...i, sobretot, descobreix una nova forma d'anar al teatre!
El microteatre captiva, no sabem exactament el perquè, però presenta una forma diferent d'anar al teatre, curta, intensa, propera, local, sense focus ni efectes especials. És el de sempre: una bona història i uns bons actors i actrius que la facin creible.
Però el micro li dóna la frescura, la innovació, la sorpresa, la celeritat i la intensitat. Tot alhora. I, és clar, enlluerna, meravella i, fins i tot, extasia.
La gent es diverteix, la proximitat, a tocar, amb l'actor o actriu fa que entris tot d'una en la història. Que interrompis el discurs en un prova d'improvització, que bramis o simplement deixis caure aquella llagrimeta furtiva de plaer. O que t'esbutzis de riure amb la rialla més sonora.
Una meravella de cap a peus, que no ha traït aquells que ho anunciaven com l'èxit teatral de la temprada. Ho és. Sens dubte!
I els escenaris..., excel·lents. I no perquè siguin de Capdepera. Més bé, perquè sembla que la història ha passat sempre allà.
Com dèiem a la crònica d'urgència, per a aquells que no han pugut anar-hi: sempre els quedarà Artà (31/7 i 1/8)
