Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 2430
El problema és que en política, com a la vida, tot depèn del color d’un vidre...



Sóc en Bernat Artigues. Fins ara només m’identificava als meus escrits quan firmava, però ja que n’Albert troba que és important poder identificar l’autor d’un escrit i, com que no tenc res de què amagar-me, tampoc no tenc problemes per dir qui sóc al principi del text i no al final.

M’ha resultat molt interessant el títol de l’escrit de n’Albert i per això em permetré fer unes reflexions escrites. Sempre he cregut que la política hauria d’esser molt diferent del que és ara per ara. El problema és que, en política, com a la vida, tot depèn del color d’un vidre: aquell per el que miram, o ens fan mirar, la realitat. De fet a mi em va començar a canviar el color del vidre quan vaig sentir un polític del nostre poble dir: “jo estic a l’oposició per oposar-me, no per presentar alternatives”. Curiós. Jo que l’havia votat pel seu programa i per les idees que havia presentat i resulta que ell només volia oposar-se als altres sense tenir en compte si les propostes dels altres coincidien o no amb el que el seu grup havia proposat al programa electoral que varen presentar a les eleccions.

Encara que estic pràcticament d’acord amb l’escrit de n’Albert hi ha detalls que s’han de matissar: una de les feines de l’oposició (que poc m’agrada aquesta paraula) és precisament denunciar les coses que l’equip de govern fa mal fetes. I aquí, en aquestes denúncies, és quan es veuen realment les intencions del partits polítics. Un partit a l’oposició ha de denunciar, però també ha de presentar les seves propostes i han d’esser lògiques i amb contingut. Denunciar l’excessiu endeutament i proposar reduir despeses sense detallar més, és una denúncia amb una alternativa, però buida de contingut.

El cas de ca’n Creu d’Inca té una més que possible resposta per part del PP: “Ells no varen adoptar aquesta decisió tot sols, va ser un acord del ple en què també estigueren d’acord Es Grup i Esquerra Unida – Els Verds, ja que Capdepera necessita un centre cultural i aquest era l’ús que s’havia acordat per aquest edifici quan es va adquirir”. Com n’Albert, tampoc no tenc cap dubte que el pròxim equip de govern, sigui del color que sigui i amb la combinació de partits que sigui, revocaran aquest acord de ple per dur l’ajuntament allà. I tampoc em sorprendré molt si no és temporalment. El que és cert de tot això és que l’edifici on és ara mateix l’ajuntament cau i és urgent trobar una solució “JA”, la gent que fa feina allà no té perquè haver de passar angúnies per culpa de la falta d’enteniment dels politics que només miren pels interessos dels seus partits i no pel bé del poble que els ha triat.

Però és al punt tres de l’escrit de n’Albert on hi ha més per reflexionar i on més tenen els altres partits per rebatre els seus arguments.

Primer: EU-EV no va abandonar l’equip de govern, varen esser expulsades per manca de “confiança”. Si els motius de la seva expulsió eren o no justificats ja entra dins aquest “màgic” món dels vidres de colors que un votant trobarà justificats i d’altres no. Les urnes jutjaran, diran d’altres, però jo no ho crec, no mentre es continuï amb una política que defensa els interessos partidistes i no els dels ciutadans.

Segon: PP-Es Grup varen aconseguir governar en minoria tota la legislatura passada, més de dos anys. Com? Amb molta ma “esquerra”. Si el PSOE no hagués fet una gran renovació abans de les passades eleccions segurament hauria sofert un fort càstig per part dels seus votants per haver recolzat amb les seves abstencions un govern de dretes. Quins motius tenien per fer això ho haurien de dir ells, encara que molts tenim clares sospites de quines eren aquestes raons i, clarament, eren raons partidistes. I les conseqüències d’aquell mal govern les estam pagant encara ara.

És possible una política diferent? Jo crec que sí. És més, crec que és necessari i urgent canviar el model polític actual. Començar a donar solucions als problemes reals de la gent  ha d’esser una prioritat dels politics que surtin elegits a les properes eleccions, deixant de banda els interessos partidistes de cadascun. Segur que em diran utòpic, però el meu punt de vista personal és que, igual que comerciants, hotelers, restauradors, constructors i altres associacions han estat capaços de reunir-se a una taula de diàleg i presentar propostes per millorar el nostre municipi, els partits politics haurien de donar exemple tractant d’arribar a un consens que permeti traçar una fulla de ruta per als pròxims 8, 12 o, si fos possible, 16 anys, independentment de quin sigui el partit governant.

 

Bernat Artigues,
un aficionat a la política