Me’n vaig per fora com cada dia sense perdre aquest far que em guia. Dia 16 de gener aquest far es va apagar i ara vaig perdut, no se on duc sa proa si a Tramuntana o Migjorn. Vaig recordant histories que em contaves quan pescàvem els calamars, quan anaves a pescar al rem amb es bot del padrí, quan pescaves amb l’amo Sebastià “Blancus”, Biel “Barruà” o en Miquel “del Nilo”.

Quan sortíem tu i jo a pescar em posaves el radiocasset amb les ranxeres i els corridos mexicans i em deies: “ Ara has de callar i no fer renou, sinó no agafarem sa Vella”. Quan sortia s’auba jo et demanava si l’havíem agafada i tu em deies “que no, dema si calles i no fas renou l’agafarem” i, finalment, no la vàrem agafar mai per això jo et duré on sempre me deies.

Voldria que m’esperessis, quan em toqui partir vendré amb tu i tindrem tota la eternitat per agafar-la, gracies Papà.

Voldria donar les gracies a tota la gent que ens va donar suport en aquests mals moments, moltes gracies. 

Tomeu Garau