Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 2051

Image

 L’excursió del 4 de novembre, desconeguda per a la majoria del grup, va resultar un grata sorpresa. Per paratges molt pròxims, vorejant el parc natural de Llevant, vàrem fer un itinerari que, sense ser complicat, vol bones cames. Només una dotzena d’esforçats caminaires vàrem envestir el repte, en aquesta ocasió, i tots complírem com els bons.

El dia es va alçar ennuvolat, contradient les prediccions de sol de totes les cadenes de televisió, però el clima va resultar benigne durant tota l’excursió, amb la bondat de la tardor quan aquesta mostra la cara amable.

 

Deixàrem els cotxes a la zona d’aparcament habilitada al costat de les cases de s’Alqueria Vella d'Avall, a l’entrada del parc natural i just deixar la carretera asfaltada de s’Ermita. Allà mateix, una simpàtica monitora del parc ens va rebre, ens demanà algunes dades a efectes estadístics i ens

oferí tota casta d’explicacions, a més d’obsequiar-nos amb abundant material gràfic. Aquestes són les coses que ens reconcilien, adesiara, amb les administracions.

El camí, que comença per la finca de can Cristo, tot d’una s’empina, per anar a cercar el pas de sa Merlera. Mitja hora de pujada ens dugué al tombant de l’ascensió i ens deixà davant d’una esplendorosa panoràmica de la badia d’Alcúdia. I tot seguit una abrupta davallada cap a s’Ermita. Aquesta, vista des del llevant, ens ofereix una perspectiva inèdita per a molts de nosaltres.

Després de l’obligat refresc a sa font de s’Ermita, iniciàrem la segona part del descens, a cercar la mar. Passàrem per les cases de Betlem i anàrem a parar a la zona d’es Canons. Breu descansada i a desfer el camí s’ha dit. Però clar, la tornada és tota ella costa amunt.

Cap a les 2 del capvespre tornàvem ser a la font, on dinàrem. Entrepans i llepolies, sense excepció.
I, panxa plena, iniciàrem la pujada del coster que ens havia de tornar al pas de sa Merlera. D’aquí, una ràpida davallada ens menà al punt de partida: s’Alqueria Vella d’Avall.

Encara no eren les 4 del capvespre i ja tornàvem ser a Capdepera. Ben madurs, però satisfets d’una jornada que va resultar rodona.