Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 322
Capítol 18 :  Cala Agulla. La mirada ecològica.


 

La natura sempre treballa cercant l'equilibri i l'adaptació entre la part orgànica i la inorgànica, entre el medi i la vida; això no impedeix que de tant en tant hi hagi fenòmens extraordinaris com una tempesta, un incendi devastador o unes pluges torrencials que la malmetin i la transformin.

Actualment allò més devastador per a l'ecosistema platja-duna és la pressió humana; cada vegada que hi passam, a peu o a cavall, per la platja o pel sistema dunar, cream minúscules alteracions que multiplicades pels nombrosos visitants diaris creen impactes que la capacitat de regeneració de la platja no pot assumir, El desconeixement de la dinàmica natural d'una platja i el mal ús que se'n deriva són els principals entrebancs per aturar la seva degradació.

 

Infografia d'un sistema-platja-duna, extreta de Jaume Servera. Geomorfologia del litoral de les Illes Balears. Edicions Documenta Balear, 2004

L'origen de les platges illenques està en les praderes de Posidònia Oceànica, una planta que colonitza el litoral marí fins a una fondària aproximada de quaranta metres, la capacitat màxima de penetració de la llum solar, la planta viu únicament a la mar Mediterrània, és endèmica d'aquí. En els seus milers d'anys d'existència no ha estat capaç de superar els corrents d'aigua que entren per l'estret de Gibraltar procedents de l'Atlàntic.

La posidònia no és una “alga” sinó una vertadera planta que consta d'arrel, tija, fulles i capacitat per produir flors i fruits amb llavors. Aquestes cintes obscures que la mar treu i diposita a la vorera són les fulles velles de la planta que cada any es desprenen i permeten que en surtin de noves. La planta colonitza els fons marins arenosos o de grava formant prades que anomenam alguers. La posidònia requereix per a desenvolupar-se, a més d'un sòl tou, de la disponibilitat d'aigües netes i transparents. Els biòlegs marins tenen dita planta com un excel·lent indicador de la qualitat de l'aigua. La pol·lució del medi provoca la seva regressió d'una manera immediata. El millor segell de qualitat que una costa pot exhibir és la presència de prades de posidònia ben conservades.1i

Dibuix sobre la biodiversitat marina en un alguer. Pres de Manu San Félix. La posidònia. El bosc submergit. Documenta Balear, 2000

 

Segons l'Informe Mar Balear 2020 els alguers són molt important en la producció d’arena biogènica. Més del 50% de la superfície de Mallorca cartografiada de praderies de Posidònia es troba a l’entorn del nostre municipi. Des de l’any 2010, la qualitat “excel·lent” de les aigües de bany de les Illes disminueix de 188 a 164 punts de mostratge. Les comunitats de macroinvertebrats bentònics (cucs, crustacis, cargols, petxines, etc.) presents en una determinada àrea ens donen una informació integrada en el temps de la qualitat del sediment i alhora de la massa d’aigua on es troben. La seva quantificació permet valorar l’estat ecològic dels punts de mostreig. Dins el municipi s’ha avaluat aquest índex en dues platges (cala Agulla i Canyamel), que han passat d’estat “Molt bo” l’any 2005 a estat “Bo” en el 2007. En els darrers anys no s’ha fet cap avaluació per actualitzar les dades.2

Un 75% de l'arena de les nostres platges és biogènica; és a dir, formada amb restes d'organismes que tenen a les praderies de posidònia com el seu hàbitat natural: esquelets i copinyes de mol·luscs, foraminífers, briozous, etc.

La posidònia, com tots els vegetals, sintetitza matèria orgànica a partir de l'anhídrid carbònic, aigua i els nutrients del sòl formant oxigen. El rendiment de les prades de posidònia en oxigen és molt elevat: es calculen unes 21 tones per hectàrea quan un bosc aporta unes 12 tones/ha.

Una prada de posidònia és una barrera física que frena l'onatge; les llargues fulles esmorteixen les ones al mateix temps que filtren i depuren l'aigua. Aquest és el motiu pel qual l'Informe relaciona les importants praderies de la nostra costa amb la bona qualitat de l'aigua, afirmant que aquesta disminueix.

Entre les prades de posidònia i l'inici de la platja emergida s'hi localitza un continu de bancs d'arena. La poca profunditat d'aquesta zona provoca que l'onatge hi treballi intensament mobilitzant el sediment arenós i l'ona rompi cobrint-se d'escuma, arribant a la vorera esmorteïda. L'onatge transvasa i redistribueix l'arena per tota la platja; el balanç final després de cada temporal pot ser positiu o no. Segons l'estació de l'any la platja canvia d'aspecte.

A l'hivern la superfície de la platja és menor, amb un perfil més empinat que resguarda la zona alta, on es trobava la primera línia de vegetació. A l'estiu la situació és inversa; la platja acumula sediment procedent de les barres litorals submergides i guanya superfície; al mateix temps el pendent disminueix.

Des dels anys seixanta l'Agulla és reconeguda i valorada com un poderós reclam turístic, cosa que hem traduït en valor econòmic. Amb els anys hem comprovat el seu valor paisatgístic i natural, capaç d'aportar una imatge de qualitat. Actualment conviuen pensaments contradictoris; per una part, segueix vigent la visió utilitarista i despreocupada, mentre d'una altra part, es va obrint camí, valorant els beneficis ambientals, ecològics i d'imatge que aporta el respecte a la natura.

En aquest recorregut turístic la platja, és a dir l'espai ocupat pels banyistes, ha perdut la vegetació que feia possible la retenció d'arena. No queda rastre de les plantes herbàcies, com el borró, que retenien l'arena formant les primeres dunes. En els anys noranta, quan fou declarada espai natural protegit, es va començar a col·locar llargues tires de canyissada amb la finalitat de retenir l'arena que el vent mobilitzava; la mateixa funció que abans feia la vegetació.

[003. La degradació del sistema dunar cada més progressiva]

En els darrers anys els tècnics de Medi Ambient han acordonat la part alta de la platja, aquell mateix espai que abans ocupava la vegetació arrasada i les primeres dunes; la finalitat és que la vegetació dunar hi torni a arrelar. L'Agulla és un ecosistema i la part viva, representada per les plantes terrestres i marines com la posidònia, ha de poder viure i desenvolupar-se en un medi respectat. Si no ho aconseguim en lloc d'una costa arenosa hi tendrem roques.

Des de sempre i de forma més o manco periòdica els fenòmens atmosfèrics malmeten la natura en forma de ventades o pluges torrencials. Si aquesta activitat destructora es troba amb una vegetació afeblida i desestructurada la devastació es multiplica. Aquest és un perill amb el qual, malauradament, ens haurem d'enfrontar.

Aparcament inundat per unes pluges torrencials la tardor del 2004. A l'aparcament també s'hi hauria de fer manteniment; entre altres coses, llaurar el terreny per facilitar la filtració de l'aigua de pluja

 

Canal obert per l'aigua d'escorrentia durant les pluges esmentades a la foto anterior

Cala Agulla és un sistema dinàmic, viu. Durant milers d'anys la natura ha treballat situant cada cosa al seu lloc, equilibrant les relacions entre les parts. Quan això es romp el sistema torna vulnerable. Els temporals de pluja i vent de la tardor del 2004 foren devastadors. L'abundant pluja ocasionà, per exemple, que a l'aparcament s'hi embassàs una gran quantitat d'aigua; la zona, compactada pel pas dels vehicles, actuà talment un trespol, sense poder absorbir líquid malgrat ser un terreny molt arenós. La pressió de l'aigua retinguda anà obrint camí pel mateix indret on la vegetació havia desaparegut a causa de la pressió humana.


El bosc cada vegada clareja més perquè els pins es moren
 

El bosc de cada vegada clareja més, es moren pins i no se'n planten de nous, el talús format a la part alta de la platja deixa les arrels al descobert i es van assecant, els passos, camins i canals oberts dins les dunes són zones desprotegides que van eixamplat-se amb els anys; fa falta regenerar la vegetació i el medi, ambdues parts van intrínsecament unides.

Entenc que la regeneració no és possible sense una aportació d'arena que permeti recuperar el perfil de la platja, una mesura que ha de ser controlada i seguint tot un procés. En el cas de cala Agulla l'aportació de sediment que fa la mar és molt pobre i, a més, una part important es perd perquè la vegetació que resta no és l'adient per a retenir-ho.

 La zona dunar segueix perdent arena i les arrels dels pins estan desprotegides, cosa que afectarà la seva supervivència

Per lluitar contra la degradació provocada pel mal ús de la platja que la gent en fa necessitam determinació política i aquesta no farà acte de presència si no compta amb la pressió i escalf de la població local.

 

Josep Terrassa/ Cap Vermel

 
_______________________________________________________________________________

i SAN FÈLIX, Manu. La posidònia. El bosc submergit. Quadern de natura editat per Documenta Balear. Any 2000. Manu resideix a Formentera, on hi ha les millors prades de la Mediterrània i viu dedicat al seu estudi.

2 MALLOL, Sandra. Article publicat a Cap Vermell 15-03-2020.