Dimonis, exorcistes, inquisició i femenisme 







PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa



  Finalitzarem amb aquesta tercera entrega, tot continuant amb la trobada iniciada a començament de mes a la casa del turó de l'oncle Miquel, prop de sa Mesquida, amb la compareixença, de bell nou, d'en Jeroni Salom i laclausura les seves disquisicions que emprenguérem nosaltres dos amb les intervencions d’Amador Albertí i Sion Moyà. Salom abunda sobre les opinions expressades en el sentit que el cristianisme perd adeptes.

DIMONIS.-  ”A allò que no donàvem passada era que el dimoni existís. Era un personatge estrany en aquella història de la nostra adolescència, en què l’heroi era Jesucrist, que havia obrat miracles i predicava la bondat i l’estimació. No era l´únic enemic que teníem; n’hi havia dos més: el món i la carn.  No va ser fins més tard que ho vàrem mig entendre tot. Però hem constatat que no era un simple recurs per fer-nos por; el papa Francesc mateix ha recordat en diverses avinenteses, durant la Pasqua d’enguany, sense anar més enllà, que els dimonis ens enrevolten arreu. Fins i tot ha concretat que “el diable entre per la butxaca”.

El Papa Francesc

– ”El 2016 va morir el pare Gabriel Amorth, exorcista oficial del Vaticà un fotimer de temps, que devia conèixer al diable com el palmell de la mà, atès que va practicar uns 70.000 exorcismes; per a ell, per exemple, tant el ioga com l’homosexualisme tenen el dimoni com a companys de viatge. El feminisme també, segons que va recordar un bisbe espanyol no fa gaire. A hores d’ara, l’exorcista de la diòcesi de Roma, el pare Vincenzo Taraborelli, té coa, día sí i l'altre també, per deslliurar de possessions diabòliques; i a més, el Vaticà ofereix cursets per a exorcistes, als darrers dels quals hi han assistit prop de 300 capellans. Bé, ja veurem què feim, si s’estrevé que ens visita. De moment, els dimonis, en general, sempre ens han semblat, paregut, com de broma, siguin aquests els de les rondalles o els de Manacor o Capdepera”.


300 aspirants a exorcistes, a Roma

INQUISICIÓ.- Maria Amengual, coneguda dels fidels lectors de les nostres trobades a “na Bagassa”, es demana a veure si les dones hauran escapat de les garres de les prohibicions religioses per caure en les de determinat feminisme. – ”Que tot sigui persecució o agressió sexual suposa banalitzar-ho. Continua havent-hi massa lluites pendents pel feminisme per deixar que es convertesqui en moralina inquisidora de la vida sexual. La nova inquisició, on res hi ha més masclista i retrògrad que considerar que una dona – sense que hi hagi una situació de dominació de l'home – no pugui defensar-se o apanyar-se ella sola. Resulta que aquí som tan pietosos, o pietoses, que a l’era de la internet ningú mai ha mantingut una conversa pujada de to amb algú en qui confiava. Idò jo sí, ho confés. He intentat lligar per Facebook, whatsapp o twitter, la quinta essència de la depravació. Si una al·lota, una nina, és prou gran per xatejar amb el seu ídol, també ho hauria de ser per enviar-lo a “porgar fum” si es posa beneit, ja que pensam que tothom sap dir “no”. I punt! Tens llibertat per pujar a les xarxes socials fotos amb un escot fins a la cintura; el que no sembla tan congruent és, llavors, sorprendre's que es fixin en els teus pits”.

És un tema, aquest, que ha mig esbrinat Maria Amengual en el que tal volta podria ser interessant tornar incidir. Per la nostra part no quedarà. Fins a la pròxima trobada, amics!


Pep Moll/Maria Juan