A les 5 sonaven els despertadors i a les 5,15 començàrem amb els berenars. Com no teníem la possibilitat de fer el berenar a l’hotel i no coneixíem cap bar que pugés estar obert ho vam improvisar a una habitació: cafetera en marxa, llet calenta, galetes i magdalenes servirien per arrancar de bon matí.

Puntualment tots estàvem preparats a les 6 per partir. Mentre esperaven una companya (no havia sonat el despertador) recolliren les bosses, tornaren les targetes de les habitacions i ens posàrem els  guardapits reflectants i els frontals per començar la caminada.
 

Partírem a les 6,30 aproximadament, quan encara era fosca negra i férem un tram per un carril paral·lel a la carretera del Port d’Alcúdia (Ma-12). Mentre el dia començava a clarejar travessaven els carrers fins arribar a la carretera Ma-3470 que seguírem per la vorera en direcció  Pollença. A una rodona continuàrem perla Ma-3460 que ens dugué a altra rodona i seguírem per la Ma-13.

En arribar a la Jardineria Bisanyes agafàrem una carretera secundaria la Ma-2201 que ens dugué a Pollença. Aquest tram és tot per asfalt. Passàrem el torrent de Can Xanet i de Sitges i una munió de cases de vocacionals i caminois. Desprès de passar sota el Puig de Maria arribàrem a la rodona del Gall, on ens aturàrem a fer un cafetó i berenar,  i ens trobàrem amb una part de companys i companyes que farien amb nosaltres aquesta segona etapa.

Amb la panxa plena vam seguir la caminada travessant Pollença fins arribar al refugi del Pont Romà i iniciàrem el camí pel GR 221. Passàrem per l’església de Sant Jordi.


 

Passant el tram asfaltat, travessàrem el torrent de la Vall d’en Marc  pel pont d’en Barqueta ( i ens férem una fotografia de grup). En un primer moment el camí és prou ample fins que s’apropa al torrent. 

Més endavant passa a ser un caminoi sota un preciós bosc de ribera. A la dreta passa la carretera Ma-10 ben a prop.

En arribar al pont de Romanins, vora Can Grua, trobàrem un panell informatiu amb els temps fins Lluc (diferenciant el temps per la ruta del camí Vell i el GR). Poc a poc seguírem per la vorera del camí asfaltat fins l’entrada a la finca de ca l’Herevet. Allà ens esperàrem tots i decidírem que cada un faria el seu ritme i mentre uns ens preparàrem per enfilar el darrer tram altres arrancaren tot d'una.
 

Després d'unes voltes amb el ferm asfaltat deixàrem el camí Vell (més ample) i seguírem el GR-221, amb una pujada ben aspra. Així entraren en una sèrie de revolts enmig de l'alzinar.
 

L'alzinar mostrava un aspecte lamentable, sens dubte restes del pas de la forta tempesta de vent i neu de l'hivern passat. Una gran quantitat d’arbres tombats, branques i tronc tallats per tot arreu. Així i tot el camí és transitable.

 

En sortir de l'alzinar una sèrie de dreceres travessen les voltes del camí Vell. Ens trobàvem a la vessant nord del Puig Tomir.
 

Arribaren  a la font de Muntanya, travessant el torrent homònim completament eixut. Aquest tram es troba empedrat i s'arriba a ajuntar amb la carretera Vella, alhora que se suavitza la pendent ascendent fins arribar a un portell.
 

Travessat el portell metàl·lic s'inicia una baixada contínua fins a les cases de Binifaldó. Passàrem vora la gran alzina d'en Pere ens aturàrem a fer unes fotografies. Durant tota la baixada hi ha una ruta per a invidents amb panells tridimensionals i tàctils i textos en Braille.
 

Des de les cases de Binifaldó el camí  es transforma en una carretera, amb una baixada contínua amb bones vistes del Puig Roig i Caragoler.

Sense aturar arribàrem la finca de Menut i seguírem la baixada travessant la carretera Ma-10 i enfilàrem el darrer tram per un camí pedregós fins el monestir de Lluc, on ens esperaven els nostres companys.



Evidentment el moment més emotiu és l'arribada a Lluc, moment en què ens se desfermen les emocions. Ja hem arribat! Enguany, a més, havíem arribat d'hora.   

La sorpresa va ser que nosaltres que pensàvem que érem els darrers no ho érem... faltaven dos. Dos companys que havien sortir una mica abans que els darrers, van agafar el camí Vell enlloc del GR, així que van tardar molt més. Els van cridar per telèfon i ens comunicàrem que encara havíem d'arribar a Binifaldó. S'apropava l'hora de dinar i encara els faltava una hora per arribar.
 

Vam tenir la sort de trobar un amic gabellí i vam anar a cercar-los amb cotxe. Mentre el grup va poder visitar el monestir.

Quan ens van arreplegar tots férem la fotografia de grup i vam agafar l’autobús cap el restaurant on havíem quedar per dinar, el clàssic arròs brut.
 

El dinar va ser ben bo i generós com és habitual a Can Gallet. Durant els cafès férem comptes de les despeses i, en acabar, l’autobús ens dugué de tornada fent una sèrie d’aturades (Pollença, Port d’Alcúdia, Colònia de Sant Pere i Cala Mesquida) fins arribar a cada. Uns aprofitaren per fer una becada i altres comentaven anècdotes de la jornada.
 

Quan ens acomiadàvem dels companys ja començàvem a pensar en la propera edició de la travessa de Capdepera a Lluc 2024.

Aquest és el recorregut de la segona etapa: