Imprimeix
Categoria: Defuncions
Vist: 1087
Músic en temps difícils.
Sempitern director de la banda de música de Capdepera, la dirigí per darrera vegada dia 5 de març de 2016, en el lliurament del Premi Cap Vermell. 

Serveixi aquest text de Josep Terrassa en el lliurament del premi Cap Vermell com a obituari:

A Capdepera la música ha estat la gran protagonista de l'activitat cultural local. La banda de música, amb quasi un segle i mig d'existència, sempre ha estat present en els esdeveniments religiosos, culturals i festius més importants; la col·laboració de la banda en aquests actes ha estat una gran garantia de participació, de goig i solemnitat.

La música són sons que es tradueixen en emocions, sentiments i memòria; unes qualitats molt subjectives que, sovint, es viuen apassionadament. Per això, parlar de música i dels músics té el risc de ser mal interpretat perquè, en el fons, parlam de vivències molt personals, úniques i intransferibles.

En aquest acte volem singularitzar Bartomeu Massanet Nebot com a músic, ensenyant de música i promotor d'activitats musicals; dit d'una altra manera, pels seixanta-sis anys que ha estat músic de la nostra banda i els trenta-set anys que, desinteressadament, l'ha dirigida.

Bartomeu va néixer al carrer de la Gerreria núm. 11 la nit del 29 de març de 1924; és a dir, dins unes poques setmanes complirà 92 anys. Fill d'Antoni "Carbó", de 21 anys, jornaler, i d'Àngela, de 18 anys. Un matrimoni humil i molt jove.

El pare va formar part de la darrera gestora republicana en representació del PSOE. Quan es produí la sublevació dels militars Antoni es va amagar i l'11 de novembre, amb la barca del meu padrí, va passar a Menorca. Empresonat el febrer de 1939 i, condemnat a mort, recuperà la llibertat quan l'any 1942 es tancà al camp de presoners de Formentera.

El dilluns de Sant Bartomeu de l'any 1937 es casaren Antoni Verger "Porreres" i Isabel Ladària "de Cas Ferrer" i anaren a viure al carrer de sa Gerreria núm. 15, dues cases més amunt d'on vivia Bartomeu. Juntament amb el matrimoni hi convivia en Llorenç, el pare d'Isabel, que era cec i un músic virtuós i autodidacte. Tocava el violí, la guitarra i el piano. Ho feia de sentit, perquè essent cec no havia estudiat mai solfa. També afinava dits instruments. El germà d'en Llorenç, en Francesc, sonava el bombardí. Els vespres assajaven i en Bartomeu aprofitava l'ocasió per anar a escoltar-los. Així va néixer la seva passió per la música.

L'any 1939, als 15 anys, començà a tocar un baix que perquè sonàs primer va haver d'arreglar. També es posà a estudiar solfa amb en Miquel Llull "Pil·litu"que, anys després, seria el seu sogre.

Als 17 anys es presentà com a voluntari al servei militar amb la intenció de poder triar el regiment on fer dit servei. Li va correspondre el Regiment d'Infanteria núm. 47, al quarter del Carme de Palma. Aleshores ja tocava un poc de clarinet. L'any 1945 passà a ocupar un lloc a la banda del regiment. L'any següent eltio Miquel Pascual li regalà 1.100 pessetes perquè es compràs un clarinet de segona mà un poc bo.

Durant cinc anys va tocar en aquella banda militar. Estudià solfeig i harmonia amb en Bartomeu Oliver Martín, músic de primera del regiment d'Inca. Va guanyar unes oposicions per ocupar una plaça de tercera amb un sou molt magre. L'any 1949 no li aprovaren la sol·licitud de reenganx a la banda i va tornar a Capdepera trist i decebut, perquè es trencaven les seves aspiracions professionals i musicals. Durant un any va tenir la música apartada.

El 29 de novembre de 1951, Bartomeu, amb 27 anys, es casava amb Antònia Llull Sureda, de 26 anys, filla de Miquel Llull Moll "Pil·litu" i de Catalina Sureda Tous "Vergera". Miquel Llull era músic i havia estat mestre de solfeig de Bartomeu i d'altres joves gabellins; membre de la banda de música durant molts d'anys i, també, el seu director. N'Antònia, filla de músic i, des que es casà, esposa de músic, també, va recolzar i animar l'activitat musical d'en Bartomeu i es va erigir en suport imprescindible perquè aquest mantingués, sempre amb forces renovades, la seva tasca docent i de direcció de l'agrupació.

Seria l'any 1952 quan el director de la banda, Antoni Oliver "Duro", passà a residir a Manacor i deixà la banda. Aleshores es convocaren eleccions per escollir director i en sortí elegit Bartomeu; un càrrec que va ocupar fins el dia de Santa Cecília de 1989, en què li varen retre l'homenatge de comiat, passant la batuta a mans d'Enric Pastor. La retirada com a músic de la banda fou més tardana, el 3 de febrer de 2004, a punt de complir els 80 anys.

Bartomeu ha estat un músic completament entregat al manteniment i promoció de la banda. Al mateix temps que la dirigia es cuidava de formar els joves que després s'hi incorporarien; fos quin fos l'instrument que tocassin ell els preparava i els transmetia la passió per la música. També es preocupà de cercar patrocinadors de la banda, com n'Elionor Servera i en Miquel Caldentey. Els anys que el Consell Insular de Mallorca va organitzar les trobades de bandes, la de Capdepera hi va participar per a obtenir la corresponent subvenció.

Dins el camp de la promoció musicocultural s'ha de destacar la formació de dues rondalles: una a principis dels anys 50 i l'altra cap a 1978, amb el nom d'Aplec de Gabellins.

El 3 d'abril de 1984 fou un dels fundadors del Centre Cultural Banda de Música de Capdepera, associació creada amb l'objectiu de fomentar actes culturals relacionats amb la música. Entre aquestes activitats s'han de destacar les nombroses actuacions conjuntes amb la Coral s'Alzinar i la creació del Certamen Nacional de Bandes de Música "Vila de Capdepera", celebrat els anys 1990 i 1991.

Per totes aquestes activitats i durant tants d'anys, desenvolupades sempre desinteressadament i en benefici de tots els gabellins, l'associació cultural que represent li concedeix el Premi Cap Vermell 2015.