Imprimeix
Categoria: Humor
Vist: 322

N'és un rei molt presumit:
Té la dèria del vestit.

- Quina capa em posaré?
No en tinc cap que em vagi bé!


Tres minyons van a palau
amb un projecte que els plau.

- Escolteu, emperador,
el que us diu un servidor:

Us farem, si vós voleu,
un vestit que no té preu.

El veurà l'home que val
i no el veurà el que fa mal.

El rei diu que sí, que el vol
i que el diner no li dol;

que encarreguin als criats
la roba i tots els ornats:

plata, or i vellut fi,
randes, flocs i bon setí.

I els regala, generós
els sacs d'or de dos en dos.

El rei espera amb afany
sense sospitar l'engany.

I a veure el vestit envia
els que té més gran mania.

Un cortesà molt barrut
cau a terra esmaperdut,

però diu: - Com m'ha agradat
el vestit que m'heu mostrat!

El primer ministre hi va
i no el pot tocar amb la mà.

Malgrat tot diu ben cabal:
- No n'he vist mai cap d'igual.

El rei que hi entra el darrer
també veu buit el teler.

I amagant un gran espant
diu que tirin endavant.

I "cosint" de dia i nit
l'enganyifa han enllestit.

El rei va a l'emprovador
i un vassall fa amb devoció:

- Si us plau, Vostra Majestat,
estreneu-lo aviat.

El poble canta cançons
i el rei fa grans salutacions.

Dels balcons surt molta gent
que li fan gran compliment.

- Quin vestit més preciós!
- N'heu vist cap de més graciós!

Però quan passa el seguici
diu una nena amb gran desfici:

- Per què el rei va amb calçotets?
Potser no té vestits nets!

- Ep, companys! Què no sentiu
el que aquesta nena diu?

- Valga'm Déu que el rei és boig
si és que es pensa que fa goig!

Ja tenim gran rebombori.
No es pot pas parar el desori.

El rei, que se n'ha adonat,
s'ha quedat garratibat.

Com que ja res no hi pot fer
passa ben dret pel carrer

passejant tot orgullós
el cos nu i voluminós.



Un conte... de Hans Christian Andersen. Adaptació de Montserrat Camps, Anna Camps i Quima Romagosa.
(*) On diu vestit ho podeu substituir per "doblers", "dones", "vicis"....i recordau el que passa als nins que no llegeixen contes de petits.