Imprimeix
Categoria: Portalet
Vist: 544
" No fa falta insistir que la indústria turística ha estat, a nivell mundial, de les més afectades i que el nostre municipi en pateix els efectes, ..."












A mitjans de març es decretà el confinament de la totalitat dels habitants del Regne d’Espanya, han passat deu mesos des d’aleshores i pocs, per no dir ningú, pogueren preveure la seqüència dels esdeveniments. Des dels eslògans de la reclusió (“Lo paramos unidos”, “Todo va a salir bien”, “Saldremos reforzados”) que avui sabem que eren promoguts per a mantenir la moral alta dels incauts i ingenus fins a les picabaralles dels polítics per a treure’n rèdits electorals.

Ara hem comprovat, com d’altra banda sempre ha passat amb els “lusus naturae”, que tant els contagis pel covid-19, com les conseqüències econòmiques que arrossega, van per barris, dels més rics als més pobres en relació inversa.

Respecte a les anteriors pandèmies, un tret diferencial ens ajuda a mitigar aquesta: l’estat del benestar que coordina els recursos de les administracions públiques que s’han bolcat per a minimitzar les infeccions i pal·liar-ne els efectes econòmics. I hem descobert que les institucions de l’Estat pateixen greus mancances a les quals haurem de posar remei si no volem una societat desestructurada i fràgil.

La maquinaria estatal ha demostrat no estar preparada per fer front a contingències com l’actual: dubtes i retards en l’aprovació, concessió i pagament dels ERTES, dificultats per fer arribar la Renda Mínima Vital als qui la necessiten, desemparament  dels anomenats autònoms abocats al tancament del negoci, ajudes financeres a través de crèdits ICO que si arriben en molts de casos suposen “pan para hoy y hambre para mañana”, decrets d’ajuda al lloguer en què els afectats difícilment poden complir amb els requisits, el ja típic "tornau-ho intentar", etc.

I són els Ajuntaments, els parents pobres i tutelats pel ministeri d’“Hacienda”, els qui s’han d’arromangar i destinar els seus escassos recursos a salvaguardar la dignitat dels damnificats econòmics de la covid-19. I les organitzacions privades dedicades a fer caritat, que es veuen desbordades davant les cues dels qui experimenten en carn pròpia el desvergonyiment del “tot anirà be”.

I l’alegria del darrer decenni a l’hora de desmuntar l’esquifit Estat del Benestar espanyol que expliquen les deficiències sanitàries d’avui.

No fa falta insistir que la indústria turística ha estat, a nivell mundial, de les més afectades i que el nostre municipi en pateix els efectes, i són moltes les famílies que s’han empobrit mentre molts de negocis fan mans i mànigues per sobreviure.

L’Ajuntament dedicarà en aquest 2020 un pressupost al voltant de 866.000 euros a minorar les seqüeles de la pandèmia mitjançant el Projecte Millora, essent 446 els beneficiats que cobren una ajuda de 600 euros mensuals a canvi de la realització de treballs socials. A més, s’han dedicat 140.000 euros que per mitjà d’un banc d’aliments proveeix de queviures a unes 710 persones que han quedat despenjades del cínic “saldremos reforzados”. (*)

Paral·lelament ajuda a les empreses amb mesures com l’exempció  del pagament per ocupació de via pública de les terrasses i de la taxa dels mercats setmanals a Capdepera i Cala Rajada. Hi ha damunt la taula una proposta per a ajudes a les empreses del municipi que manca aprovar.

Aquest novembre ho fiam tot a la vacuna que els laboratoris diuen tenir quasi llesta, és una condició necessària per sortir del pou, però intuïm que la pandèmia deixarà un ròssec mal de pair.

 

(*)

Projecte Millora 2019: pressupostats 216.000 euros, amb 45 usuaris.
Projecte Millora 2020: pressupostats 866.000 euros, amb 446 usuaris. 

Repartiment aliments  2019: pressupostats 53.000 euros, per 122 famílies.
Repartiment aliments  2020: pressupostats 140.000 euros, per 710 famílies.