Imprimeix
Categoria: Xafarderies
Vist: 1765
  Per al·lusions, volia dir quatre cosetes. Ja me diuen que som una romaguera que m'enred i m'enred, però no ho se fer d'altra manera. Avui sols volia parlar de la llampuga, de na Cristina i na Lourdes. Som-hi!

Que hi ha nirvis, no hi ha cap dubte. I d'aquí a perdre els papers hi ha un pèl. Serenitat i bon humor, que d'altra manera somatitzareu els enfados i emmalaltireu. A mi sovint em sembla que és com fer retxes dins l'aigua o com el cercle d'aquí dalt, que no té ni principi ni final.


Una altra cosa, si des d'aquí dic una paraula més forta que l'altra o exiger una mica les coses, no ho faig per ofendre sinó per a esperonejar que les coses es facin millor. Ara bé, aquesta secció no és Lourdes.

No faig miracles (tot i que de vegades ho sembli). Ho dic perquè darrerament m'han plogut una sèrie de correus perquè digui tal cosa o tal altra,  i així l'ajuntament tot d'una ho arregla.




Amb bones! L'ajuntament té un telèfon de queixes que ningú empra. Idò a fer-ne ús! Encara que sia per dir-los que és ben hora de que aprovin els pressuposts.


                     

Si no vos fan cas, llavors m'ho deis i riurem tots plegats. D'acord?

Pel que fa a la Llampuga, no és que vulgui tirar-me floretes, però qui va encetar el tema va ser aquesta secció. Ja es comentava, clar. Aquí sols recull el que es diu a la perruqueria i als bars. Llavors la web va aprofundir en el tema i l'encertà. Per cert que ha tengut un reconeixement unànim de tota la premsa illenca.

 La meva versió dels fets és la següent: A banda de la proverbial pardaleria dels polítics, l'oposició i el duo dinàmico estaven en contra que ho assumís l'ajuntament, com ja s'havia pactat amb els mariners quan s'acabà la mostra de l'any passat. De fet, l'ajuntament ja gestionava els ajuts i altres activitats. Però com que els pressuposts no estan aprovats..., passa el que passa!

Quan varen veure les orelles al llop fou quan altres municipis, no molt lluny d'aquí, es varen oferir "gentilment " a acollir la Mostra. I enguany que la mar està podrida de llampugues! En aquest moment, les corregudes a l'excusat foren ferestes. La descomposició d'estómac i la diarrea que els entrà fou de pel·lícula. Llàstima que en Cortada, que ho enregistra tot en vídeo, no tengui imatges del moment. Hi havia regidors i regidores que semblava que tenien el mòbil aferrat a l'orella (i l'altra mà amb el clínex per si no hi eren a temps... Ja m'enteneu. O no?)

Al final, na Mercè Amer, de can Garanya, manacorina i consellera d'Agricultura i Pesca, ha posat pau i ho ha solucionat per enguany. De totes maneres, crec que l'any que ve hi haurà les mateixes corregudes. Mirau a quina hora vos ho dic!

Per fer-li justícia, val la pena rescatar l'entrevista de l'hàbil i expert reporter Luis Cerrada a la consellera i al patró major. Si no enteneu res no us preocupeu, és una habilitat dels polítics i polítiques (sí, les dones, en aquest cas tampoc parlen més clar, ho he de reconèixer), i si la trobau llarga, ja se sap..., quan a un polític li poses un micro davant... Ara bé, per entretenir-vos, fixau-vos en tot el que passa darrere.




Per acabar amb el tema he de dir que aquesta secció declara des d'ara a Son Servera, Felanitx i Alcúdia municipis non gratos. Són un carronyers i oportuinistes, que sols a l'ensumar l'olor ja baven. Voler fer una activitat que té el nom i llinatges de Cala Rajada per tal de dur-se'n la glòria és de lo més baix i rastrer que s'ha vist mai. Diran que ho feien per ajudar els pescadors, perquè no es tudàs la llampuga, perquè no es perdessin les subvencions... Res! Si volien ajudar, que haguessin ajudat el municipi de Capdepera, però no substituir-lo. Que s'ho currin! O no?
Quina pena, però on no n'hi ha....

 Bé, tornarem a tenir trull i a veure l'artefacte turístic ultramodern que s'estrenà l'any passat i que enguany ningú no ha vist. Algú sap on és?
Ja ho deia na Juanita, o s'informa o es passeja, però no es pot manxar i tocar l'orgue al mateix temps. O no?

Ara bé, totes estam d'acord que si es fa un tancat per als polítics, els escridassarem! 
I  si no, que no surtin del tancat de tot el temps, com diu na Bel. Que no s'ho mereixen!
Això és una vergonya, que uns i altres s'hi recreen quan no veuen que fan el més gran dels ridículs. Algú ho havia de dir!





Com que per escriure quatre retxes de sa llampuga m'he passat tots els articles del 2008, ja no m'en recordava del vídeo de les errades a la Fira de la Llampuga. Si voleu riure... Per cert, el batle ja amençava Cap Vermell a denunciar-lo. Presagi?




http://www.youtube.com/v/sa-RhSy-0EA&hl=es&fs=1&


No puc acabar l'article sense constestar a na Cristina, tot i que no s'adreça a mi directament. I creis-me que em fa molta peresa.
En primer lloc, Cristina, donar-te les gràcies per referir-te a mi, ja que aquesta secció es fa important a base d'intervencions crispades com la teva. De sempre, he reivindicat el xafardeig com a exercici de salut mental i no vegis lo contenta que m'he posat quan he vist que estudis cientifics corraboren aquest fet. Per altra banda, fixa't que cap publicació de les que tu podries qualificar com a serioses renuncia a seccions com aquesta, amb títols com "fets i gent" o "el discreto encanto de la vida". Demana't per què!
Et posaré un exemple de diumenge dia 6 de setembre. Mira què diuen els polítics entre ells. i en aquest cas amb raó. Amplia, amplia!



És clar que jo tampoc estic d'acord d'anar ben vestit a l'estil Camps. Si et regalen trajos de 3.000 € no te cap mèrit.

Pel que fa a la meva masculinitat. Ai, reina meva!, que poc coneixes els homes! O pot ser que de les teves experiències amb ells sols n'haguis tret aquest perfil?

No sé si el paper de la dona, allà pel Cantàbric, és diferent del Mediterrani. Aquí el matriarcat és molt fort encara. Qui comanda a casa és la dona. Les decisions importats es prenen a la cuina. Entens? De totes maneres, si continues essent fidel a aquesta secció, et promet que un dia desenvoluparé aquest aspecte antropològic de la nostra societat.

De veritat creus que un home es fixa en si una o l'altra duu un vestit arruat? Què poc coneixes els homes! Mira, et diré dues proves infalibles perquè puguis comprovar per tu mateixa la capacitat de fixació en detalls de l'home i el seus límits de memòria al respecte:

PROVA 1

En una visita a casa d'uns amics, en sortir, demana-li a qualsevol home: De quin color tenen les cortines de la sala? Els pots prometre la lluna, si ho endivinen serà per atzar pur.









PROVA 2


Al cap de tres o quatre dies d'haver asssitit a un esdeveniment important (noces, batejos, etc) d'aquests a què es va mudat, demana a qualsevol dels homes com anava vestida o de quin color duia el vestit na Maria, sa germana, sa mare o qualsevol altra dona. Si els ho demanes d'una festa d'un mes enrere potser que et malcontestin.

I és que són així, ara diuen que han descobert que no tenen visió perifèrica, que la seva vista està avesada de quan eren caçadors (mira si ha plogut de llavors ençà) i que està feta per mirar lluny, no a prop.
Quines coses! O no?


Més et diré, pots considerar de nul interés, com tu dius,  "si algú duu arrugues a la roba, porta bermudes, o es deixa barba". D'acord, però els qui ens representen, que estan allà perquè volen, ningú els ha obligat, sols pel fet d'ostentar la nostra representació, han de mostrar un mínim de decòrum en els actes públics, ja que com et dic, són allà en nom del poble que els ha triat. Ah que el batle no rebria el president del Govern en banyador? Ah que m'entens? Idò ara sols cal que ells i elles ho entenguin (a na Gasull li falta una estona encara).

Dues consideracions més:

La primera és que si no t'agraden aquests articles, no els llegeixis. Mira si és fàcil i senzill. I s'ha acabat la història. Morta na Linda, morts els cussons. Que de vegades toc a qualque estimat teu? Què hi farem! Aquí, com pots comprovar, tothom passa pel tub. No t'has queixat fins ara i fa més d'un any que public articles. Per altra banda, aquesta secció de la revista no l'he creada jo ni en tenc l'exclusiva.



 I las segona va més en sèrio: Qui ets tu per dir a un un mitjà de comunicació el que sobra o no?
Aquí, filla meva, t'ha sortit la vena fatxa que totes portam dins. Unes més endins i altres més a flor de pell. Escolta nina: la llibertat d'expressió és quelcom més sagrat del que sembla. Hem estat molts d'anys sense poder dir allò que pensàvem perquè tu venguis de fora a dir-mos el que ha de ser aquesta revista.
Tot això em fa pensar, reina meva, que escrius al dictat d'altres  i amb la fel als llavis en lloc del cervell.




Això que dic a na Cristina va per a tots i totes les que darrerament han possat el crit en el cel per aquests articles. No us queixeu de qui teniu a prop, com si fos la causa de les vostres ineptituds. Cada dia veig acudits molt més forts als diaris. Vos posaré dos exemples recents de Diario de Mallorca:






És clar, ja sé que podeu pensar: "Això no va per mi o pel meu estimat/ada. Aquests acudits van pel PP."
On ho diu? Es que els polítics de Capdepera no formen part de la política mallorquina? On són les cartes al diari queixant-se? O és que no gosau?


Reflexionau i reconsiderau els pensaments socials i polítics, ara que refresca.
I si voleu res, ja ho sabeu: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

La setmana que vé anirem de festes, que ja és ben hora!


A la foto, el que no serà batle l'any que ve, o no? fent al·lusió a una servidora des del cadafal. En parlarem!