de telefonia, t'havies d'imaginar que la llum visible (la llum que ens permet veure, no els ultraviolats, repetesc) té la potència d'una bala. Llavors, una ona de 5G, si la llum innòcua que ens permet veure ens imaginam que és com una bala de potent, la podem comparar a un floc de neu caient en terra o un gra d'arròs que circula a una velocitat de 3 quilòmetres per hora: però en realitat és molt menys que això, perquè la llum visible no té la potència d'una bala. El problema és que ens hem d'encimbellar molt amunt, fins a la metàfora de la bala, per després poder baixar fins al floc de neu perquè és la darrera cosa que ens queda de mida humana i comprensible. Podríem dir que l'ona de telefonia té la potència d'un record, per dir-ho de forma poètica i tampoc tant desencertada. I les ones de ràdio o de telefonia, a les potències que són utilitzades per Ràdio Capdepera o per les torres de telefonia que donen servei a aquesta part de Mallorca, en aquests moments encara 4G (quan siguin 5G, si ho arriben a ser, passarà el mateix) no fan absolutament res al cos humà. Els rajos gamma, els rajos X i la llum ultraviolada del sol, en canvi, són radiacions ionitzants i sí que poden fer mal. Les ones de ràdio, televisió i/o telefonia són no ionitzants i, fins que qualcú demostri el contrari, cosa que encara no ha passat, innòcues. Fan el mateix mal que la brisa d’una nit d’estiu en passejar pel passeig marítim. A la part il·legal, també.

Tots els meus respectes pels apicultors. Si tenc un problema d'abelles, seran els primers que consultaré. Si tenc un problema lingüístic, m'acostaré als lingüistes. I si del que vull parlar és d'ones, consultaré a físics i especialistes en radiació i medicina. Els homeòpates i els professionals de la medicina oriental, per contra, són considerats pseudoterapeutes i, efectivament, la preparació que tenen en el seu camp no inclou els necessaris coneixements de física i medicina per a poder ser considerats com a autoritats en la matèria. 

Jo no he desqualificat cap informe, és l'informe o l'estudi que cites el que no ha estat prou qualificat com per a ser considerat pels científics com a veritable o tengut en compte. Si un estudi no replica dins d'una "revisió sistemàtica", podem dir que aquest estudi gairebé no existeix per a la comunitat científica. Si aquest estudi no ha estat publicat en una revista científica Q1 (valoració màxima) o una mica inferior, no replicarà mai. Per a ser publicat, a més, ha d’haver estat revisat per un mínim de 2 científics qualificats i independents (han de demostrar que no tenen interessos en la matèria que analitzaran) i un màxim de 6. Si no ha estat triat per una revista indexada, aquest estudi, no pot ser revisat, publicat i replicat. La ciència té un sistema perquè surin els estudis ben fets i la resta s'enfonsin. La veritat sempre s'acaba sabent, especialment quan implica a tants científics. És impossible que un secret es pugui guardar si implica a centenars de milers de persones: si no haguéssim anat a la lluna, de les 400.000 persones que hi van participar, més de 10 haguessin cantat.

Acab d'escriure aquestes línies i m'ha arribat l'escrit de Carles Paul. D'aquí a poc temps l'enviaré a la redacció de Cap Vermell. També aprofit per acomiadar-me d'aquest tema. Tot i les desqualificacions que m'has dedicat, crec que l'intercanvi d'informació ha estat ben interessant: jo he après moltes coses i, d'altres, les he refermades. És el que té debatre: si es fa bé i amb respecte, pot ser molt enriquidor.