Fou a l’abril de 1917 quan s’estigué més a prop d’aconseguir obrir la via que, des d’Artà, portàs el tren fins a Capdepera. 102 anys, d’ençà d’allò. El 4 de setembre de 1921 – aquesta setmana se'n compleixen 98 anys – s’efectuava una important reunió a la casa consistorial de Capdepera en relació a l’adveniment del ferrocarril fins a Cala Rajada. La premsa d’aquell temps explicava la noticia de la següent manera:
”El poble de Capdepera, que compta com una de les millors qualitats per a una població, tenir viu el sentiment de pàtria, que estima apassionadament tot el que és seu i que pugna, sempre, per millorar; quan s’ha adonat que la via del tren des de Manacor s’atracava Artà, ha sentit augmentada considerablement la possibilitat de poder, un dia, gaudir de tan important millora. I des de llavors ha estat aquesta la preocupació constant de tot el poble, i és aquest el tema de totes les converses que han convertit l’arribada del tren a Capdepera en l’ideal de tot gabellí. De la comunicació d’aquest ideal va néixer la idea d’entrevistar-se amb el compatriota artanenc, el senyor Rafael Blanes Tolosa, capdavanter de la perllongació de la via fins a Artà. Un delegat de Capdepera li va retre visita per a fixar una data per rebre una comissió de gabellins. Deferent i modest, com sempre, don Rafel els digué que no era necessari que es traslladassin a Artà, a casa seva, sinó que ell mateix vendria a Capdepera per a assistir a una reunió que ells mateixos convocassin”.
”I, efectivament, l’Ajuntament de Capdepera acordà convocar una magna assemblea a “la Sala” per al diumenge 4 de setembre, a les 4 del capvespre, a la qual es va convidar, amb tot l’interès, el consistori d’Artà i tots els que hi poguessin estar interessats, en especial el senyor Blanes, que va assistir-hi en companyia del batle artanenc Joan Casselles, el jutge Joan Sanxo, el secretari de l’Ajuntament, Rafel Sard, els metges Rafel Blanes i Antoni Solivelles, l’apotecari Llorenç Garcies i el regidor Antoni Genovard. Els senyors Llorenç Tous i els germans Francesc i Gabriel Forteza, artanencs residents a «la colònia de Cala Rajada» (sic), pujaren també a Capdepera”.
”A la Creu del Terme, a l’entrada de Capdepera, les autoritats gabellines i la plana major del poble esperaven els d’Artà, que, una vegada arribats, partiren en comitiva presidida per don Rafel Blanes Tolosa, cap a la Casa de la Vila, on s’efectuaria la important reunió. El saló de plenaris restà estibat de gent com, també, la secretaria i les dependències annexes a l’escalonada. Era palès que el veïnatge sentia íntimament el desig derivat d’aquell esdeveniment”.
” Va ocupar la presidència el batle de Capdepera, Llorenç Flaquer, acompanyat del rector de la parròquia, el batle d’Artà, el senyor Blanes i don Mateu Melis, propietari de la possessió de can Patilla. Entre la concurrència, nombrosos veïns d’Artà, el clergat de Capdepera, el telegrafista Lluís Garau, el metge Joan Moll, els mestres Sebastià Sanxo i Llucià Alzina, regidors de l’ajuntament local i els comerciants del poble Miquel Caldentey, Antoni Vaquer i Gabriel Flaquer. El batle de Capdepera donà la benvinguda a tots els presents i va agrair la deferència als forans per haver-se dignat a desplaçar-se fins a Capdepera”
”Llorenç Flaquer, batle de Capdepera, digué que ja feia molt de temps que el deler gran de Capdepera era poder gaudir, qualque dia, d’un tren que l’unís a altres pobles. «Des que el ferrocarril va arribar a Artà, veient-lo nosaltres tan a prop, aquesta il·lusió s’ha convertit en enveja i creim, avui, realitzable el que en altre temps era quasi impossible. Aquí i ara volem expressar el nostre agraïment al senyor Blanes Tolosa i d’ell sol·licitam que ens assenyali el camí a seguir nosaltres per a la consecució de tan anhelada arribada del ferrocarril aquí, al nostre poble, i la seva intervenció per a tal finalitat».
“Rafael Blanes manifestà: «Sóc enemic de les paraules que no vagin acompanyades de fets. Aquests són els únics eficaços. Les vies de comunicació venen a ser les artèries dels pobles; els tràmits i incidents per a la consecució del ferrocarril fins a Artà es deuen a l’ajut de Déu i la seva Mare, a la constància i insistència en la petició, a la unió i els esforços de tots i a la multiplicitat de cartes, indicacions, influències i altres ressorts que s’han de posar en joc. Vull agrair la col·laboració de Capdepera per haver-nos deixat les serves signatures per a la sol·licitud a l’Estat per a l’aprovació del tren fins Artà. Ara, en aquest 4 de setembre de 1921, en justa correspondència, trob que s’ha d’oferir auxili per a aconseguir el tram fins a Cala Rajada, pel que ens trobareu, gabellins, sempre disposats perquè al més aviat possible sigui un fet”.
L’Ajuntament de Capdepera va dedicar a Raafel Blanes un carrer amb el seu nom, a Cala Rajada, com a agraïment, a priori, d’una millora, la de l’arribada del tren, que jamai fou realitzada i de la qual els continuarem parlant, si Déu vol, en una propera edició.
B.Melis “Meyme”