Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 505
 A vegades m'empegueesc de pertànyer a aquesta raça humana suposadament superior. Superior en què? En supèrbia? En insolidaritat? En maldat?



Gràcies a l'univers -o a la Terra o a l'ens superior que correspongui-, és ben vera que també existeix gent meravellosa: molt humana, molt humanista i, sobretot, molt animalista (personalment crec que aquest darrer és l'estadi superior al qual tots hauríem d'aspirar). Ser solidaris, ser cooperatius, ser empàtics, voler aconseguir un món més just per a persones i animals és el màxim a què podem aspirar com a éssers humans. I en el nostre municipi hi ha alguna gent així. Persones que desenvolupen una tasca molt necessària per a la salut dels veïnats, però també una feina menyspreada i que, en molts de casos, ha de ser realitzada a l'empar de la foscor i de la solitud de la nit, per tal de no rebre atacs injusts i totalment injustificats.

Aquestes persones, per les quals jo sent molta d'admiració, amb vides plenes i professions molt diverses, s'encarreguen durant el seu temps lliure de tenir cura de les colònies de moixos de carrer. Una de les tasques principals de les cuidadores de colònies felines controlades és caçar els moixos que hi viuen i dur-los a castrar o dur-los al veterinari quan qualcun està malalt. També s'encarreguen de fer net de plàstics, fems i brutor la zona per on es mouen els animals. I qui vos pensau que paga totes les despeses de la colònia, ja sigui de les castracions, dels tractaments veterinaris o de les operacions que els mixos necessiten?... Les voluntàries encarregades d'aquestes colònies, per suposat. Qui si no?

I dic voluntàries o cuidadores, en femení, perquè la majoria són dones valentes -encara que em consta que també hi ha algun valent home- les que duen a terme aquesta activitat tan important i tan desconeguda. Són persones tan compromeses amb el benestar dels animals que no els importa invertir diners de la seva butxaca- malgrat ser gent treballadora, i moltes d'elles afectades per les conseqüències de la pandèmia- per alimentar, castrar i guarir els moixos que tenen a càrrec.

Cada dia, aquestes dones, faci calor, faci vent, faci fred o plogui a bots i barrals..., han d'alimentar i tenir cura de colònies de 20 o 30 mixos. I, a més, fer-ho d'amagat, a hores intempestives per no ser increpades i insultades com si fossin delinqüents. I per què aquest tracte tan injust, malgrat fer una feina tan desinteressada i solidària? Perquè molts de veïnats, per desconeixement dels beneficis, no volen tenir una colònia de moixos devora ca seva.

Idoi, per a aquests veïnats i per al públic en general: vos vull informar que les colònies controlades estan formades per moixos sans; animals ben alimentats que no necessiten anar a cercar menjar a ca vostra; moixos castrats que mantenen la població felina equilibrada, ja que no es reproduiran; i moixos que estan mantenint la zona que habiten lliure de petits rosegadors (ratolins i rates) i lliure d'insectes i d'altres petits animalons, tan molestos per als humans. I que sapigueu que les cuidadores de les colònies inverteixen molt de temps i molts de doblers per tenir els animals en bones condicions. Jo afirmaria que en millors condicions que alguns moixos domèstics.

 I què reben a canvi per aquests grans esforços? Sabotatges i atacs. De tant en tant, gent sense escrúpols fa malifetes en les seves colònies: tiren o fan desaparèixer el menjar dels animals, els esquitxen l'aigua i el menjar amb benzina o amb qualsevol altra porqueria, trenquen els estris on els animals mengen i beuen, aboquen fems en la zona... La creativitat per fer el mal és diversa. I el súmmum de tot aquest despropòsit es dona quan gent menyspreable s'enfronta a les voluntàries, insultant-les i amenaçant-les. Quina necessitat hi ha de tanta agressivitat? Jo diria que cap, però quan la maldat i la ignorància es vesteixen d'atreviment ocorren aquestes barbaritats.

Allò cert i demostrat és que les colònies controlades causen més beneficis que perjudicis a la zona on es troben ubicades. I una cosa ha de quedar clara: en el cas que els moixos desapareguessin d'aquell lloc, que és el seu hàbitat natural (ja sigui per canvi d'ubicació dels animals o per assassinat -cosa que malauradament també ocorre-) això crearia un efecte buit que ocasionaria que altres felins (i aquests sí que serien animals salvatges, sense castrar i, per ventura, malalts) ocupassin el lloc acabat de desallotjar. I aleshores sí que es crearia un problema real per als veïnats de la zona: tendrien una població descontrolada de moixos salvatges, dels quals ningú se n'ocuparia. Podeu suposar que cap voluntària voldria tornar a passar pel mateix via crucis de sabotatges i insults.

El que tots hauríem de fer és estar agraïts de l'existència, en el nostre municipi, d'aquestes voluntàries; persones ben capacitades i solidàries, amb un compromís amb la vida dels animals a prova de bombes (i de sabotatges) i amb voluntats fèrries per seguir lluitant i superant tants d'entrebancs. I tot això amb l'únic propòsit de voler donar una vida digna als moixos de carrer.

Tenc l'honor de conèixer algunes d'aquestes persones i puc assegurar que amb elles i amb la seva tasca el món és infinitament millor. És gràcies a elles que no acab de perdre la fe en la bondat humana. Per favor, per al bé de tots- animals i persones- deixem que les voluntàries facin la seva feina amb tranquil·litat. No demanen res més.

 

 Una amant dels animals