Imprimeix
Categoria: Defuncions
Vist: 3152
A la memòria de Jeroni Sureda Pascual



El concert de dia 8 havia de ser un concert de jazz-soul. Centrat bàsicament en la improvisació. Ho havia preparat minuciosament. Li feia molta il·lusió. Ho havia gestionat tot ell. Aquesta versió 2.0 de BeatsVapoRub volia ser un bàlsam que servis pels qui encara creuen que la música és una medicina, un mitjà de catarsi, diversió i expressió. Creia, com els seus companys, en el contacte directe, en fer una música molt viva, fresca, tant ballable com escoltable i que afecta directament tant al cervell i com a l’entranya. Interacció i imaginació. Aquí versava la màgia.

Aquell nin a qui els Reis li dugueren una bateria de jugueta quan tenia dos anys no anava de bromes. Tenia un do especial per al ritme i per a la música. Era un d’aquets tocats pels deus que semblava no suposar-li cap esforç. És més, quan seia a la bateria o agafava qualsevol instrument de percussió es transformava. Era un altra. Capaç d’adaptar-se a qualsevol estil o situació. Sense ser el protagonista era el millor i millorava els qui tenia devora. Com un Messi de la música. Sempre disposat a col·laborar, a participar a donar el millor de si mateix. Per això va tocar amb més de trenta conjunts. Es feia estimar i era estimat. 

Però també necessitava desconectar, deslliurar-se de la pressió, provar-ho tot i aquí no va fer la millor elecció. Però va ser la seva decisió. Com a bon posmodern, fill també de la seva generació, questionà tot principi d’autoritat a la recerca de la identitat. Cosa d’artistes. I de responsabilitat social.

Tenia en marxa molts projectes: volia acabar la carrera, al Taller de Músics de Barcelona. Volia continuar amb els concerts, de fet en tenia una altra aparaulat al Teatre de Capdepera amb na Carmen Canela abans de final d’any...i amb finalitats solidàries.

Aquell al·lotet que començà a classes de bateria amb en Jaume Ginard d’Artà semblava haver nascut amb les baquetes a la mà, ho duia dedins. Just amb 13 anys començà a la Banda de música. Màxima confiança. Des dels grups adolescents amb els cosins i amics, els escardats. Actuacions al sopar a la fresca. Els cursos especialitzats a l’estiu. També els Xeramics. Dos anys de gira amb na Marga Pocoví. L’exitosa gira del tribut a Fredy Mercury...El director del Taller de Músics de Barcelona l’incorporà a la seva formació. I projectes més personals: Orange Juice, Beats vaporucs primera versió, The back doors, chevi’s band....tots hi som. Sempre recordarem aquest beat, aquesta pulsió, aquest ritme que ens marca el camí de les estrelles. De la llum. I amb el record connectarem amb tu, una i altra vegada. Tu hi seràs. Mentre no s’acabi la darrera cançó que tu has començat: ...i un, dos, tac-tac; i un, dos, tres....ja hi som!

Eres d'una altra pasta. De la matèria en que es creen els somnis. Seràs entre nosaltres perquè sempre te recordarem. Baquetes en mà. Allà al fons, segut a la bateria. Picant l’ullet a aquella jove que no deixa de mirar-te...Marxes cap a la llum. La llum que no te poguérem donar. La llum d’on vens. Ara comprendràs que ets llum i que totes les teves pors i els dubtes que tenies no són res, perquè quedaran eclipsades davant el poder de la teva llum. El paradís és l’espai que ocuparàs en cada un dels nostres cors. Sempre en el record de tot allò que ens has donat, que hem compartit i que mai oblidarem. Gràcies!