Que sàpiga Jaume Bonet que hi ha molta gent que està per defensar la nostra llengua...








Foto d'arxiu: Presentació vaga de fam



   L'altre dia, llegint el Diari de Balears, vaig veure una notícia digna d'atenció i que mereix tots els respectes, almenys per als qui estimam la nostra cultura. Un tal Jaume Bonet feia dos dies que estava en vaga de fam en senyal de protesta per les polítiques lingüístiques del Govern autonòmic. Tan malament está la nostra llengua perquè una persona posi la seva salut, i el que és pitjor, la pròpia vida en perill per fer veure el seu desacord amb una politica linguistica? Qualque cosa va molt malament perquè una persona prengui aquesta decisió. Qualque cosa deu ser molt greu. Malauradament, si una persona arriba a aquets extrems és perquè, efectivament, les coses es posen molt lletges per als qui són relament conscients que una cosa va de mal en pitjor. 
   Personalment, estic en desacord amb la política lingüística del Govern, però mai em posaria en vaga de fam per mostrar el meu desacord. La millor forma de de fer veure el nostre desacord amb les polítiques lingüístiques del Govern és precisament fer tot el contrari. Emprar de cada vegada més la nostra llengua en tots els àmbits publics, sense complexos i amb total soltura. Perquè, per molt que ho neguin, l'objectiu final de la política lingüística del Govern és fer no res la llengua pròpia, arraconar-la i i minoritzar-la socialment al màxim. Aquest és l'objectiu. Jo crec que dins la nostra societat de cada vegada més globalitzada diria que és una obligació no perdre mai el costum de xerrar en catalá a les institucions públiques. És un deure de tots conservar-la i parlar-la i el Govern el que fa amb les seves polítiques és precisament que anem perdent les esperances de poder-la defensar, que no mereix l'esforç, que és totalment ridícul.
   Don tot el meu suport a Jaume Bonet, però li diria que ho deixi fer i torni a menjar. La seva gesta és heroica. Que sàpiga que hi ha molta gent que està per defensar la nostra llengua. Fins i tot dins el mateix àmbit d'on surten aquestes lleis hi ha molt de desacord. Jaume, si llegeixes aquesta carta, la meva opinió és que deixis fer la vaga de fam i vagis a una institució publica i parla català sense gens de vergonya, encara que aquest sigui l'objectiu del Govern. Així veuran l'absurd d'aquesta llei.

 Miquel Estelrich Bestard