Imprimeix
Categoria: Viatges
Vist: 1026

  

 UN VIATGE A VIENA            

 


 


   No és aquesta la primera vegada que, mitjançant “Cap Vermell”, guait a aquestes pàgines per a contar-vos les meves vivències en els viatges que, com un rodamón, acostum a fer, de tant en tant, per la geografia europea. Les bones amistats que tinc a Capdepera, relacionades amb aquesta revista digital, m’obliguen, per no saber-me negar, a atendre les peticions que col·laboradors vostres em fan perquè conti les meves trescades.

LA CIUTAT DELS VALSOS.-     He passat una setmana a Àustria, concretament a Viena. Ja feia temps que hi somiava i, realment, com m’havien informat, és un ciutat diferent,  engalanada i alegre al màxim. Ja sigui en el Heldenplatz, enfront dels escenaris imperials dels Habsburg, o bé als nombrosos barris Biedermeier dels antics suburbis, o a les poblacions ecològiques de la perifèria, Viena irradia optimisme, benestar  i alegria de viure.

L’església de Sant Carles, al Belvedere, els palaus urbans o el recinte de l’edifici que encobeeix la “ciutat de l’ONU”, la qual, des que es va inaugurar, el 1979, fa que Viena, després de Nova York i Ginebra, sigui la tercera seu d’aquella institució.

 

Viena té una sensibilitat especial, la qualitat de vida és exemplar, es respira una gran cultura que la fa una ciutat creativa, plena de cafès de gent intel·lectual, on contínuament el visitant sent la música dels valsos. S’hi celebren festivals de jazz, cinema, musicals, òperes, operetes, concerts de música orquestral i de cambra, amb nombrosos esdeveniments a l’aire lliure.

El Prater, un oasi verd per a passejar o practicar esport, amb un gran parc d’atraccions, amb una enorme sínia que dona voltes i des d’on pots contemplar la ciutat, o la Font de Donner, amb una columna altíssima dedicada a una epidèmia desoladora de pesta esdevinguda l’any 1679, foren els llocs que més em varen impressionar.

 L’Escola Espanyola d’Equitació és una de les singularitats més curioses de Viena. Els estables estan situats enmig de la ciutat, en el mateix palau imperial. Als cavallers se’ls anomena “lipizanos” i els cavalls blancs son disciplinats a carta cabal. Per a contemplar aquestes desfilades i exhibicions, els interessats les han d’encarregar abans d’iniciar el viatge.

 

 Alliberar l’esperit, endinsar-se en la naturalesa propera a la ciutat, en el bosc, en les deveses del  Danubi, i poder practicar el piragüisme a les riberes de la part antiga d’aquest riu, ens resultà d’un plaer indescriptible.

Esglésies, catedrals, temples a balquena i,  per sobre tots, la catedral de Sant Esteve, obra arquitectònica coneguda carinyosament com “Steffi”. Aquesta és la icona de Viena i es remunta a 1147. Fou construïda al costat d’un edifici romànic – que es conserva –, amb una porta d’accés gegantina, i compta amb dues torres de 137 metres d’alçada i un campanar que alberga la “Pummerin”, la campana més feixuga del país, de 21 tones, nascuda de la fosa dels canons de guerra dels invasors turcs de l’any 1683.

 Us adjunt unes quantes fotografies per a completar aquesta breu narració que, això sí, potser hagués pogut ser més extensa, però no em vull fer feixuga. Només dir-li a qui tengui la bondat de llegir el que fins aquí he escrit, que, a l’hora de viatjar, si pot, no desaprofiti l’ocasió de retre una visita a Viena, no en quedarà decebut. És tot un plaer, cregui’m.



J. Gomila (“trescadora” de Porto Cristo)