Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 373

Llubí 2 - Escolar 3



Benvinguts siau estimats lectors tots quan sou...

Amics de Cap Vermell, teniu a bé a assistir de primera mà, a la crònica del partit que la federació de futbol balear va ajornar a causa de la vaga antiviolència que, el col·lectiu arbitral portà a terme, passades setmanes.

Ahir l’equip d’Ismael Venera, el nostre Escolar, que com molt bé va dir el nostre estimat batle: és una qüestió d’estat!, ja va poder comptar amb els fitxatges d’en Nico Zalazar i d’en Joan Lluís Flaquer (Barona petit). Dels absents de l’últim partit sols s’ha pogut recuperar la valuosa aportació d’en Toni Miquel Fajardo i d’en Lliteres. Com a baixes continuaven: en Franco, aquesta vegada per malaltia, en Campos per acumulació de targetes i en Torres per lesió.

Entrant ràpidament en farina d’aquesta crònica a contra-rellotge dir, que l’equip titular que jugà ahir vespre aquest partit, fou el següent. Alexis a la porteria. Granados, Abdu I i Fajardo com a defenses centrals. Javi Maya, Javi Barrantes i Edu Flaquer com el triple pivot amb triangle invertit. Lluís Maya per banda dreta i Javi Garcia per banda esquerra. Com a puntes en Toni Serapio i Ruedas. Nico Salazar substituí a Edu Flaquer que deixa el camp fent el coix. En Lliteres ho va fer per en Javi Maya que, també, abandonà el terreny de joc una mica malmès i Héctor o va fer per en Garcia, aleshores, amb un fons físic inferior, com és normal, a la resta dels seus companys.

Aquest canvi dins «l’habitual» sistema de joc d’en Venera ens va sorprendre una mica als gabellins allà presents. Passar d’un triple pivot amb triangle normal a passar a un triangle invertit va donar molt bon resultat al valent entrenador gabellí. Aquest sistema va fer que la pressió exercida enfront de la sortida de pilota de l’equip llubiner fos intensa i, el millor de tot, eficaç. La distancia entre les diferents línies, estava molt ben compensada i els nostres jugadors, ben col·locats, deixaven pocs buits perquè els conservers els poguessin aprofitar. Tot això va ocórrer a la primera part.






Una primera part fulgurant, elèctrica i encesa on al minut cinc en Javi Barrantes d’un tret creuat va inaugurar el marcador blanc-i-verd. L’Escolar va imposar als sorpresos jugadors del Llubí el feixuc jou d’un ritme de joc infernal a base de quilòmetres, velocitat, contraatac i pressió. Tota la primera part, peu a la post; la maquinària gabellina, fora cap excepció, fou una vertiginosa exhalació que destruí el no vist, sistema de joc dels llubiners. Al minut vint-i-tres fou en Ruedas el qui marcar el zero a dos. Després d’una bona jugada per banda dreta d’en Lluís Maya, aquest centra la bolla dins l’àrea petita dels vermells i allà, lliure de marcatge hi havia en Miki, que molt intel·ligentment, va desbaratar la feble oposició del porter de l’At. Llubí. Al minut trenta de joc de la primera part en Javi Barrantes arribant en segona jugada, va engaltar una canonada que significava un contundent zero a tres.

Impressionant primera part la jugada per l’Escolar. Feia molta d’estona que no presenciàvem una lliçó de futbol tant contundent com la que vérem al partit d’ahir vespre. Un Escolar insultant que va superar amb tots els aspectes del joc: tècnic, tàctic i físic a un At. Llubí que assistia impotent i com a convidat de pedra a aquell rigorós càstig. Una primera part on els jugadors gabellins no escatimaren ni un gra de les seves forces per doblegar a un fluix rival. Aixuixines l’àrbitre del partit xiula el final del primer temps. Fins aquí arriba la part positiva.

Al descans l’entrenador local va aprofitar per estrènyer les corrioles als seus jugadors. Va realitzar quatre canvis fent referència als jugadors de camp que sortiren inicialment, va avançar la posició del seu número vint-i-quatre col·locant-lo al centre del camp llubiner i posar a un al·lot amb edat de cadet com a porter del Llubí ( no sé ara mateix, si per edat, la FFIB o permet).

Arranca la segona part. Minut cinc de la represa: gol del Llubí. Minut vint, n’Abdu s’equivoca i, el vint-i-quatre vermell, posa el dos-tres al marcador. Al minut vint-i-cinc l’Escolar diu que ha acabat el bròquil i la benzina «Houston we have a problema!» En Jaume Moll haurà de fer més hores que un rellotge per millorar el to físic de l’equip. L’onada vermella era constant i cada jugada del vint-i-quatre feia cruixir els fonaments dels gabellins. Minut trenta la tripleta arbitral, a toc arbitrari de xiulet, s’afegeix a la festa. Ja hi som tots!






Ja tenim a la padrina per terra; al mort que cau de dintre la caixa i el capellà que avergonyit li toca al dos. A partir d’aquí: angoixa, acollonament constant, sotsobre i el que vostès li vulguin afegir serà benvingut. Quin quart d’hora més el deu minuts que el desassenyat àrbitre i va afegir més llargs i més mals de passar. No és per contar-ho... això per sabre-u bé s’ha de viure en rigorós directe.

A la fi, aquell àrbitre de tebeo, esperpèntic i de pa i fonteta, es dignà a xiular la fi d’aquell mal som d’una nit d’hivern llubinera. Al mateix moment de xiular el final de l’encontre fou quan les ordres de llubiners i llubineres sortirem de les trinxeres i varen envestir, insultar i amenaçar als pocs parroquians gabellins, homes i dones de bé, que l’únic delicte que havien comès va ser qüestionar l’horrible actuació de l’àrbitre i la del seu assistent de la banda esquerra.

Massa bé està el que bé acaba! Primera victòria de l’era Venera i, si és veritat que guanyar fa riure, doncs, riguem tots plegats! El millor d’ahir vespre: els tres punts i els entrepans que feien al bar del camp de futbol!

Com ja vaig explicar, aquest pròxim diumenge ens jugarem els quartos a dins el camp de l’Arenal. Líder d’aquesta primera regional mallorquina. Sens dubte serà molt complicat, però l’Escolar és capaç de donar la sorpresa i més.

Mentre i per si al cas: Menja-u bé... cague-u fort i rieu-vos sempre de la mort!

Visca l’Escolar victoriós!