Com que la meva intervenció, en forma d’epístola, ha suscitat certa controvèrsia i ha exaltat els ànims, em veig en l’obligació de fer certes puntualitzacions. (1)
Com que la meva intervenció, en forma d’epístola, ha suscitat certa controvèrsia i ha exaltat els ànims, em veig en l’obligació de fer certes puntualitzacions.
La carta de Maria m’ha cridat l’atenció, no perquè reclami el dret d’aprendre en castellà, sinó perquè demana excuses per si la seva opinió no agrada a algú. Efectivament, estem arribant a aquest punt, al de demanar perdó per usar el castellà.
Laura Flaquer m’ataca frontalment acusant-me de demagog i, pràcticament, d’incendiari. Com veim, forma part de la generació millor ensinistrada per les hordes nacionalistes, que basen la seva doctrina en la desqualificació dels que no combreguen amb la seva doctrina. No entenc d’on conclou que el PP vol eliminar el català; si així fos, atenent que els populars han estat governant la comunitat autònoma en distintes legislatures, que sumen 20 anys, fa temps que no s’impartirien les classes en català. Quan ella va néixer ja governava el PP i l’ús del català ha anat creixent exponencialment. He d’indicar-li a Laura que les esquerres tenen l’habilitat d’apropiar-se indegudament de coses que no tenen amo, com són els idiomes.
En alguna cosa sí que estem d’acord, la redacció del programa electoral del PP de Capdepera sembla haver estat portada a terme per un militant d’ERC, no hi ha qui ho entengui i els errors em van tirar del tamboret en un parell de vegades i se’m va entravessar el whisky. La propera vegada els suggeriré que em lliurin l’esborrany per a la seva revisió; per a la versió en català, trucaré a na Laura.
Miquel Ferragut Bonet també em demostra el seu afecte, en tenir-me present en el seu escrit. El bilingüisme REAL és enriquidor, com s’ha demostrat per diversos estudis. No crec que el bilingüisme en l’educació sigui contraproduent si es porta a terme de la manera pertinent. I com exemple, em permeto, sense que serveixi de precedent, posar la meva persona com a mostra. Vaig estudiar des de la més tendra infància, quan a Espanya estudiar en català era una utopia, en el Liceu Italià de Madrid. En aquesta escola s’impartien classes de llengua espanyola i italiana, història espanyola i italiana, geografia espanyola i italiana, etc., al marge de les assignatures de gramàtica llatina i literatura llatina. Altres assignatures eren impartides només en espanyol o només en italià. En acabar els estudis disposàvem de la possibilitat d’estudiar a Espanya o a Itàlia. El mateix succeïa amb els estudiants dels col·legis alemanys, francesos, britànics, etc. No, no estic en contra del bilingüisme en l’educació, seria una mica incongruent amb la meva pròpia vida. Estic a favor d’un bilingüisme REAL, que no relegui l’espanyol com a assignatura única, aplicant una discriminació positiva cap al català, una llengua que segons diuen els de sempre: "està condemnada a la desaparició si no s’apliquen aquestes mesures". Si ha sobreviscut a 40 anys de dictadura, és improbable que desaparegui en democràcia, encara que els que s’erigeixen en els seus defensors únics i veritables potser aconsegueixin una cosa que és impensable.
Paolo Zerbato Cano
(1) Original en castellà