Imprimeix
Categoria: Actualitat
Vist: 1975

De com la manera d’escriure pot generar controvèrsia, algunes vegades amb una finalitat ben neta i clara com podria ser una novel·la, un relat de ficció o un text en broma, i d’altres, com passa tantes vegades en els mitjans de comunicació de masses, amb una altra finalitat potser més fosca, amb olor d'ous podrits...


 

Posem un cas proper: el batlle afirmà poc abans de les eleccions del 20 de desembre que el 2016 s’obrirà la piscina municipal. No podem dir res al respecte si no tenim més informació. Si en tinguéssim més, d’informació, podríem dir: és cert, sabem que serà així; o bé: no, no és cert (pels motius que siguin: manca de pressupost, la instal·lació no està preparada, mala fe... etc.) Com no ho sabem, no podem dir si aquesta informació és fruit d’una manipulació informativa o no. En tot cas, només podem afirmar que ho ha dit i, després, ja veurem què passa i analitzarem si la notícia podia tenir finalitats electoralistes, si era una fantasmada, una realitat, o una innocentada amollada el 28 de novembre enlloc del 28 de desembre, aprofitant el Black Friday.

 

(http://www.capvermell.org/index.php/actualitat/placa-del-sitjar/17563-la-piscina-s-obrira-el-gener)

 

Posem un segon cas proper que també podem prendre com una innocentada de Black Friday o de Black Llata Blues (tenint en compte la solapa del llibre copiada sense demanar permís i sense indicar la font, com seria de rigor legal i propi de gent educada): Faxdepera publica una notícia a la plana 11 del número  667 de 28 de novembre de 2015 amb el titular “La obreria de l’Esperança propone a Biel Mir para el pregón de su fiesta en honor a la virgen” i a continuació de dues fotografies es desenvolupa el text que explica alguns detalls d’aquest titular.

 

Pitgeu damunt la imatge per obrir la notícia completa en format pdf

Quin interès pot tenir publicar una informació que no és del tot certa i que afecta més als fidels i devots de la Mare de Déu de l’Esperança que no a mi?

 

Algú podria pensar que puc haver-me emprenyat per aquest text de Faxdepera. No, sincerament, pel que fa a mi, cap problema, encara que no sigui del tot cert el que es redacta. Però em sap greu i vull demanar disculpes públicament als catòlics i, principalment, als devots de la Mare de Déu de l’Esperança, si algú s’ha sentit molest pel fet d’assabentar-se per un mitjà de comunicació d’una informació que pot generar confusió, tant pel moment de la seva redacció com per les apreciacions que no són certes. Anem a pams.

 

Pel que fa a la solapa del llibre, no és la primera vegada que Faxdepera extreu d’un altre mitjà i publica sense citar-ne la font d’origen. Soc del parer que s’ha de revisar la llei que fa referència als drets de la propietat intel·lectual donat que vivim en l’era digital, i que aquesta propietat intel·lectual ha de ser reconeguda, defensada i econòmicament satisfeta d’alguna altra manera, que no sé com ha de ser; per a mi aquí s’acaba aquesta qüestió.

 

Anem al text. Jo he estat secretari de l’Obreria Verge de l’Esperança de Capdepera durant quatre anys. Ho he estat a proposta dels qui fundàrem aquesta obreria i sense sentir més pressió que la que jo mateix m’imposo quan decideixo fer una cosa. Ara, acomplint el que indiquen els estatuts, ha arribat el moment de renovar dos càrrecs i ja no soc secretari, encara que segueixo a l’Obreria per voluntat pròpia i, per tant, estic assabentat d’algunes coses.

 

Els integrants de l’Obreria de l’Esperança no s’han fet càrrec de tots i cada un dels actes programats per a la Festa de la patrona de Capdepera, contràriament a la cita de la primera oració del text de Faxdepera. L’Obreria no decideix cap acte religiós i tampoc decideix qui ha de ser el pregoner de la Festa. L’Obreria, aquests quatre anys que porta en funcionament, no fa cap gimcana, encara que quadrar alguns dels actes promocionals relacionats amb l’Esperança sí pot haver estat una autèntica gimcana en els seus orígens. Quant als actes religiosos, que jo sàpiga, el rector Mn. Amorós en comenta alguns amb la junta de l’Obreria perquè el rector de la Parròquia de sant Bartomeu és convidat a participar en les juntes de l’Obreria de l’Esperança des que es va fundar ara fa poc més de quatre anys. Suposo que també els deu comentar amb altres persones que no hi tinguin res a veure. Vull creure que, quan Faxdepera parla de gimcana, es refereix a “Guia per un dia”, una activitat docent amb valoració acadèmica per part de l’Institut de Capdepera i de l’Escola S’Alzinar on participen alumnes dels dos centres educatius (S’Auba va ser convidada a participar però no ho van considerar oportú, per molt que la seva direcció digui el que diu a una altra carta publicada recentment a Cap Vermell). “Guia per un Dia” va ser dissenyada des de l’Institut a proposta de l’Obreria, però el mèrit correspon a la direcció i als equips docents dels centres educatius que hi participen; en aquesta activitat l’Obreria de l’Esperança només fa de suport per afavorir que tot surti més o menys bé, aportant el que pot, que tampoc és massa més que alguns premis llaminers per tal que els joves s’involucrin més i les ganes de promocionar la Festa de l’Esperança i els valors humans que hi van associats.

 

Quant al pregoner, jo no seria bon pregoner però, si hi manqués un pregoner que acomplís les tradicions, estaria disposat a fer-ho només per tal de mantenir la tradició (encara que ja seria una mica desvirtuada). En acabar l’assemblea de l’Obreria d’enguany els assistents em van agrair la feina feta, personalment i en directe, i amb aquell acte n’hi ha prou, no fa falta forçar res. La Festa de l’Esperança segueix les tradicions, que és el que volem, i per tant, ha de tenir el pregoner que es mereix.

 

El text de Faxdepera acaba signat per algú que hi posa les sigles M.G.V. Podria perdre molt de temps fent combinatòria matemàtica per esbrinar quins noms i llinatges hi ha darrera de cada lletra. L’anonimat d’un text té lògica quan algú vol fer una bona obra o quan algú es presenta a un concurs, i poca cosa més. Al meu parer, que no és l’únic vàlid, en mitjans de comunicació de masses l’anonimat s’utilitza quan algú valent vol denunciar alguna acció molt greu i pot patir represàlies per part d’algú violent; fora d’aquest extrem, en casos com el que presento l’anonimat del periodista no té més argument que la covardia, amagar la cara darrera un text llençat públicament amb intencionalitat tèrbola. La covardia és l’escut de qui sap que fa alguna cosa malament i per tant, deixant oberta la porta a que m’estigui equivocant, interpreto certa malícia en aquesta notícia, especialment quan hi ha algun col·laborador de Faxdepera que disposa de prou informació dels assumptes de l’església, dels pregoners i de l’Obreria de l’Esperança com per haver-la corregit. La direcció de Faxdepera podria haver-li demanat informació a aquesta i a d’altres persones del poble ben informades abans de publicar a la lleugera aquesta notícia tan desafortunada. En fi, esperem que al número 668 rectifiquin la seva errada i quedaran com uns senyors. O que no ho facin i quedarà tot aclarit. O que formi part d'una innocentada cap a la meva persona i puguem riure tots plegats, com si fos la ficció de Black Llata Blues.