Imprimeix
Categoria: Viatges
Vist: 3093

13/07/04 — Penúltima etapa. Ja hi som...

A les 6'45, "despertà" general. A la claror del dia podem constatar, per si hi havia algun dubte, "on" hem dormit. Hi ha uns lavabos on graponejar una mica d'aigua per espolsar-se les lleganyes, que fan oi al rei porc. Un d'ells està completament inundat d'aigua. Després d'arreplegar, anam a fer el cafè amb llet en el mateix bar on jugàrem a cartes.

A les 8'30, n'Ani i n'Olga, amb les bicicletes, agafen el bus cap a Lugo, on és previst que lloguin el cotxe. Quedam que ens telefonaran quan les coses estiguin clares. Els homes partim pel camí. El nostre destí, avui, és Arzúa, un poble on, segons diuen la premsa i la televisió, ha de sopar la Reina d'Espanya, en companyia d'un grup de membres de la Guardia Reial que estan fent el Camino. Els primers 12/13 km són uns mata-homes, amb pujades i baixades que ja no ens vénen de nou, però aquesta previsibilitat no els lleva ni un bri de duresa. A partir de Ventas de Naron, però, el camí coincideix amb una carretera local, asfaltada, que es fa molt agradable.

A les 11'15 arribam a Palas de Rei i anam a berenar. Mentre ens empeçolam uns entrepans considerables, ens telefona n'Ani: ens diu que ja tenen cotixe i que són, oh, sorpresa! a Palas de Rei, també. Al cap d'uns minuts les dues al·lotes ja són amb nosaltres, en el bar Plaza, berenant. A aquestes hores, ja hi ha una munió de gent fent coa davant l'alberg, per poder-hi romandre. Els homes continuam la marxa pel camí i les al·lotes se'n van en el cotxe. A Arzua ens veurem. El camí és molt agradable, però també és un treca-cames (almanco les meves). En arribar a Melide, sortim a la carretera, per la qual farem els darrers 15 km. Les baixades són en picat, però les pujades resulten igualment empinades. D'aquestes característiques en dóna fe la velocitat màxima assolida. Jo no havia anat tan aviat mai en tot el que duim de viatge: 58 km/h. Quan ho he vist, m'he assustat. Mentre, el sol comença a encalentir de granat. N'Ani ja ens ha comunicat per telèfon que, una nit més, haurem de jeure en terra, en el poliesportiu, perquè en els albergs la gent hi fa coa des de primeres hores del matí per a quedar-hi.

A les 15'10 ja som a lloc. N'Ani i n'Olga ens esperen. El poliesportiu, en els afores del poble, està molt millor que el de Portomarín, almanco més net i més ben cuidat. Té piscina i un bar en ple funcionament. Les dutxes també estan netes, però... —sempre hi ha d'haver perons—, l'aigua és freda. No sé si com la de Burgos, però freda. Feim el cor fort i ens dutxam, i a més feim bugada i estenem la roba a la reixeta de la pista de tennis. En Pere i les al·lotes fan l'horeta damunt una clapa de gesta ben cuidada que hi ha devora el pavelló; els altres tres prenem la fresca en el bar, fent cervessones. A mitjan capvespre anam a fer un tomb pel poble i no ens sembla cap cosa de l'altre món, encara que és gran. Hi ha pasquins del batle, convidant la gent a anar a rebre la Reina. Devers les 18'00, el personal no pot resistir la fam i compra pa i formatge i se'ls mengen.

Jo em conform amb un gelat, perquè trob que no són hores: d'aquí a una estona ja serà hora de sopar. Aquesta disbauxa en les menjades ha estat una de les coses que he tengut més males de pair. En aquest sentit, jo sóc una mica metòdic i qualsevol alteració em sembla impròpia, però, què hi farem!



Efectivament, a les 19'00 hores ja som en el bar-restaurant "Venus", on continuam la partida de "garrafina" que vàrem començar a Portomarín i jugam fins a les 20'00, hora en què obren el menjador. Esperant ens clavam una botella de Ribeiro. Sopam del menú corresponent (8 eur.) Bé, com sempre, encara que hi trobam, també, el mateix de sempre. Per variar, compareixen les alemanyes. Ja ens comencen a semblar de la colla. No hi manquen les rialles.

Un cop en el poliesportiu, encara n'hi ha que tenen humor de fer la darrera cervesa en el bar, però aviat roncam alegrament, alguns més que els altres, clar, damunt el confortable trespol de la pista. En això de roncar he de dir el que Jesús enflocà als qui volien lapidar la dona adúltera: "Qui estigui lliure de pecat..."

Dades estadístiques:

Km recorreguts: 53'680

Promig: 12'5

Velocitat màxima: 58'0

lemps invertit: 4 b. 17' 30"

Kms. Totak 743 '940