Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 1769
 Image   

Aquest dimecres, 12 de setembre, visitàrem madò Margalida Sancho Caldentey. Dimarts que ve, dia 18, farà 100 anys, una fita que només assoleixen uns pocs.
No ens coneixíem. Ens va rebre la seva nora, i després el seu fill, Joan Servera, persones amabilíssimes que ens varen presentar la seva mare. Madò Margalida va resultar ser una dona jovial, riallera, simpatiquíssima, bona conversadora, amb qui dóna gust estar. Es queixa de les cames, cosa que li impedeix fer segons quines feines, però, en la mesura de les seves possibilitats, li agrada donar una mà. Damunt la taula, un bon grapat de llibres, alguns d’ells d’edicions de principis del segle XX (en vàrem veure un de 1907 que, per tant, té cent anys, com la seva propietària). Fulleja el “Manual del cristiano”.

Em flaqueja la vista –es queixa.

Mentre ens fa aquesta confessió, observam que la lletra dels llibres que té a l’abast és petita, no apta per a vistes deficients.

–M’agrada molt, llegir. Els diaris, també, però duen moltes notícies dolentes.

Li preguntam per la tele.

–M’entretén molt, pas gust de veure-la. A vegades fan coses que no m’agraden, i em gir a l’altre costat.

Troba que el món ha canviat molt, en aquests cent anys.

–Hi molta maldat, el món ha donat una tomba. S’han fet molts d’invents, hi ha moltes coses que mai haguéssim pogut imaginar.

Parlam de les noves tecnologies i li deim que aquesta conversa i les fotografies es podran veure a tot el món. Li fa gràcia i diríem que una certa il•lusió, però ella, clar, prefereix la lletra impresa.

–Mon pare era de Capdepera i ma mare d’Inca. Jo em vaig casar tard. El meu home Miquel  era militar i jo vaig anar amb ell, allà on el destinaren, però mai he deixat de venir a Capdepera.

Ens fa saber, de totes maneres, que abans de casar-se va tenir molts de pretendents, però que l’amor va arribar en el moment que pertocava i que va ser molt feliç en el seu matrimoni.

–No he veïnedejat massa. No m’agrada anar a fer els comptes a ningú. Això sí, sempre m’he fet amb tothom i he estat amiga de tota la gent. Som natural d’aquí i m’agrada molt venir a Capdepera.

Aquest dissabte, li recordam, hi haurà festa.

–Lo que em fa més il·lusió és que sigui en el Castell. He estat molt devota de la Mare de Déu de l’Esperança. D’al·lota, m’agradava donar la volta a les murades.

La lucidesa de madò Margalida és espectacular. Se sent molt afortudana d’haver arribat als cent anys i plenament conformada amb tot el que li ha donat la vida.I nosaltres ens consideram molt afortunats d’haver-la coneguda i haver pogut passar una estona en la seva companyia.

Dissabte, com hem dit, pujarà a missa, al Castell. Sabem que la Coral Gabellina hi serà present, per tal de donar major solemnitat a la celebració. Després, en baixar, serà rebuda a l’Ajuntament, on se li retrà un senzill homenatge.

Procurarem ser-hi.

Madò Margalida Sancho, enhorabona!