Escrutat  100%

Total votants       4.339           61,78%

Abstenció             2.684           38,22%

Vots nuls                     41            0,94%

Vots en blanc             76            1,75% 

Els votants són igual de grans i de petits, igual de nobles i de miserables que aquells que surten elegits

(Joseph Roth)

Candidatures            Vots                       Regidors

PP                             1.267            29,48%       6
PSOE                           898             20,89%       4
UCAP-UM                    714            16,61%       3
EU-EV                          501            11,66%       2
PSM-EN,EpCIC           420              9,77%       1
EsG                              356               8,28%       1
ESQUERRA-AM             66              1,54%        0

Déu ens alliber d’un ja està fet, perquè ja està fet. Ni els electors ni els elegits poden modificar ni una coma els resultats electorals. Agradin o no, aquests brins ens hauran de servir els propers quatre anys per tirar endavant les polítiques municipals.

És arribada l’hora de les negociacions, de les transaccions, dels acords febles com fils de teranyina, dels desmentits abans de l’encaixada de mans, reconduïts i aclarits els malentesos; de les xerrades a múltiples bandes, de corredisses, de varen dir que deien que havien dit, de cedir, d’afluixar, de transgredir, d’exigir, d’assentir..., i tot pensant d’aconseguir el millor per als representats. És l’hora solemne de pactar. I, mentrestant, els ximples mortals continuarem la rutineta de sempre, els mariners sortint a pescar, les mestresses de casa fent el dinar, els taxistes fent carreres, els prostàtics orinant amb dificultat, els guàrdies civils enxampant lladregots, i la ciutadania alegre i contenta d’haver depositat, de bell nou, la confiança dels seus assumptes públics en bones mans. (Participau activament del frenesí, elegint el nou batle des d’aquesta mateixa pàgina).

Els agraciats en el sorteig pro-democràcia municipal,  celebrat el 27 de maig de 2007, davant el poble de Capdepera, són:

Lleis de  combinatòria aritméticoelectoral, ad majorem gloria pactum, a resultes de l’escrutini de les eleccions municipals de Capdepera: Si sumam, als sis regidors del PP, el del del Grup, n’obtenim set, un número clarament inferior a nou, cosa que ens obliga a sumar-hi els tres d’Ucap i aconseguir el número base del sistema de medició decimal que permet la governabilitat segura. Continuem buscant probabilitats: els sis del Pp més els quatre del Psoe torna a donar el número base del sistema mètric decimal, que permet l’absolutisme majoritari. Una altra opció és afegir, als sis del Pp, els tres d’Ucap, i ja està. La rebel·lió del “palmeros” és impossible ja que dos, més un, més un, suma quatre. També podem combinar el Psoe amb els dos d’Eu, sumar-li el del Psm i afegir-li els tres d’Ucap, i sumen onze, i en duc una; o bé, addicionar, als quatre del Psoe, els tres d’Ucap i els dos d’Eu, i obtendríem nou regidors. Encara més, els quatre del Psoe més els tres d’Ucap, més el del Grup, també basten. I podríem continuar marejant la perdiu, però ho deixam en mans dels lectors cibernètics.

La cara de velocitat d’en Joan Pebre ho  diu tot, se n’ha duit el premi de Montecarlo i ho ha rematat a Capdepera amb el 30,01% dels vots, entrant al top-five de les llistes que superen el 30% de sufragis favorables.

L’altra cara de la moneda és Ucap-Um, que ha perdut la “friolera” d’un 29,9% del suport popular i es despenja com a formació hegemònica de la dreta a Capdepera.

I, com que qui no es conforma és perquè no vol, l’abraçada de l’onso li a restat el 40,3% de vots a Es Grup. Aquells que havien de moderar la dreta n’han sortit escaldats.

El vot de l’esquerra ha obtingut un 8,8%  més que a les anteriors eleccions, situant-se amb un 44,6% sobre el total de vots vàlids a candidatures. Per barris, l’augment d’Eu-Ev ha estat espectacular, superant en un 64,8% els vots respecte al 2003.

El Psoe s’ha posat en disposició de tornar liderar l’esquerra, amb quatre regidors i un augment del 17,5%.

El Psm, amb el 9,9% davalla tan sols una miqueta, tot i l’envestida dels partits del seu voltant. De fet, no ha aconseguit el segon regidor per tres maleïts vots.

L’entrada d’Erc a la confrontació política municipal ha estat sublim per apoteòsica, restant un regidor a l’esquerra i lliurant-lo al Pp. Per a quan el sopar de llagosta?

La participació, segons molts d’analistes, és un termòmetre que amida el grau de  salut democràtica de les societats. L’abstenció representa el 38,2%, pràcticament la mateixa que a les eleccions del 2003. Si l’abstenció comptàs, hi hauria sis cadires buides al saló de plenaris del Ajuntament, els propers quatre anys.

Per saber com estan de contents els polítics amb els resultats, res millor que comparar-los amb els que obtingueren fa quatre anys.

Aconseguir més d’un 30% dels sufragis és tasca molt meritòria. Ho han aconseguit l’extinta UCD (34,98%) a les primeres eleccions, allà per 1979; UM (33,21%) el 1987; el PSOE (33,48%) l’any 1995; i UCAP/UM (31,46%) el 1999; i, ara mateix, calentet, calentet, el Pp (30,01%).
La pitjor marca l’aconseguí, el 1995, CB  amb el 4,74% dels sufragis.

La gràfica palesa la lluita secular entre les dues principals formacions de dretes locals. Quan el Cd/Ap/Pp puja, Ucd/Um/Ucap baixa. Darrerament, és el Pp qui s’endu el gat a l’aigua.

Des del 1979, i ha plogut molt de llavors ençà, el Pce/Eu/Ve no aixecava el cap. El revulsiu arribà el 2003 de la mà de Maria Orts, que l’ha convertit en la quarta força política local.

Després de tres legislatures àtones i els corresponents fracassos electorals, el Psoe ha reviscolat, i ocupa el segon lloc, i amb marge per seguir creixent,  tutelat pel Cunill.

La desorientació ideològica d’Es Grup l’ha duit a perdre posicions. El seu futur, a hores d’hora, és una incògnita.

El Psm, com sempre, al voltant del 10% dels sufragis. Ni fred ni calor: zero graus.