&
per BTTHa costat vèncer les reticències d'un part i d'altra. En ambdós partits hi havia gent que no es veia vora l'altra. Massa distància, massa diferència programàtica però dues causes comunes: Capdepera i el fet de posar punt final a l'època que encapçalà Fernández. Al final s'ha imposat el seny des de les direccions o "pesos pesants" d'ambdues formacions polítiques que han establit el que s'anomena la "realpolitik", el pragmatisme.
El PP ha vist les dificultats de governar en minoria, han vist que amb la candidesa no és una actitud per anar als plenaris, la impossibilitat d'aprovar pressuposts i, això no ho diran, la limitació de les seves pròpies capacitats de gestió.
MÉS, que l'endemà de les eleccions ja esbombà l'acord assembleari de què no pactaria amb Fernández, ha volgut fer un exercici de responsabilitat afirmant que si tenen tants de regidors com els guanyadors; el poble, els votants, els han assenyalat per implicar-se en tasques de govern i posar damunt la taula el seu programa electoral. El problema, tal volta, rau en el fet que pacten amb un PP que a Palma conviu amb VOX i que hi havia i hi ha el perill que alguns baixin del vaixell i abandonin el partit.
L'acord semblava cuinat i apuntava a que aviat signarien un pacte concretant tots els extrems. Semblava que la distribució d'àrees ja estava en marxa i que no volien superar el límit salarial de l'anterior consistori. Sabien que no seia fàcil. Però com ja deia al primer article d'aquesta tanda, en política el que avui és blanc, demà pot ser negre o viceversa.
I ni més ni pus. Aprovat l'acord de pacte per l'assemblea de MÉS per Capdepera resulta que l'executiva de MËS per Mallorca, reunida d'urgència, els hi comunica que políticament no pot avalar aquest pacte. La reunió el dissabte matí dels representants de l'executiva de Mallorca amb la de Capdepera atura els rellotges. I també aquesta crònica que ja era al forn. Em pensava que seria la darrera i que aquí s'acabaven els xiuxiuejos post-electorals i serà que no. Aquí no s'acaba tot. Ara s'han de recompondre, una altra vegada, totes les peces:
La sortida que proposa l'executiva de MÉS per Mallorca és que el pacte no se signi com a regidors d'aquest partit sinó com a regidors no adscrits. És allò de "no en el meu nom". D'aquesta manera s'evitarien decisions més traumàtiques que podrien anar de l'autodissolució de l'agrupació local a una possible expulsió del partit. Ambdues decisions no desitjades per cap de les dues bandes.
De moment els uns diuen que pateixen una decisió dictatorial i els altres que no els han donat marge de maniobra, que els ho comunicaren sols fa una setmana quan tot ja estava decidit i que han intentat traslladar la decisió de l'executiva, que està formada per gent de moltes agrupacions locals, que ha estat per unanimitat i que no voldrien, de cap manera, iniciar un procés sancionador.
A vista d'aquesta situació, en espera que els ànims es serenin i els retrets no vagin a més. MÉS convoca una altra assemblea per dimarts que ve i decideixi el rumb a prendre.
I no puc acabar sense esmentar les desbarrades de Fernández als plenaris que són de traca i mocador: Ell mateix ha quedat en evidència en defensar els interessos d'una mena de funcionaris afins dels quals s'envoltà i ha creat molts problemes a la institució. També ha quedat en evidència en la seva implicació en el cas de la notícia falsa d'urbanisme.
Sembla mentida que Francines i Claderes mirin cap a una altra banda i facin com si no se n'adonin. Recordau en campanya quan deia que trauria majoria absoluta? Això la neurologia ho anomena la síndrome d'«hubris», ho formulà lord David Owen al seu llibre "En el poder y en la enfermedad". La síndrome es manifesta perquè "els ocupants del poder deixen d'escoltar els seus col·laboradors i a la gent del carrer, ja que pensen que no els comprenen, entre altres raons perquè no disposen de la seva informació. Aquesta solitud malaltissa sobrevinguda els torna arrogants i fins i tot dèspotes". Encaixa?
I tot l'estiu, a la seu de PSOE de Capdepera....parxís en marxa!
BTT