La regulació de l'ús públic i la millora de la qualitat de les aigües són els aspectes principals on consideram que s'ha d'incidir millor




Ha acabat el termini d’exposició pública del Pla de Gestió Natura 2000 de la costa de llevant de Mallorca. Es tracta d’un instrument de planificació que té per objectiu conservar els hàbitats naturals i les espècies silvestres presents a 7 espais de Mallorca emparats per la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats), i que són: Cap Vermell, Punta de n’Amer, Cales de Manacor, Punta de Ras, Àrea Marina Costa de Llevant, Costa de Llevant i Portocolom. En conjunt ocupen 5.115 hectàrees terrestres i marines.

Aquesta tramitació respon al compromís legal que té del Govern de convertir en Zones Especials de Conservació (ZEC) i dotar de plans de gestió als espais que en el seu moment va declarar Lloc d’Interès Comunitari (LIC), en compliment de la normativa europea. La Directiva va establir un termini de 6 anys (que per als espais de les Balears finalitzà el 2012) per fer aquest procés de declaració de ZEC, i encara en resten un bon nombre per esser tramitats i aprovats.

Des del GOB valoram positivament la feina tècnica realitzada per part de la Conselleria de Medi Ambient, ja que aquest és en la nostra opinió el pla de gestió Natura 2000 més complet dels que s’han elaborat fins ara. Tot i això, hi apreciam algunes mancances bàsiques importants que, juntament amb una sèrie de propostes de millora hem remès avui en forma de plec d’al·legacions.

Així, i com a dèficit estructural de més calat, el pla no presenta objectius de conservació, entesos com objectius numèrics per a les espècies i els hàbitats de conservació prioritària. Segons la Ley 42/2007, de Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, els plans de gestió de les ZEC han d’incloure “al menos, los objetivos de conservación del lugar y las medidas apropiadas para mantener los espacios en un estado de conservación favorable”. La pròpia llei defineix els objectius de conservació com els “niveles poblacionales de las diferentes especies así como superficie y calidad de los hábitats que debe tener un espacio para alcanzar un estado de conservación favorable”. Sense objectius de conservació vàlids, no es podrà determinar objectivament l’estat de conservació dels elements clau ni es podrà avaluar l’èxit del pla. Aquesta deficiència és molt important, ja que recentment el Tribunal Suprem va anular diversos plans de gestió a Extremadura precisament per aquesta mancança.

Anant al detall de les mesures proposades al pla, hem formulat diverses al·legacions de les quals resumim aquí les més destacables:

  1. Cal impulsar la millora del tractament de les aigües residuals. Hi ha 4 emisaris de depuradora que aboquen dins l’àmbit de les zones protegides. A més a més en l’àmbit d’influència de les ZEC existeixen zones urbanes amb manca de separació d’aigües pluvials i fecals, edificacions no connectades a la xarxa de sanejament i altres qüestions que fan necessari un acord entre ajuntaments i Conselleria per millorar la situació. Aquests acords han d’incloure la correcta separació dels dos tipus d’aigües, la connexió de totes les edificacions urbanes a la xarxa, la implantació de sistemes de depuració terciaris a les estacions que es situin prop de les ZEC o aboquin les aigües tractades en les seves immediacions i l’aprofitament de les aigües depurades per a la seva reutilització, eliminant els abocaments via emissari dins l’àmbit de les ZEC.

  2. Pel que fa al fondeig, al pla s’inclou una proposta que ha generat oposició en el sector nàutic per què el prohibeix de forma general per embarcacions de més de 16 metres d’eslora a fondàries inferiors als 15 metres. Consideram que aquesta mesura se pot millorar, i demanam repensar la proposta de forma participativa i elaborar una cartografia de detall que estableixi, en funció de les característiques particulars de cada cala o tram de costa, les possibles zones de fondeig regulat (camps de boies) i de fondeig condicionat que sigui convenient establir en funció de la capacitat de càrrega i d’altres consideracions ambientals i socials que es puguin plantejar.

  3. La captura accidental d’aus marines és un problema que afecta de forma especialment greu el virot petit, Puffinus mauretanicus, en perill d’extinció. Aquesta espècie és present a la costa de Llevant, però fa grans moviments i per tant requereix de mesures que afectin com a mínim a les Balears en conjunt. Suggerim que s’impulsi, conjuntament amb la direcció general competent en pesca, una estratègia per a la implementació de mesures per a mitigació de captures accidentals per part de la flota balear que pesca amb palangre. Aquesta estratègia s’ha de fonamentar en la col·laboració amb el sector pesquer, facilitant-li el canvi a les metodologies més adequades i primant la seva adopció en les diferents línies d’ajudes econòmiques que es convoquin.

  4. A la ZEC de Portocolom l’impacte generat per la navegació i fondeig genera una degradació greu i molt evident de les condicions ecològiques,i per tant resulta adient establir la prohibició de qualsevol augment de la capacitat d’acollida d’embarcacions, en fondeig condicionat, regulat o a les altres instal·lacions nàutiques. Tampoc d’hauria de permetre la creació o ampliació d’infraestructures, que afecten la dinàmica litoral i la biodiversitat. Cal protegir millor les ja molt afectades praderies de Posidonia i de Cymodocea, delimitant-les i evitant-hi el fondeig. La velocitat i eslora de les embarcacions s’ha de regular i minvar, a causa del moviment que es genera als sediments i que empitjora les condicions ecològiques. Altres activitats sobre les que s’ha d’intervenir per minvar l’impacte són els dragats de les instal·lacions portuàries, i la indústria de pintura i manteniment d’embarcacions, que generen una contaminació important de les aigües.

  5. Pel que fa a altres activitats d’ús públic, suggerim la limitació de l’escalada durant els mesos en que es poden produir molèsties a la reproducció de les aus que crien als penya-segats, la regulació de les visites a les coves establint màxims diaris per evitar la seva degradació, i la prohibició de les motos aquàtiques a causa de l’impacte que generen.