En Manuel Muntaner reflexiona sobre els fins del C.E. Escolar, pel que fa la labor social que desenvolupa, o hauria de desenvolupar, l'entitat.

   Segons  moltes converses que he tingut amb directius de l'Escolar, l'objectiu principal de la directiva és fer una obra social, en què tenen cabuda tots els nins,  per poder practicar futbol a unes instal·lacions municipals. Ara bé, el que no tinc clar és fins on arriba l'obra social de l'Escolar si la directiva consent tenir fins a tres jugadors de categories de infantils i cadets en edat d'escolarització obligatòria i que no assisteixen a l'Institut per raons que no som jo qui ha de fer-ne res. Crec que per damunt de qualsevol pràctica d'un esport hi ha d'haver l'escolarització obligatòria dels nins i fins i tot no consentir que un nin practiqui un esport i que no vagi a l'escola. També cal dir que en aquest aspecte d'escolarització hi han de prendre part els Serveis Socials de l'Ajuntament de Capdepera. Això no lleva que l'Escolar hauria de ser el primer a no consentir aquesta situació i obligar als pares dels nins a escolaritzar-los per tal de poder jugar dins l'estructura de l'Escolar.
   També em vull referir als esdeveniments del dissabte passat en què un jugador de l'Escolar molt conflictiu i reincident (recordem que ja va agredir un àrbitre quan jugava a la categoria de cadets), i un juvenil del Manacor, varen intervenir en una baralla que es va originar durant el partit dels juvenils de l'Escolar. Aquests dos jugadors no tenien eper què entrar en el camp i no es pot consentir que els dos joves continuïn anant al camp sense que la directiva faci un comunicat oficial i se'ls els prohibeixi l'entrada al recinte esportiu de per vida. Em va caure la cara de vergonya de veure aquests  dos elements, la diversió dels quals és prendre part a qualsevol baralla, i que es consentin fets tan greus, fins al punt que tal vegada en sortirà molt perjudicatel mateix Escolar, amb la possibilitat que es tanqui el camp.
    En definitiva, si les coses segueixen així acabarem com el temps d'en Xesc (que ja és mort) amb la parella de guàrdies civils al camp per tal que no passin actes d'aquesta envergadura. Una situació trista, però els fets canten.

Manuel Muntaner
Pilotes Fora