Image

Image

Dimecres dia 20 de juny a les 11h a l'estació de Sant Llorenç farem una trobada amb els batles de tota la comarca de llevant, ja que fa 30 anys que no tenim tren! I ja en tenim ganes!

 

 Vos esperam a tots els que pogueu venir.


Per a més informació consultar el fitxer adjunt.

 

http://www.capvermell.org/images/stories/Cartes/tren-30_aniversari%5B1%5D.pdf

Una abraçada

Image

 

Image Aquest és un moment de clara expectativa política. Els dies previs al nomenament de nou batle, més que expectativa, s’havia creat expectació, i bé que va costar desvetlar el misteri. Ara, en canvi, ens trobam en els dies d’inci d’una nova etapa. Per això mateix, està creixent el sentiment que s’està girant pàgina, que el que ara comença trenca molts de lligams amb la història de la democràcia a Capdepera.

Bé, com sabeu, el nou batle és Bartomeu Alzina (PSIB-PSOE), i d’aquí a dos anys ho serà en Pep Gallego (UCAP-UM), segons l’acord signat minuts abans de la constitució del nou Consistori, el passat dia 16. Ambdós comptaran, a més del suport dels partits propis, amb el d’EU-EV i del PSM. Estam parlant d’un total de deu dels desset regidors del nou consistori, que ve a dibuixar aquí un esquema molt semblant, de gir cap a l’esquerra, al que es dóna a les principals institucions del país (Ciutat, Consells de Mallorca, Menorca i Eivissa, Govern de les Illes Balears, nombrosos ajuntaments...)

La novetat a què al·ludíem ve donada, d’un costat, a l’aïllament del PP, partit que ha vist com de cada vegada li resulta més difícil trobar socis o aliats: moltes són les raons –no les esbrinarem aquí per la necessitat de síntesi d’aquest editorial– que poden il·lustrar la soledat dels populars. D’altra banda, i parlant del nou equip de govern, gent com Climent Crespo, Maria Orts, Virginia Urdangarin, Pilar Gasull, Mateu Garau, Rafel Fernández, Sebastià Sureda i, com no, Tolo Alzina, representen una generació de polítics locals, ara ja majoritària, que ha crescut en democràcia, que no ha conegut cap règim que no sigui el de la llibertat i que, per tant, sense ignorar una història que sempre ens ha d’il·luminar, mira amb il·lusió cap endavant, sense el llast d’experiències personals que condicionin actuacions futures.  

Estam expectants, dèiem. I il·lusionats, també. L’acte de necessària generositat que aquest pacte suposa per als qui l’han signat, fins i tot per als qui aparentment n’han tret més rèdits, ens fa pensar en una legislatura de treball colze amb colze, sense egoismes, i de la qual se’n puguin sentir orgullosos els seus protagonistes, d’aquí a quatre anys. El nou equip de govern té a les seves mans no defraudar les esperances de les persones que confien en allò que representen i en l'alternativa que es posa en marxa aquests dies.

       

Si és així, tots hi sortirem guanyant.  

 

Image

Image

Image

Image

Image

 

Subcategories