Si sabés llatí diria correctament alguna cosa semblant a “especulatio libera est” i em quedaria tan ample. Però com no en recordo res, de llatí, suposo que aquesta altra també és una especulació del comentari que us volia transmetre, que  haureu entès perfectament.

Ben estimada Tia:

Els cinc minuts escassos que vaig mirar un partit de futbol entre Xile i Espanya, del Mundial de Brasil, els locutors anaven fent reflexions analitzant motius possibles del desgavell d’un equip que s’havia coronat en tres campionats seguits (perdia de dos a la segona part). Escassos minuts retallats pels efectes del botó del comandament a distància que cercava algun programa interessant entre els pocs canals que les noves tecnologies ens autoritzen a mirar sense efectes de pixelització. (Algun dia hauré de revisar la instal·lació i l’antena, no sigui que la censura comenci per aquí).

Un equip descoronat! No sé quins són els comentaris reals ni les apreciacions que feren, ni les conclusions extretes del fracàs d’aquesta selecció nacional. Poso en dubte que fos una rebel·lió republicana en contra del canvi de corona, en aquest cas, reial, que s’hauria de fer l’endemà, al mateix país de la selecció. Però, posats a especular, tot s’hi val, no? Especular comunicativament no et fa pagar més interessos a la Borsa, ni t’apuja la comissió de la hipoteca, ni el rebut de la llum, ni te’l carrega de més impostos per ser un país amb molt de sol...

Crec recordar que deien que les condicions del final de la Lliga van fer que aquests jugadors arribessin a Brasil amb un estat de forma que no era l’adient. La sentència “final de cicle” plana com una sentència de mort cada vegada que un equip juga malament... Si sabés llatí diria correctament alguna cosa semblant a “especulatio libera est” i em quedaria tan ample. Però com no en recordo res, de llatí, suposo que aquesta altra també és una especulació del comentari que us volia transmetre, que  haureu entès perfectament. A Vós que porteu tants anys encapçalant el vostre càrrec, quantes vegades us han defenestrat, periodísticament parlant, al llarg de segles d’existència?

Tot arriba a la seva fi, no creieu? Bé, tot... no us volia incloure, perdoneu-me Tia. Em refereixo a aquests canvis de cicle tan i tan mastegats per a qualsevol activitat que pugui haver estat exitosa durant una època més o menys llarga. En realitat, però, ens n’oblidem, que els cicles s’acaben. Deu ser que el nostre cicle de la memòria també acaba.

Que no recordem que també jugàvem a futbol, o al que sigui, a escola, i que si els altres eren pitjors sempre els guanyàvem? També va arribar el moment que un altre equip, segurament millor, va començar a repassar-nos un dia sí i l’altre també. Dic segurament per no ofendre els qui, encara avui, dècades més tard, mantenen l’afirmació rotunda que els altres “van tenir més sort”.

No, Tia. No deu ser qüestió de sort. En determinats esports, la joventut implica unes condicions físiques i mentals diferents que comporten millors aptituds per guanyar, per arribar més amunt que els altres i coronar-se. I cercar explicacions més enllà podria ser interessant per especular. Quina és l’edat mitjana dels jugadors de la selecció aquesta descoronada?

Segur que aquests locutors que xerraven de la derrota de la seva selecció podrien especular amb més èxit dels motius pels quals un rei més jove va ser coronat estant viu el seu predecessor, major. Aquí sí que podríem dir-ne de grosses!

Podríem començar per separar els motius en conjunts. Abdicació personal o forçada? Personal per deixar fer feina al fill, per tenir més temps per a la família, per viatjar fent auto-stop sense escorta, per amagar el cap sota l’ala...

O abdicació forçada: pels escàndols públics, per la corrupció, pel tema de les denúncies pel tema de les energies renovables, per algú qui vol que el nou rei tingui menys experiència, menys amics forts, menys suport i així poder fer altres malifetes; per evitar que la monarquia rebi un cop de la justícia internacional i se’n ressenteixi el clan dels qui governen; per amagar alguna altra cosa... Ben grosses les podríem dir!

Ai si dóna per especular! Es renovarà la monarquia o quedarà el mateix moix amb picarols diferents? Donada la seva formació entre esportistes d’elit, tindrà allò que cal per resultar un nou exemple i posicionar-se en clau de renovació? De moment en el seu discurs ja ha anomenat als ciutadans més desvalguts, cosa que deu haver desagradat a més d’un. O potser se’ls en fot, aquests no canvien. O sigui un simple formalisme. Ja es veurà.

A Vós sí us veig, Tia, canviant la orientació de la vostra antena de TDT cap a ca nostra! Segur que estareu molt atenta als nous xiuxiuejos. Però haureu de sintonitzar bé els canals i revisar la instal·lació de l’antena, no sigui que us passi com a nosaltres, que la informació ens arriba pixelada. A la fi t’acostumes, no us preocupeu. De fet, això de la informació pixelada és de mooooolt abans de la TDT, fins i tot d’abans de la informàtica! En això sí que estem ben entrenats, aquí, a ca nostra. I no us penseu que hagi variat massa. Es diria que el de la informació pixelada sí és un cicle sense fi!