Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 454

Can Picafort 2 – Escolar 0





Benvinguts siau estimats lectors tots quan sou...
Quan encara portam el més endins del nostre cor i ressonen els parlaments de l'emotiva presentació del llibre dels setanta-cinc anys d'història del nostre Escolar, avui, malauradament, ens toca tornar a narrar, a contracor, una nova derrota. Una maleïda nova derrota...

Ahir horabaixa, al centre Cap Vermell, va tenir lloc la presentació de tots aquests caramulls de vivències de la història esportiva gabellina, que tan bé, el nostre estimat amic Miquel Bestard ha sabut agombolar amb forma d'una magistral publicació. Dins el seu parlament, en Bestard, va agrair a tots quants han fet possible aquest replec d'emocions. Jo, humilment, company i amic seu, veritablement i des d'aquestes fulles li vull agrair l'ingent esforç que ha tingut a bé fer, de forma desinteressada i altruista, per poder regalar-nos aquest minuciós resum de setanta-cinc anys d'història d'un poble. Del nostre estimat Escolar, de l'Escolar de tots, d'aquest Escolar tan gran i que tant de bé ha fet dins la nostra societat Gabellina. Miquel, de veritat i de tot cor, moltes de gràcies i enhorabona per haver aconseguit aquesta fita tan important!



Fora voler ser esquiterell, reprotxar ni ficar jull, i sé molt bé que en Miquel no està per cap reconeixement, ni de petit ni de gran, vaig trobar sincerament a faltar, per part de la directiva actual de l'Escolar, l'entrega d'un simple detall; encara que només fos una granadura, un mal claver o un pelat recordatori del dia d'aquesta presentació. Crec que en Miquel Bestard, després de quasi tota una vida entregada en cos i ànima a uns colors i a uns sentiments, es mereixia qualque cosa més que quatre paraules d'agraïment.

Ja sé que el nostre excel·lentíssim ajuntament ha finançat totes les despeses d'aquest volum, que no és poc. Però tingueren el descuit, un lapsus qualsevol, de no entregar un minimalista o planer detall en forma de petit recordatori de l'efemèrid d'ahir. De veritat, m'ha semblat estrany aquest descuit, haguera estat molt bé! La part monetària de vegades no és el més important a la vida; l'home, la persona i la humanitat s'alimenta també pels sentiments i les emocions. Ni una petita insígnia, placa o ni un mal ram de flors...

No hi ha dos sense tres. En puc fer cinc cèntims de la nostra increïble i inútil Federació de Futbol de les Illes Balears. Aquest estament tampoc va pensar amb en Miquel Bestard. El seu president excusà hipòcritament i hàbilment, la seva assistència. Va delegar l'exigua i patètica representació, tot sol enfront del perill, amb el seu inadvertit i invisible vicepresident que, ni tan sols, fou capaç de dirigir unes paraules d'agraïment al nostre recopilador. Aquest segon càrrec d'anar per casa, es presentà mans buides també; ni un sol pin de llanda per col·locar ran del cor d'en Bestard.

Sols els abnegats i divertits veterans jugadors de l'Escolar tingueren dos dits de front i feren entrega, així com havia de ser i era de justícia, d'una placa commemorativa i d'agraïment a l'emocionat Bestard. Molt bé al·lots... aquest han estat i encara són els valors dels nostres jugadors, els nostres representants a sobre la gespa de la vida.






No és el fet del regal material nu i cru en si, més sinó, la intenció de l'agraït, és el que compte...

I si em permeteu, i malament em titlleu d'agosarat, més igual, voldria proposar a l'opinió popular que en: Miquel Bestard Sancho, pel seu bagatge social, pel seu bagatge esportiu i pel seu bagatge laboral, sia almenys, candidat als propers premis Cap Vermell. El meu vot ja el té!



Aquesta setmana a estat convulsa devers les oficines de l'Escolar. Han sonat i ressonat, greus i insistents, els tambors de les dimissions. Tant de bo sols siguin xafarderies o especulacions, però a aquestes altures no és permès ni està ben vist abandonar la nau. Sabem, i no és d'ara, que ja fa temps que les vies d'aigua sorgides, en forma de desavinences internes, a la nau verda-i-blanca son molt males d'estroncar. Pel bé de tothom estaria bé agafar unes glopades d'aire i comptar fins a deu abans de prendre decisions que més tard poden perjudicar seriosament a l'entitat. El que si ha caigut ha sigut l'entrenador dels juvenils. Després de prendre decisions que no li pertocaven i obrar amb un egoisme a ultrança, la directiva de l'Escolar ha acomiadat, així com havia de ser, a aquest bon senyor. Si m'haguessin fet cas al seu moment tot això, segurament, s'hagueren estalviat.

Deixem de banda totes aquestes xirimandangues i sidral institucional. Anem al partit d'avui, doncs, ja port dos folis i encara no he escrit ni una sola paraula sobre el matx d'aquest dissabte. El bo d'en Maties ha introduït canvis dins el sistema de joc emprat fins dissabte passat. Canvis significatius amb la intenció de capgirar aquesta inèrcia de mala ratxa i de resultats negatius Avui hem sortit amb un conservador u, quatre, dos, tres, u. I no dic conservador amb significat pejoratiu, sinó més bé, o dic des del punt de vista tàctic per amarrar punts així com sia. Sincerament, el plantejament és bo i adient, però, malauradament intentar-ho, no li ha sortit tan bé com ell desitjava.

El Can Picafort un equip mancat d'arguments futbolístics, molt fluix i un dels coers s'ha dedicat tot el partit a pegar pilotades intentant cercar l'esquena de la nostra defensa. Avui aquesta defensa de quatre donava o aparentava més solidesa. Han aconseguit aturar l'hemorràgia d'entrades per banda i d'ocasions continuades clares de gol. Els laterals han estat ocupats per en Torres a la dreta i en Granados a l'esquerra. Al centre de la rereguarda, una dupla força interessant i carregada de bons arguments, en Franco i en Lliteres. El 'pibe' amb la seva habitual contundència, anticipació i bona col·locació combinat amb un jugador que domina el joc aeri com és en Lliteres convidaven a l'optimisme. Però, malgrat aquests arguments, el centre de la nostra defensa s'ha vist superada en quatre o cinc ocasions a la primera meitat del partit i altres tantes a la segona part. A una d'aquestes, fora temps de rectificar posició, un dels davanters carabasses ha rebut la pilota i, tot sol davant n'Alexis, ha marcat molt còmode, l'u a zero. Seria, més o menys el minut trenta-sis de la primera part.




Cal dir, una setmana més, que el millor de l'equip ha estat n'Alexis. Ha fet set o vuit intervencions molt meritoses i encertades que han evitat, sens dubte, un resultat més inflat. Com a pivots i catalitzadors del joc han sortit en Toni Miquel Fajardo i n'Ivan Campos. No han pogut ser la baula necessària com per lligar una sortida de pilota i jugada efectiva. No han trobat les bandes ni en Javi Maya que avui ha jugat com a mig centra més prop de la porteria rival. No han pogut fer les cobertures necessàries com per ajudar realment a la nostra defensa. No ha sigut el seu dia...

Com a bandes en Lluís Maya i en Barrantes. Han estat tímids i tous en ruptura. La defensa picafortera ha sabut aturar la seva, encara per demostrar profunditat i han sigut anul·lats en massa facilitat. A dalt, i en punta, un desconegut Toni Serapio que, com també la resta de l'equip està immers dins una mala ratxa de joc. L'Escolar no ha sabut fabricar el futbol necessari com per arribar i intimidar la porteria dels fats carabasses en cap ocasió del partit.

A la segona part ha sortit en Miki Ruedas que amb la seva coneguda velocitat i habilitat amb la pilota engrescava a una possible recuperació del joc de l'equip. Però no... les coses no han sortit així com l'entrenador de Manacor volia. Molt aviat i, sobretot després d'encaixar el segon gol, l'equip al complet ha entrat dins una negativitat d'esperit com mai havíem vist. En Maties Ramis, després del dos a zero, amb la intenció de posar tota la carn a sobre de la graella, ha canviat el sistema a un u, quatre, quatre dos. Ha començat l'habitual rosari de canvis que, com sempre, no han millorat el que ja hi havia a dintre del camp. Per acabar de posar la cirera al pastís en Toni Miquel Fajardo, després de discutir una decisió arbitral, per qualque cosa és el capità, ha vist la segona targeta groga. Aquest fet és greu perquè significa no poder comptar amb ell la setmana següent. Una baixa molt important.

Partit dolent per ambdues formacions. El futbol ha brillat per la seva absència, però, el que més em preocupa, és que he vist a tot l'equip verd-i-blanc molt tocat, enfonsat tant anímicament com psicològicament. L'altre dia, als titulars de la crònica, ens preguntaven si havíem tocat fons. Avui, mal em dolgui, diria que sí. Hem tocat fons...





Avui m'ha semblat, i m'agradaria de totes totes equivocar-me, que ja donen la lliga per perduda i el descens com a inevitable. Això és molt dur i, veritablement, em provoca molta de tristesa i angoixa. Ni els jugadors, ni l'entrenador, ni la directiva i, ni de bon tros, l'afició es mereixen un final tan ingrat i amarg com el que s'albira. No en sabria dir el perquè, però això jo ja ho he vist moltes de vegades i sé de què va. Sembla fer olor de canvis importants i imminents. Esperam que tots quan són, pel bé de l'equip i del club, reaccionin i es conjurin per treure això de cap endavant. Com diuen: fins a la cua tot és bou. Mentre no s'acabi la lliga hi ha esperances de canviar aquesta maleïda inèrcia.

El dissabte que ve contra el Pòrtol podrà ser el primer partit de la remuntada. Equip i entrenador en tenim, per això i per més, amem tots fora dilacions i excuses a remuntar. Tant de bo sigui així!

A petició d'un insistent lector de la República Dominicana tenim a bé penjar, aquesta setmana sí, la classificació d'aquesta primera regional i adjuntam el comunicat de l'Escolar que destitueix l'entrenador dels juvenils. Cosa ha passat!









Estimats tots quan sou... ens llegim.
Visca l'Escolar victoriós!

Biel Torres