Poques vegades, per no dir cap, havíem assistit a una conferència, en aquest poble, que congregàs un auditori tan nombrós i mai, tampoc, havíem vist un públic tan entregat al conferenciant. I això és el que va aconseguir Carles Capdevila, el passat diumenge dia 17, en un Centre Cap Vermell ple de pares, mares, mestres i professors, a més d'un bon grapat de simples admiradors. Amb la col·laboració de l'Ajuntament, aquest acte havia estat convocat per les associacions de pares i mares dels col·legis S'Alzinar i S'Auba, de Capdepera; dels col·legis Na Caragol, Rosa dels Vents i Sant Bonaventura d'Artà, i de l'Institut Llorenç Garcies i Font.



Filòsof, periodista i escriptor, Carles Capdevila és conegut i admirat, especialment per les seves aparicions a les pantalles de TV3, sense oblidar la seva tasca radiofònica o la periodística, com a director del diari Ara (al qual continua vinculat) des de la fundació fins al novembre de 2015.
 

Ens hem referit a la dissertació de Capdevila com a una conferència, per bé que hauríem de parlar d'un monòleg, sense guió, sense apunts, en què durant més d'una hora i mitja ens va anar explicant les seves vivències de pare de quatre fills d'entre 7 i 20 anys. Una hora i mitjà que va passar volant, i en què les experiències personals del conferenciant, explicades amb la gràcia i la desimboltura que ja li coneixíem, serviren perquè els molts pares joves que l'escoltaren s'hi sentissin plenament identificats. L'auditori va ser una festa, la gent no va parar de riure, però al mateix temps hom va percebre que Capdevila posava damunt la taula els problemes derivats de la paternitat i l'educació, i que oferia pautes per a exercir aquestes responsabilitats amb una nova actitud.

 

Segons Capdevila, els cinc punts claus de l’educació infantil són sentit comú, sentit del ridícul, sentit del deure, sentit moral i sentit de l’humor, subratllant les idees més importants de cadascun d’aquests punts: normes i límits a respectar, dret a equivocar-se, predicar amb l’exemple, aprendre a renunciar, aprendre a relativitzar els problemes i no dramatitzar-los quan no és necessari. Va defensar la paternitat com a opció personal, com una tria, i que, per tant, s'ha d'exercir amb totes les conseqüències, perquè efectivament, ser pares “canvia la vida”. Com a pare de quatre fills amb unes diferències tan acusades d'edat, va manifestar que la seva missió era “espavilar els petits i controlar els majors”, idea que amb el temps ha perfeccionat i l'ha substituïda per la de “espavilar els petits i intentar controlar els majors”. Dels adolescents va dir, amb ironia, que eren “éssers estranys, que mai han fet res, ni han anat enlloc ni han quedat amb ningú i que, per tant, no ofereixen cap perill”.



Tot plegat, una hora i mitja impagable que, ves per on, ens va sortir de franc. Carles Capdevila va fer paleses les seves dots de comunicador i un sentit de l'humor intel·ligent, tot defugint la ximpleria que desgraciadament ens assetja rere la finestra de la majoria de cadenes de televisió.  I si hem de posar un emperò, manifestat per pràcticament tots els espectadors amb qui ho hem comentat, és per al defectuós equip de so, que va fer que pel camí es perdessin moltes de les subtileses del discurs de Capdevila.