Els pous oberts són un autèntic perill
En arribar a la rodona després de n’Aladern, només botant una paret de pedra devora els xalets (hi ha un botador) s’accedeix a un caminoi que travessa un pinar, fins a la zona de costa. És una zona abrupta que temps enrere s’emprava com a zona de bany. Hi ha restes d’un camí amb graons, solàriums i d’una piscina sota una gran balma. Ara tot resta abandonat, però veritablement ho paga perdre’s per una zona tan tranquil·la i bella, a més es pot anar caminant fins arribar a la punta des Carregador. Aquest tram de costa és molt interessant, amb espècies vegetals endèmiques, per la qual cosa aconsellem no sortir del camí senyalitzat.
Però no volem comentar la bellessa de la zona, ja es farà si cal a la secció d'excursionisme, sinó comentar una troballa fortuita.
Quan s’inicia el camí per la zona de n’Aladern trobam un pou obert que és un autèntic perill, tant pel que fa a la seva accessibilitat (vora el camí) com per la profunditat que té. Així que no sabem si correspon a la propietat o a l’Ajuntament, però caldria tancar-lo amb una bona reixa.
Queda dit.
Però no volem comentar la bellessa de la zona, ja es farà si cal a la secció d'excursionisme, sinó comentar una troballa fortuita.
Quan s’inicia el camí per la zona de n’Aladern trobam un pou obert que és un autèntic perill, tant pel que fa a la seva accessibilitat (vora el camí) com per la profunditat que té. Així que no sabem si correspon a la propietat o a l’Ajuntament, però caldria tancar-lo amb una bona reixa.
Queda dit.