A RESULTES DE MALMETRE


LA DIGNITAT D’UN POBLE



“En el regne dels fins tot té un preu o una dignitat. Allò que té preu pot esser substituït per quelcom equivalent; en canvi, el que es troba per damunt de tot preu i, per tant, no admet res equivalent, això té una dignitat” (
Kant)








La democràcia pressuposa compartir uns llocs comuns que són els que, precisament, permeten que arreli i funcioni. Un d’aquests valors  és el respecte escrupolós vers els valors mantinguts pels altres i que se sustenta psicològicament en la tolerància, que és el ferm propòsit  de respectar la llibertat d’altri com a fonament d’una convivència enriquidora i pacífica. Si aquest principi es qüestiona, la democràcia trontolla.

A la pràctica, les democràcies legitimen els governants sumant els vots dipositats a les urnes. Una qüestió procedimental que en cap dels casos pot substituir els valors sobre els quals se sustenta la democràcia. Una majoria a les urnes o en els parlaments no pot menyscabar la dignitat de posicions minoritàries, tot apel·lant a majories, sense malmenar el nirvi de la democràcia i desligitimar-la. Des d'Aristòtil ençà s’ha debatut prou que el perill de la democràcia és la seva conversió, en mans de demagogs, en la tirania dels més. La concepció de la democràcia com una successió de dictadures quadriennals.

Obligació pedagògica dels polítics de la democràcia és sumar voluntats, associar persones, harmonitzar interessos, aglutinar entorn dels valors bàsics de la democràcia, a risc, sensu contrario, que hi hagi capes de la població que no es vegin representades i no sentin com a cosa pròpia  la defensa d’un règim que els rebutja.

No es pot caure en el parany que el nombre de vots  justifica i legitima qualsevol política; a l’inrevés, és el respecte i defensa de la dignitat de les minories la pedra de toc que mesura la grandesa dels polítics de la democràcia.